Aquest 8M no hi haurà vaga feminista. Com que el Dia Internacional de la Dona cau en diumenge, les 24 hores de protagonisme laboral s’han convertit en una setmana d’esquitxos feministes. La bretxa salarial, la manca de dones en llocs de decisió i en professions concretes, l’organització del temps, els lideratges, la fiscalitat i fins i tot la sostenibilitat han marcat l'agenda dels darrers dies. I és que la perspectiva de gènere es pot aplicar a tots els àmbits econòmics (i de la vida). Si la cançó de Cyndi Lauper del 1983 Girls just wanna have fun ja reclamava conciliació recordant que les noies també volen divertir-se quan acaben la jornada laboral, ara la frase ha mutat: Girls just wanna have funds és un dels nous lemes de les dones emprenedores i directives.
"Les dones hem fet la revolució silenciosa més important de la història". Així comença el manifest de la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de 50 a 50, Anna Mercadé, durant el segon Fòrum Hipàtia, celebrat a Barcelona Activa i organitzat per l’associació de dones empresàries, directives i emprenedores juntament amb 19 organitzacions més. Al mateix temps, Mercadé reclama "eliminar la bretxa salarial en tots els nivells i en totes les professions" i adverteix: "Aquesta és la revolta de les dones contra la injustícia de la societat patriarcal i masclista, organitzada i dirigida per homes que només tenen en compte la seva visió del món".
Mercadé: "Aquesta és la revolta de les dones contra la injustícia de la societat patriarcal i masclista, organitzada i dirigida per homes que només tenen en compte la seva visió del món"
Però aquest és un problema de base i, en aquest sentit, hi ha consens en què el problema és estructural: “Ens orienten a comportar-nos d’una manera determinada”, avisa Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, durant la seva intervenció en el Fòrum Hipàtia. Davant un auditori de 200 persones amb majoria aclaparadora de dones, Berbel posa el focus en quatre eixos: la igualtat d'oportunitats, posar les persones en el centre, l'organització del temps i els nous lideratges. Entre elles, la directora de Comunicació del Centre Internacional d'HP, Eva Blanco, o la consultora Mar Gaya, entre moltes altres. I una cara masculina coneguda: la del president executiu de Numintec, José María Torres.
Dades impactants (i decebedores)
Falten 57 anys per a què s'elimini completament la bretxa salarial. És un de les dades més impactants que exposa Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, durant la segona taula rodona de la tarda, sobre economia feminista. Però des d'UGT Catalunya, Eva Gajardo posa xifra a aquesta diferència de sous entre homes i dones: un 27%, tot i que un estudi del Departament de Treball la xifra en el 23%. "Els sous es negocien en privat, i com que les dones partim d'unes retribucions més baixes, sempre ens quedem en nivells inferiors", intenta trobar-hi explicació Berbel.
En aquest sentit, dimecres Pimec presentava una guia per a la igualtat retributiva en les empreses. Mireia Mata, directora general d'igualtat de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, indica que aquest 2019, la bretxa salarial només s'ha reduït quatre dècimes: "No ens podem permetre fer baixar la bretxa tan lentament, perquè cada any que passa és un any d’injustícia".
Però, quina és la clau per accelerar la situació? La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, proposa crear "aliances" i generar "cooperació", aliances on "s'hi afegeixin més homes" perquè "entenguin d’una vegada per totes que l’aportació de dones ha de ser igual". De fet, a parer seu, "fins que no entenguem que hem d’integrar el 100% del talent d’un país, no anirem bé". L'auditori de Barcelona Activa s'escolta totes les ponents atentament i amb un bri d'esperança en la seva mirada. "Cada any diem el mateix, però encara cal aquesta denúncia", lamenta Chacón. "Hem de ser més feministes que mai".
Violència econòmica
Si bé en la primera edició del Fòrum Hipàtia es demanaven "fets i no paraules" per assolir la paritat i ja es parlava de violència econòmica de gènere, aquest any les idees s'han dit de forma encara més clara. La revolta no silenciosa de les dones "ha comportat una reacció molt important, evidenciant una classe de violència masclista que sota els emblemes de l’extrema dreta ataca les dones i pretén sostreure’ns els drets que crèiem assolits", denuncia Mercadé.
Berbel: "No és que quan hi hagi paritat agafem la primera dona que passa pel carrer, sinó els millors currículums"
La trobada té un objectiu clar i així ho predica el seu manifest: "Frenar l’avenç masclista i la violència de gènere que existeix en tots els àmbits de la societat", "prendre consciència de les manifestacions subtils que des dels poders fàctics neguen les discriminacions, les bretxes salarials, la violència masclista i de gènere", denunciar "com se'ns victimitza i culpabilitza" i, per últim però no menys important, per "deixar constància de com s’instrumentalitza el feminisme i denunciar-ho".
No menys conegut és el sostre de vidre, cosa que també denuncia el manifest i que bateja com a "violència econòmica contra les dones". "La primera decisió que vaig prendre quan vaig arribar a l’Ajuntament va ser paritat en les gerències, i ha estat la primera vegada en la història de l’ajuntament que ha passat", explica Berbel. Assegura que això ha aportat nous valors, noves maneres de fer i una cohesió que abans no existia. I defensa les quotes: "No és que quan hi hagi paritat agafem la primera dona que passa pel carrer, sinó els millors currículums". La segregació vertical en llocs de feina no és l'única que existeix. L'horitzontal també és molt visible: hi ha professions feminitzades i d'altres en què les dones són difícils de trobar.
“Si no pugem al carro tecnològic, tornarem a la cuina”
El sector tecnològic és un exemple clar de tot això. En la primera taula rodona del Fòrum Hipàtia, Karina Gibert, catedràtica d'IDEAI-UPC, veu una amenaça imminent per a les dones: "Si no pugem al carro tecnològic, tornarem a la cuina". Assegura que quan ella estudiava a la universitat, la facultat d'informàtica tenia un 30% de dones; aquest curs, només s'hi han matriculat un 7%. Gibert explica aquesta passa enrere per la "pressió social".
Chacón: "Ser feminista no és monopoli de cap organització política"
Berbel estén el problema de la segregació horitzontal a àmbits com la intel·ligència artificial, la indústria 4.0, el 5G... I hi dóna una altra raó: "Les nostres nenes no tenen referents i, per tant, és difícil que triïn aquest tipus de carreres". La gerent de l'Ajuntament recorda que les feines masculinitzades tenen "millors sous i prestigi, a banda d'estabilitat laboral" i considera que és un camí d'anada i tornada, que els homes també han d'entrar en els àmbits feminitzats com la neteja o l'educació.
En aquest sentit, Berbel posa un exemple pràctic: "Aquest any no hi ha hagut Mobile i a tots ens ha sabut greu, però l'any passat vaig comptar la quantitat de ponents dones que hi havia al MWC i eren un 7%; en canvi, el 98% de les hostesses eren dones". I no només això. Si la imatge que es dóna és aquesta, també es considera, en paraules de la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Laura Martínez, lamenta que "l'emprenedoria encara té una imatge molt masculina". Per girar la truita, reclama, "necessitem la col·laboració de l’altre 50% de la societat perquè nosaltres també tinguem l’espai".
Són les reclamacions de sempre, però és més necessari que mai que la paritat sigui una realitat i no només tema de debat. Com deia la consellera d'Empresa, "ser feminista no és monopoli de cap organització política. Feminista ho pot ser tothom tingui la feina que tingui, però en el marc de l’economia i l’empresa també patim discriminació i assetjament". I això s'ha de revertir començant perquè aquesta no sigui l'única setmana en què, per exemple, les i els periodistes rebem infinites notes de premsa de tots els agents parlant d'igualtat, però les 51 setmanes restants de l'any se'n senti a parlar amb comptagotes.