90 dies, 13 setmanes o tres mesos. Independentment de com es mesuri, aquest és el termini que ha concedit Donald Trump a tots els països del món per trobar una nova relació comercial amb els Estats Units. La treva aranzelària (a excepció de la Xina) expirarà el pròxim 9 de juliol en cas que les ofertes no satisfacin les altíssimes expectatives del president nord-americà. Ell ho va dir més explícitament: "M'estan llepant el cul. Es moren per arribar a un acord", va etzibar durant un acte oficial. Tot seguit, va aturar la tan anticipada guerra aranzelària -malgrat mantenir la taxa universal del 10%- i va seure a negociar. Aquesta serà la seva postura fins a l'estiu.
Un relaxament sobtat que va tranquil·litzar les borses: mentre que S&P500 va repuntar un 9,5%, l'índex industrial Dow Jones ho va fer un 7,87%. El millor dia dels últims 17 i cinc anys, respectivament. Al Nasdaq, la festa encara va ser més grossa i va tancar amb un creixement del 12%. És la segona millor jornada de la història d'aquest mercat. Més enllà dels EUA, a l'Estat, l'Ibex-35 també va obrir aquest dijous amb un 8%. Torna el verd i les borses respiren, però, què ens espera durant els pròxims 90 dies?
No hi ha dubte que Trump ha provocat el terratrèmol més gran de la història recent de la borsa. No existeixen precedents de canvis de tendència tan pronunciats al 100% dels mercats del planeta. Durant uns dies, tots els valors borsaris van tenyir-se de vermell i, de fet, aquelles empreses que només queien per sota del 3% del seu valor, com ara Iberdrola, Enagás, Reneia i Colonial (o Danone i Ahold, en l'àmbit internacional), es consideraven les més afavorides de la tempesta. El president dels Estats Units, a més, va continuar escalfant l'ambient amb l'anunci d'un "important" aranzel a les farmacèutiques, o bé declarant-li la guerra comercial a la Xina amb una taxa del 145% a tots els seus productes, pel 125% que li ha imposat el país asiàtic al nord-americà.
De fet, alguns analistes creuen que aquest conflicte amb la Xina ha estat el que veritablement ha perseguit Trump amb tot aquest sotrac. El CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, ja ho avançava aquest dilluns a VIA Empresa: Trump és un president que més val interpretar que creure's. Des del seu punt de vista, els inversors només se'l van "mig creure": "Cal comprendre els veritables objectius de Trump: vol aturar la Xina, que Europa es faci càrrec de la seva defensa i que li compri gas als EUA, que el Vietnam no sigui més utilitzat com una porta de sortida encoberta de béns xinesos o que Mèxic controli les seves fronteres". Dit i fet, un cop ha quedat palesa la voluntat de negociar per part dels socis comercials, els aranzels estatunidencs han desaparegut. I, tal com concloïa el mateix Puig aquest dimecres al 3/24, les borses mundials "ja s'han adonat que tot plegat ha estat una estratègia".
Calma tensa o injecció d'optimisme?
Amb els mal anomenats "aranzels recíprocs" fora de joc, era previsible la reacció a l'alça que han experimentat les borses d'arreu del món. El veritable interrogant, però, es troba en què passarà després. Durant els pròxims 90 dies es negociarà una nova realitat comercial que trencarà definitivament amb el multilateralisme que ha imperat d'ençà de la Segona Guerra Mundial.
"El repunt que s'està veient ara no té garanties de sostenibilitat si no es confirma una via diplomàtica real cap a l'estabilitat comercial", explica a VIA EmpresaXavier Fàbregas, director de finances de la firma d'assessorament ALS Value. Fàbregas creu que el boom d'aquest dijous té més a veure amb un "rebot tècnic" que no pas amb una "tendència sostinguda en el temps" i recorda que el panorama actual presenta una "volatilitat continguda". En aquest sentit, la seva anàlisi coincideix amb la de Puig: l'economista veu "escepticisme" a les borses, les quals ja descompten les accions de Trump com a "moviments tàctics".
Per la seva banda, Pablo Larraga, professor del màster en Finances i Banca de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM), coincideix en el pronòstic. "Durant aquest període, viurem una situació molt volàtil; qualsevol notícia que surti pot fer apujar i abaixar els mercats amb força", repassa. L'expert recomana "no entrar ni de broma" a la borsa a tots aquells inversors que siguin adversos al risc. I posa un exemple: "Qui s'acabi de vendre un pis i tingui liquiditat, estaria arriscant molt si posés aquests diners en el mercat actual". Un cas diferent serien aquelles persones que ja hagin efectuat grans inversions. Malgrat l'alta volatilitat, Larraga recomana "no fer res" i esperar que els valors s'acabin corregint amb el temps.
Pablo Larraga, professor de la UPF-BSM: "Qui s'acabi de vendre un pis i tingui liquiditat, estaria arriscant molt si posés aquests diners en el mercat actual"
En aquest escenari de gran incertesa, és difícil calcular com compensarà o castigarà la borsa qualsevol novetat que sorgeixi. Cal recordar que Trump vol arribar a acords bilaterals, és a dir, tancar un pacte ad hoc amb cada soci comercial. Notícies n'hi haurà de moltes, fet que sacsejarà constantment els mercats. Tot i això, Alfonso Fernández, professor universitari de EAE Business School i membre de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, preveu una "perspectiva alcista" que permeti recuperar "gran part de les pèrdues" de l'última setmana, encara que no totes, precisament a causa d'aquests interrogants. "A hores d'ara no sabem si hi haurà acord o no", recorda.
A la recerca de sectors refugi
Ja ho va dir Antoni Cañete, president de Pimec, durant l'últim episodi de L'empresa al dia: totes les amenaces comporten l'aparició d'oportunitats. Lluny de fugir, molts inversors aprofitaran aquest període per treure beneficis de la volatilitat borsària. En aquest sentit, els experts recomanen estudiar bé el sector a què pertany cada empresa i, sobretot, la seva procedència i on opera. "Les companyies que tinguin menys exposició internacional, especialment als Estats Units, seran bones opcions", apunta Fernández. Cal fer una diferenciació, però, amb empreses com Grifols, les quals operen als EUA, però hi tenen presència física a través de filials. Aquesta circumstància les eximeixen dels aranzels i les converteixen en títols igualment atractius, segons l'economista.
A l'estat espanyol, Fernández recomana firmes com Endesa, Naturgy o Iberdrola, tres valors que ja van mostrar fermesa durant la tempesta d'inicis de setmana per dues raons. "El seu negoci depèn del mercat nacional i la seva xifra d'ingressos és molt estable. Els preus sí que estan sotmesos a grans volatilitats, però no la demanda", argumenta.
Però n'hi ha de més. Fàbregas suggereix apostar per empreses de mineria de terres rares i minerals crítics als Estats Units, com ara MP Materials o Lynas Rare Earths Limited: "Estan rebent fluxos d’inversió i atenció mediàtica com a alternatives estratègiques a la dependència de la Xina", explica. Addicionalment, veu les companyies d'infraestructures i reciclatge tecnològic com una altra gran oportunitat. "Permeten un reaprofitament, per exemple, de bateries com American Battery Technology Company o Waste Management", assegura.
Pujaran les empreses de mineria de terres rares i d'infraestructures o reciclatge tecnològic; baixaran les companyies que exportin als EUA i siguin dependents de la Xina
En canvi, Fàbregas proposa evitar tots aquells títols relacionats amb la Xina, sigui perquè són presents allà o perquè estan exposades a components del país asiàtic. "Empreses fabricants d’automòbils elèctrics, electrònica de consum o aeroespacial poden veure's afectades per la incertesa i la pressió sobre els marges", indica el director de finances. Hi ha dos casos que aconsella seguir especialment: Apple i Tesla. Larraga hi coincideix i adverteix vigilar de prop a la banca, a causa de la por a una recessió i les possibles baixades de tipus d'interès. Són dues preocupacions que el professor creu que "s'han reduït" arran de la treva, però que igualment converteixen els títols dels BBVA, Santander, CaixaBank o Banc Sabadell en valors sensibles a grans canvis.
La Xina es queda sola davant Trump
Els 90 dies que ha atorgat Trump són un truc per "negociar amb els asos sota la màniga", segons Larraga. El republicà ha netejat el tauler del joc i ha deixat sola la Xina com a única contrincant dels Estats Units. Avui tots dos països s'estan disputant l'hegemonia sobre el comerç mundial. Per aquest motiu, Washington no ha dubtat a l'hora d'esprémer els aranzels al 145%, 20 punts per sobre del topall xinès als productes nord-americans. "Xi Jinping té una posició de més feblesa perquè la balança comercial és positiva per a la Xina i negativa per als Estats Units", analitza Fernández.
Sembla que Trump té un punt de partida favorable. "La Xina és un exportador net als EUA. Per tant, malgrat que pugin la potència dels seus aranzels, sempre es veuran més perjudicats", aclareix l'economista. Ara bé, això no vol dir que el país asiàtic estigui sotmès als desitjos estatunidencs. "Poden executar algun moviment per devaluar la moneda. D'aquesta manera, farien més atractives les inversions", agrega Fernández.
Fàbregas creu que veurem "excepcions temporals" o "acords sectorials", com ara en l'àmbit de les terres rares o els circuits integrats
Tot plegat apunta a una guerra aranzelària llarga. Cal recordar que durant el seu primer mandat, el 2019, Trump va tancar verbalment un acord comercial amb Jinping que finalment va anar-se'n en orris amb l'arribada de la pandèmia. Aleshores, la Casa Blanca va titllar la covid-19 de "virus xinès" i va acusar Pequín d'instigar la propagació mundial per interès. Tal com recorda Fàbregas, la rivalitat tecnològica, energètica i geoestratègica és "massa profunda": "El més probable a curt i mitjà termini és una escalada tàctica parcial, més que una resolució plena", pronostica.
En aquest sentit, l'analista veu recorregut al conflicte aranzelari, especialment en el cas de mercats estratègics com els semiconductors, les bateries o la IA. Tots tres són "sectors crítics" i determinaran el lideratge de la indústria del futur. La irrupció de la IA xinesa, DeepSeek, va ser un bon exemple. Ara bé, no tot està perdut. Fàbregas creu que veurem "excepcions temporals" o "acords sectorials", com ara en l'àmbit de les terres rares o els circuits integrats. De moment, però, aposta per un "desacoblament controlat" i una "rivalitat persistent" que s'allargarà més enllà del famós termini de 90 dies.
Per la seva banda, Fernández és més optimista. "Les negociacions mai estan trencades del tot, sempre hi ha la possibilitat de negociar", reitera. El professor creu que eventualment s'arribarà a un acord, però "no serà fàcil". Una predicció molt similar de la que han repetit altres grans veus autoritzades com Alicia García Herrero, economista experta en el mercat asiàtic, qui ja va apostar al passat Beyond Catalonia per la reedició del pacte comercial EUA-Xina del 2019. Avui les posicions estan molt allunyades, però tal vegada aquest acabarà esdevenint el punt final d'una escalada aranzelària que ha sacsejat els mercats com mai.