Barcelona és el primer port en trànsit de creueristes a Espanya i un dels més importants d’Europa. De fet, el sector turístic de la ciutat es nodreix en gran mesura d’aquest tipus de visitant. Suposen únicament un 8% dels turistes vacacionals, però representen el 20% de la despesa total que deixen els estrangers a la capital catalana. I és que la facturació total generada a la capital per cada creuerista al Port de Barcelona va assolir els 518 milions d’euros el 2016, un 20% més que en el 2014.
Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de la darrera actualització de l’Estudi de l’Impacte Econòmic de l’Activitat Creuerista a Barcelona presentades aquest dimarts i elaborades pel Laboratori de Transferència de Coneixement AQR-LAB de la Universitat de Barcelona i impulsat per l’Associació Internacional de Línies de Creuers. Un informe que, a grans trets, “demostra que l’activitat a la ciutat de Barcelona, tant en nombre d’entrades i sortides vaixells com de nombre de visitants, s’ha mostrat estable entre el 2016 i el 2014”, segons Jordi Suriñach, membre de l’estudi i director del departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la UB.
Barcelona, port base
El 2016 ja va donar mostres de recuperació econòmica. L’estudi parteix de les estadístiques extretes de l’activitat el 2014, un any quan els estralls de la crisi van fer que el nombre de reserves –que es fan amb fins a dos anys d’antelació- es trobessin en nivells molt baixos. “Va ser un any molt dolent”, ha assegurat Suriñac, “d’aquí que ara puguem tenir xifres molt bones”. Tot i això, ha recordat que no tot s’ha d’atribuir a aquesta revifada de l’economia, sinó també al potencial de la infraestructura del Port de Barcelona i a l’increment de la despesa que fan els turistes, les companyies navilieres i la tripulació.
En aquest sentit, ha destacat que tot i que el nombre de passatgers que visiten la ciutat s’ha reduït un 1%, els turistes que prenen la infraestructura catalana com a port base ha crescut un 28%. “Això s’ha de llegir com una dada positiva”, segons el professor de la UB.
El visitant que té Barcelona com a port base genera 230 euros de mitjana per dia
Com bé diu, es tracta d’un perfil de visitant que passa la nit abans d’embarcar o la posterior en un hotel de Barcelona. Inverteix prop de 2,9 hores a conèixer la ciutat, però genera una despesa mitjana de 230 euros per persona. D’aquí que només una de cada quatre pernoctacions a la ciutat provingui dels creueristes. Aquestes dades que contrasten amb la del turista que dorm al vaixell, qui passa a la ciutat 4,3 hores de mitjana i genera un impacte de 57 euros. Aquest últim tipus de turista suposa el 48% dels creueristes, mentre que el primer és el 27%.
“Aquest comportament ha augmentat la importància de Barcelona com a port base. És un efecte important que justifica l’augment de l’aportació econòmica de l’activitat al municipi el 2016”, ha afirmat, i ha afegit que els creuers són la porta d’entrada per als visitants nord-americans, els quals suposen un 18% dels creueristes enfront el 8% que representa per al total d’estrangers en període vacacional.
Un impacte transversal
Entre la despesa directa dels turistes, les companyes navilieres i tripulació, Barcelona es va emportar un 73% dels mil milions que va deixar a Catalunya. També va donar feina a 5.577 persones, un 35% més que el 2014, i va generar 166 milions d’euros en rentes de treball.
Jordi Suriñach, catedràtic d'Economia Aplicada de la UB autor de l'estudi sobre l'impacte econòmic dels creuers | ACN
La despesa es distribueix sobretot entre l’Eixample (30%) i Ciutat Vella (27%), però tal com assenyala Suriñac, “beneficia en major o menor mesura tot el territori”. En termes d’ocupació, es generen entre 1.300 i 1.400 nous llocs de treball gràcies a l’activitat creuerística en aquests dos districtes, el que representa entre el 14% i el 19% de la seva ocupació.
Suriñac: “Més de la meitat de la facturació se’n va a àmbits aliens al turisme”
Fent una lectura transversal, l’actualització de l’estudi mostra com el sector dels creuers ha generat 494 milions d’euros en l’activitat turística i 589 milions en la no turística. És a dir, “més de la meitat de la facturació se’n va a àmbits aliens al turisme”, ha remarcat Suriñac. Pel que fa a l’ocupació, més de 5.000 llocs de treball es creen en restauració, hotels i altres àmbits relacionats, mentre que prop de 3.500 són d’altres àrees econòmiques.
Catalunya també en treu rèdit
A escala catalana, els 2,1 milions de creueristes que van incloure la capital a la seva agenda vacacional van generar 1.083 milions d’euros el 2016. Uns 619 milions d’euros es van generar de manera directa i uns 464 milions d’euros, de manera indirecta a través de les companyies navilieres i la tripulació, especialment en alimentació i combustible.
Aquests més de 1.000 milions d’euros de facturació total representen 562 milions d’euros de PIB, 274 milions de rendes salarials i 9.056 ocupats (un 34% més que el 2014). Pel que fa a la taxa turística, es van recaptar 1,6 milions d’euros.