Primer van ser els treballadors del Metro de Barcelona. Després els taxistes, els repartidors de Deliveroo, els estibadors, els treballadors de Renfe, Bicing, els examinadors de trànsit, els dels museus, les ambulàncies i els dels controls de l’aeroport i els del servei de maletes. S'ha acabat la vagafòbia: la conflictivitat laboral escalfa l’ambient aquest estiu, sobretot en els serveis públics externalitzats. I s’espera una tardor també bastant moguda. Sembla que la recuperació arriba: el PIB creix i recupera els nivells anteriors a la crisi però la remuneració mitjana per assalariat real és un 6,6% inferior a la registrada fa vuit anys. Els treballadors senten que la recuperació és a costa seva.
Pel secretari de Polítiques Sectorials de la UGT, José Antonio Pasadas, la conflictivitat laboral ha crescut perquè amb la reactivació econòmica, els treballadors consideren que només la part empresarial n'està sortint beneficiada. El nombre de treballadors en vaga ha crescut un 123% en un any segons la CEOE. "Els treballadors encara no han vist la recuperació reflectida als seus salaris", explica Pasadas, qui avisa que la conflictivitat laboral s'incrementarà a partir del setembre.
Massa salarial i benefici empresarial
El PIB creix, entre abril i juny l’economia espanyola s’ha apuntat un 0,9% i ja acumula 15 trimestres d’ascensos. La taxa interanual també suma 14 trimestres en positiu, els darrers nou amb xifres superiors al 3%. El PIB torna a nivells precrisi. Tot això amb un 11% menys d’assalariats que l’any 2007. La massa salarial, per tant, ha perdut pes en el PIB.
El PIB torna a nivells previs a la crisi, però amb un 11% menys d'assalariats que l'any 2007 i una remuneració un 6,6% inferior a fa vuit anys
La remuneració dels assalariats s’ha retallat entre el 2007 i el segon trimestre d’enguany, de manera que actualment representa un 47% del PIB, mentre que fa una dècada era del 49%, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El 2009 va arribar a ser el 51% fins que va tocar terra el 2012, quan va representar el 46% de l’economia del país (i coincidint amb l’eliminació aquell any de la paga extra al desembre dels funcionaris). De llavors ençà s’ha mantingut en aquest marge. Per Pasadas, "ja no es pot mantenir la situació de contenció salarial" i apunta també, en part, a la manca de voluntat per part de les grans patronals a pactar increments salarials.
Per la seva banda, les rendes empresarials van tocar el seu màxim l’any 2012 amb una participació del 44%. Actualment és del 43%, segons les darreres dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat i el mateix INE. I l’atur baixa a batzegades de temporada turística.
I tot això amb uns costos laborals a la baixa, que el passat 2016, segons la Encuesta de Coste Laboral, es va situar un 2,5% per sota del nivell del 2007 amb 2.541,3 euros mensuals davant dels 2.605,5 euros al mes d’abans de la crisi. La Comptabilitat Nacional reflecteix també la reculada que està experimentant la remuneració mitjana real per assalariat en els últims mesos, que acumula quatre trimestres de descensos. Aquesta bretxa escalfa a foc lent la conflictivitat laboral.
Un exemple clar d’aquestes diferències és el cas d’Eulen a l’Aeroport del Prat, que va augmentar l’any passat el seu benefici un 64%. O Aena, que va tancar l’exercici amb 1.100 milions d’euros de benefici net, un 40% més que un any abans. Ara els treballadors d’ambdues empreses reclamen pujades salarials.
Des del 2008 el nombre d’hores perdudes per vaga va caure a plom fins el mínim del 2011: la destrucció de llocs de feina i la recessió no animaven a la protesta. Però el 2012 amb la Reforma Laboral van experimentar un repunt. Fins al 2016, quan el nombre de vagues es va situar en 823, secundades per 804.899 vaguistes perdent 11.409.992 hores. Menys vagues, però més treballadors i més hores perdudes que un any abans.
Els treballadors volen la seva part del pastís. S’ha acabat la vagafòbia. Segons la CEOE, fins al juliol s’han comptabilitzat 523 vagues, un 2,95% més que fa un any, secundades per 197.939 treballadors, xifra que és un 123% superior a la registrada en el mateix període de l’any passat. Si bé al mes de juliol es van realitzar 38 vagues (un 7,32% menys que el mateix mes de l’any passat), el nombre de treballadors implicats va ser de 18.590 multiplicant per sis la xifra de vaguistes de l’any passat.
Les cues a l'Aeroport del Prat a causa de la vaga d'Eulen han estat una de les imatges de l'estiu
Serveis públics en protesta
Del total de vagues, un bon gruix, 130 per ser exactes, van ser en empreses o serveis de caràcter públic. Els treballadors d’empreses que presten serveis públics externalitzats o subcontractats. Tot i que hi ha hagut vagues en altres sectors, les del sector públic són les més "molestes", diu el sindicalista, perquè l'afectació és major. "Els processos de contractació pública dels darrers anys de crisi han estat afectats per retallades pressupostàries que s'han repercutit en els sous dels treballadors de les empreses que prestaven aquests serveis", diu Pasadas. Això ha fet que en moltes ocasions s'han fet ofertes per sota dels nivells raonables per mantenir "serveis públics de qualitat i llocs de feina de qualitat". Segons el secretari de Polítiques Sectorials del sindicat, "els treballadors s'han sacrificat molt en una situació molt complicada i s'ho pensaven dos cops abans d'iniciar una mobilització".
La crisi ha espremut les externalitzacions i s'ha tendit a fer concessions a la baixa, cosa que es tradueix en sous baixos i mal servei
El secretari general de la Cecot, David Garrofé, apunta que la conflictivitat laboral està concentrada "bàsicament en serveis públics en què els treballadors poden fer palanca de pressió". Segons explica el directiu, durant la crisi l'Administració ha espremut les externalitzacions i s'ha tendit a comprar a la baixa. "La competència ferotge ha fet que empreses fins i tot actuïn a pèrdua, perquè els surt més a compte tenir activitat que no tenir-ne, cremant grans mercats en una carrera suïcida de baixes", apunten des de la patronal. "I això es tradueix en un mal servei, sous baixos o en empreses que han tancat, autèntics desastres", afegeix Garrofé.
Així, amb l'externalització de serveis, els sous dels convenis d'aquestes empreses multiserveis s'han empès a la baixa, comparats amb els dels convenis històrics d'aquells sectors. Aquesta és la combinació perfecta per visualitzar el problema: "Els treballadors volen millorar les seves condicions i tenen una força important".
"Estem treballant perquè hi hagi unes guies clares per a la contractació pública que evitin el dumping empresarial que repercuteixi en els sous dels treballadors", explica Pasadas. "S'ha d'evitar que hi hagi ofertes temeràries que no garanteixin la qualitat i condicions de treball dignes", afegeix.
Certs sectors veuen que la recuperació arriba, però no a tots els nivells. La suma de sous baixos i capacitat de pressió es tradueix en conflictivitat laboral. D'aquesta manera, el secretari general de la Cecot confia en la nova Llei de contractes de l'administració per millorar la contractació de l'Administració amb clàusules de caràcter social que blindin uns sous mínims i, a més, obrin les portes a la pime per aquest tipus de concessions.