Fa pocs dies, en vigílies de Nadal, es va saber que el gegant japonès de l’acer, la Nippon Steel, havia fet una oferta per quedar-se amb la propietat de la mítica firma nord-americana US Steel, part indissoluble de la cultura ianqui. Comencem pels detalls de l’oferta, que ha caigut com un regal per als accionistes de la firma de Pittsburgh (Pensilvània) perquè els japonesos han ofert una prima ni més ni menys que del 40% sobre el preu de mercat de la companyia (les accions es pagaven per sota dels 40 dòlars i la proposta compradora s’enfila fins als 55). L’oferta implica valorar el negoci en 14.100 milions de dòlars que, afegits al volum de deute que assumirà el comprador, suposen un esforç financer de 14.900 milions.
En vista del volum de l’oferiment, el consell d’administració de la US Steel es va afanyar a aprovar la proposta japonesa, el que significa posar la catifa vermella a Nippon Steel per l’abordatge amistós sobre la seva competidora. La firma japonesa, ja abans d’aquesta operació corporativa, era una de les principals productores d’acer del món i ara veurà reforçada la seva posició (el 2022, darrer exercici tancat, va acabar al lloc número quatre del rànquing mundial, darrere les xineses Baowu i Ansteel, i de l’europea ArcelorMittal).
La firma japonesa, ja abans d’aquesta operació corporativa, era una de les principals productores d’acer del món
Si al títol d’aquest article hem parlat de “mite americà” ha estat amb tota la intenció, perquè la US Steel és un símbol centenari de la indústria nord-americana. Va ser fundada el 1901 mitjançant la fusió de diverses companyies del moment, un procés en què van intervenir alguns dels grans noms de la indústria i de les finances dels Estats Units, com Andrew Carnegie, de la Carnegie Steel Company, William Henry Moore, de la National Steel Company, o John Pierpont Morgan, com a finançador de l’operació.
La importància de les factories d’acer a Pensilvània ha deixat empremta en molts aspectes de la cultura popular de la zona. Per posar-hi un parell d’exemples, podem mirar al món de l’esport, i en concret al del futbol americà, perquè que un dels grans equips del país té la seu a Pittsburgh, la segona ciutat de l’estat i el seu nom és Steelers, una referència clara a la indústria de l’acer. El seu escut és gairebé una rèplica del logotip dels productes de l’acer que va crear la US Steel (l’Steelmark), amb tres estrelles de quatre puntes dins d’un cercle (tècnicament aquestes estrelles singulars es diuen hipocicloides). L’altra mostra remarcable la trobem a la pel·lícula The Deer Hunter (El Caçador), de Michael Cimino. El film narra la història d’uns obrers de la siderúrgia de Pensilvània que són destinats a la Guerra del Vietnam. En certa manera es pot dir que l’acer és el producte sobre el qual es va edificar la industrialització dels Estats Units, i molts dels seus elements simbòlics van ser construïts amb material de la US Steel, com el pont entre San Francisco i Oakland o l’edifici de les Nacions Unides de Nova York.
Deixant de banda qüestions simbòliques i culturals, el nou propietari del negoci és, com dèiem, un dels grans productors d’acer del planeta. També és la companyia número 21 del rànquing japonès, que està farcit de firmes electròniques i del món del motor. Les seves vendes s’enfilen fins als 60.000 milions de dòlars i proporciona uns beneficis de més de 6.000 milions. Entre els seus màxims accionistes hi ha el banc Nomura (3,5%) i l’asseguradora Nippon Life Insurance (2%), a més de l’omnipresent fons Vanguard (3%). Dona feina a més de 100.000 treballadors i els seus dos caps visibles al capdamunt de l’organigrama són Kosei Shindo i Eiji Hashimoto.
Nippon Steel és la companyia número 21 del rànquing japonès, que està farcit de firmes electròniques i del món del motor
Els mitjans americans han rebut la notícia com el darrer pas d’un procés de declivi continuat que havia transformat l’antany líder mundial del mercat de l’acer en una companyia destinada a ser comprada per un competidor, com ha acabat passant. El rècord de producció el va aconseguir a finals de la dècada dels setanta, per després encetar una caiguda fins als mínims del 1984. La recuperació posterior es va veure frenada amb el canvi de segle, quan l’empresa va entrar en una fase definitiva de descens de la facturació. Així doncs, després de més de 120 anys d’història, desapareix o està a punt de desaparèixer un dels grans emblemes de la indústria ianqui, la que en altres temps va ser la totpoderosa US Steel.