Són les 14 h del divendres i en una consultora tecnològica tots els treballadors estan pendents dels moviments del cap de recursos humans. Ja ningú treballa, mouen el cursor del ratolí dissimuladament i miren de reüll el passadís. És el moment dels acomiadaments en massa, habituals de l'últim dia laboral de cada setmana. Avui no li ha tocat al júnior que s’acaba d’incorporar fa tres mesos, sinó a un "pes pesant". I sembla que la trobada ha estat tensa: no s'ho esperava. Ara bé, per què nombroses empreses catalanes escullen els divendres per fer els acomiadaments? Què hi ha a darrere d'aquesta selecció predeterminada? Un recurs que els experts consultats per VIA Empresa afirmen que "és comú des de fa dècades", però que hi ha nombroses estratègies a darrere.
En primer lloc, el divendres no és un dia escollit a l'atzar per un acomiadament. Hi pot haver diversos motius, com ara evitar rumors, escenes desagradables durant el cessament, una rotació de personal habitual o estalvi monetari, com a raons principals davant del cessament d’un treballador. "El divendres és un dels dies més comuns per portar a terme aquesta acció perquè el treballador ja ha fet la seva jornada habitual i molts dels seus companys han marxat minuts abans o estan pensant en el cap de setmana i no és un xoc tan gran", apunta Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
A més, també s'acostuma a fer a finals de setmana per evitar l'estat d'alarma que pot provocar l'acomiadament a la resta de companys que es poden sentir "amenaçats" i pensar que “poden ser els següents". "Si es fa en altres dies i hores, la resta de treballadors poden exercir una solidaritat manifesta cap a una situació que consideren injusta o poden intervenir en la representació legítima de l’empleat", continua Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO Catalunya.
El divendres no és un dia escollit a l'atzar per un acomiadament, ja que es poden evitar rumors, escenes desagradables o fins i tot estalvi monetari
Un altre element esgrimit pels experts és que tant el treballador com els companys de feina tenen el cap de setmana per "pair-ho tot" i començar la pròxima setmana "sense distraccions". Per tant, no es perd productivitat ni rumorologia, com si s'hagués portat a terme entremig de la setmana o a primera hora del divendres. També es té en compte que el treballador cessat no tindrà temps de reacció per recollir-ho tot i acomiadar-se de tothom. En algunes situacions, fins i tot, hi ha acomiadaments de càrrecs amb informació delicada i confidencial en què hi ha d'intervenir equips informàtics que bloquegen l'ordinador i el correu electrònic de la persona. Tanmateix, també hi ha situacions en què el treballador se li pot notificar a mig matí -segons cada circumstància- i el rol que pugui tenir, així té temps d’acomiadar-se de tothom i no ser "tan traumàtica", com pot succeir en les petites i mitjanes empreses en què la relació és familiar i directa, amb pocs treballadors.
Les tecnològiques, al capdavant dels acomiadaments en massa
Les empreses tecnològiques són un dels sectors en què hi ha més rotació de personal i també acomiadaments en massa. Per a Aida Jurado, consultora de recursos humans i coach executiu, “succeeix perquè moltes d’elles van ser optimistes i van sobredimensionar la plantilla”. Es va poder constatar fa un any quan 3.700 empleats de X (abans Twitter) es van assabentar que havien estat acomiadats de l'empresa. O quan Meta va anunciar un acomiadament històric d'11.000 treballadors i a principis de gener del 2023, Amazon va dir que planejava retallar més de 18.000 llocs de treball. També múltiples gegants tecnològics com Netflix, Alphabet o Microsoft han paralitzat contractacions i han fet acomiadaments massius els últims mesos.
Els acomiadats de les tecnològiques ja freguen els 250.000 a tot el món
No obstant això, també succeeix a companyies de diversos sectors. El membre de CCOO assenyala a empreses sanitàries i d’atenció a la persona, juntament amb les consultories. “Abans els acomiadaments en massa eren habituals perquè a Catalunya hi havia més de 300.000 contractes a temps parcial i, alguns, de menys d’una setmana i era el que es coneixia com acomiadaments a la carta”, explica Bellera. “S’utilitzaven de manera abusiva i es contractava i acomiadava segons els pics de feina”.
“La temporalitat és un mal endèmic de les relacions laborals a Espanya”, afegeix Consuelo Chacartegui, vicedegana del Grau en Relacions Laborals de la Universitat Pompeu Fabra. I és que algunes empreses recorren a la contractació temporal sense causa, simplement per minvar la indemnització en cas d'acomiadament. De fet, la indemnització es calcula en funció de l'antiguitat en l'empresa: 33 dies per any treballat amb el màxim de 24 mensualitats en el cas de l'acomiadament improcedent i 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats en cas d'acomiadament per causes objectives. “Algunes empreses intenten eliminar l'antiguitat contractant temporalment o mitjançant ETT, per exemple”, continua la vicedegana. “També amb aquesta pràctica s'intenta evitar la constitució d'òrgans de representació del personal (comitès d'empresa i delegats de personal), ja que és molt més difícil si la plantilla és rotatòria o pertany formalment a altra empresa (com en les contractes i subcontractes o les ETT)”, precisa.
Hi ha una “forma positiva” d’acomiadar algú?
Tots els experts conclouen que no existeix cap fórmula màgica per acomiadar de “forma positiva” a un treballador, però sí que tenen clar que s’haurien de millorar certes males praxis. Chacartegui considera que s’ha de tenir en compte que la majoria d'acomiadaments a Espanya reben la qualificació d'improcedents, això vol dir que es fan sense causa justa que ho justifiqui. “El que sí s'ha de respectar (sí o sí) és la legalitat vigent. S'ha de seguir la forma establerta en l'Estatut dels Treballadors per tal que la persona treballadora no pateixi indefensió al moment de procedir a la posterior reclamació de l'acomiadament”. Principalment, comunicar-lo mitjançant forma escrita o carta, amb la definició precisa de les causes de l'acomiadament, amb la indemnització que pertoqui i el preavís corresponent.
Jurado (experta en recursos humans): "És vital evitar l'efecte túnel i ser sempre clar i directe en un acomiadament"
A més, Jurado apunta que és vital “evitar l’efecte túnel”. És a dir, l’experta recomana ser sempre clar i directe quan es dona la mala notícia i evitar explicar una història llarga plena de divagacions, ja que el treballador pot estar pitjor o que li augmenti el nivell d’ansietat mentre espera la conclusió final. També és essencial l’empatia en situacions d’aquestes característiques i estar pendent del llenguatge corporal i donar-li el seu temps per veure com reacciona, si necessita plorar, es descompon o necessita més temps. És important que vegi que “hi ha una persona darrere” i que els empresaris respectin els silencis i donar l'espai pertinent.
L’altra cara de la moneda: les dimissions “pactades”
Un altre factor curiós és el de les dimissions “pactades” entre directius i alts empresaris, en què que sovint s’anuncien de “forma pública” en dies i hores poc comuns, fins i tot els diumenges. “Que s’acomiadi un CEO no és una mala notícia, ja que troben feina ràpidament”, afegeix el membre de CCOO. I és que a vegades només fa falta veure les declaracions d’agraïment d’alts directius quan abandonen una companyia. Aquí tenen a veure dos factors, segons Bellera: que són les indemnitzacions i la confidencialitat. És a dir, molts d’ells reben quantioses indemnitzacions que poden anar dels 90 i 120 dies per any treballat i saben que el seu càrrec pot durar poc. A més, per la seva situació també és fàcil poder trobar un altre càrrec similar. Pel que fa al segon factor “és la confidencialitat”. El membre de CCOO té clar que tracten amb informació molt delicada i confidencial i les dues parts tenen clar que "no hi volen sortir perdent”, d’aquí que se signin moltes clàusules de confidencialitat. O, com apunta Rabassó, “és crucial que no desvetllin com treballes, les mancances o com negocies amb els proveïdors”. És l’altra cara dels acomiadaments: els primers en divendres i aquests últims, en cap de setmana.