“Tens un mioma a l’úter”: la frase és més freqüent del que sembla. De fet, l’escolten la meitat de dones en edat fèrtil. Un mioma és un tumor format per cèl·lules musculars i altres teixits que creixen a dins i al voltant de les parets de l’úter. Es tracta d’un tumor benigne -no cancerós- però depenent de la quantitat de miomes, la seva mida i la seva localització dins l’úter poden alterar molt la qualitat de vida de les dones.
Fins fa pocs anys els casos greus només es podien resoldre amb intervencions que requerien l’extracció de la matriu i que privaven a les dones de la possibilitat de ser mares. Des del passat 2008 es compta amb una nova tècnica que permet -en molts casos- resoldre aquestes situacions amb un tractament ràpid, eficaç i amb pocs efectes secundaris: es diu HIFU (High Intensity Focused Ultrasound) i malgrat ser una tècnica recent ja ha ajudat a moltes dones a superar aquesta problemàtica.
Sagnats, dolor pelvià, ganes d’orinar sovint o restrenyiment: alarmes que poden indicar la presència de miomes
El símptoma del sagnat és dels més freqüents però els miomes en poden provocar d’altres com el dolor pelvià o molèsties en les relacions sexuals. També es poden donar altres símptomes derivats de la compressió que exerceixen els esmentats tumors en els teixits dels voltants. Un d’aquests pot ser la necessitat d’orinar amb molta freqüència per la pressió que fan sobre la bufeta, la qual queda molt a prop de l’úter. És l’anomenada pol·laciúria.
En alguns casos els miomes molt grans també poden impedir la micció espontània i provocar una retenció aguda d’orina. A vegades, aquesta compressió també pot causar restrenyiment i impedir el fet d’anar a defecar malgrat tenir-ne ganes; ambdós símptomes força desagradables i que incideixen molt en la qualitat de vida dels pacients. No oblidem que els miomes també poden provocar infertilitat i avortaments de repetició en algunes pacients.
A més, no es poden obviar els riscos i complicacions obstètriques que a vegades es donen entre les gestants amb miomes: part prematur, retard de creixement intrauterí, despreniment de placenta i altres complicacions pròpies de l’embaràs en son alguns exemples.
Mida, quantitat i localització
La posició dels miomes dins de l’úter és el més determinant per distingir-ne l’afectació que poden tenir en la dona. En aquest sentit, els que es troben a la capa interna de l’úter provoquen una deformitat a la cavitat uterina i presenten més freqüentment un sagnat més abundant durant la regla. D’aquesta situació se’n pot derivar anèmia i debilitat. Aquesta tipologia de miomes també solen presentar majors taxes d’infertilitat i avortaments. I, per tant, cal actuar aviat aplicant algun tipus de tractament per eliminar-los, preferiblement de caire no invasiu com el HIFU que evita les cicatrius uterines.
Quan el mioma està ubicat per sota de la capa més externa de l’úter son més habituals els símptomes compressius. En pacients asimptomàtiques s’acostuma a optar per mantenir una conducta expectant abans de realitzar qualsevol intervenció. Si la pacient és jove i manifesta el seu desig de tenir fills cal estar més alerta; no se sol operar però s’acostuma a intervenir -per exemple- a través de tractaments no invasius com el HIFU.
Amb la menopausa els miomes desapareixen ja que els ovaris deixen de funcionar. Es tracta d’una etapa vital en la que ja no produeixen ni estrògens ni progesterona, el principal factor que origina el creixement dels miomes. Durant aquest període, en molts casos els miomes es redueixen i a vegades fins i tot desapareixen.
HIFU: tecnologia no invasiva, amb sedació conscient i elevada seguretat
La tècnica HIFU consisteix en aplicar ultrasons d’alta intensitat que travessen la paret abdominal i es focalitzen en un punt concret en profunditat. Es produeix un increment de la temperatura (per sobre dels 50 graus), es manté un segon -o més- i s’aconsegueix la destrucció dels teixits seleccionats. A les pacients els expliquem que el símil seria intentar cremar una fulla seca amb una lupa concentrant els raigs solars: si en el moment que s’està cremant passem la nostra mà entre aquest aparell i la fulla no patirem cap lesió a la mà. Doncs amb HIFU passa el mateix: es produeix una petita lesió en el punt focal seleccionat -on convergeixen els feixos d’ultrasons- però no en surten afectats els teixits previs travessats per aquests, que només s’escalfen però no es lesionen.
Com la majoria de procediments, el HIFU té algunes limitacions. En aquest sentit, al tractar-se d’una tècnica que es monitoritza mitjançant ecografia abdominal, l’aparell que emet els ultrasons d’alta intensitat té incorporada una sonda ecogràfica que permet guiar el tractament i en conseqüència tots els factors que dificultin la visualització ecogràfica del mioma invalidaran aquest procediment. Un bon exemple d’aquesta limitació pot ser l’obesitat ja que una capa de greix important pot dificultar el treball ecogràfic.
Altres limitacions tenen a veure amb la histologia del mioma com és el cas dels miomes altament vascularitzats i aquells amb un alt component de cèl·lules musculars; en ambdós casos pot ser més difícil d'assolir la destrucció del mioma. Ambdues característiques poden ser avaluades prèviament amb la realització d'una ressonància magnètica amb contrast.
La tècnica HIFU s’implementa mitjançant una sedació conscient, sempre amb la voluntat de mantenir una comunicació constant amb la pacient. En conseqüència, es tracta d’un procediment molt segur. Permet veure -en temps real- els canvis que es produeixen en el mioma: quan ecogràficament es veuen canvis hiperecogènics (blancs) en tot el mioma es sinònim d’un tractament exitós. Sovint s'aplica contrast ecogràfic per veure amb més precisió la zona d'ablació. Un cop finalitzat el tractament i ja fora de la sala HIFU es practica també una ressonància magnètica complementària.
El risc de la tècnica en qüestió és baix, especialment si es compara amb la miomectomia (el procediment invasiu emprat per extreure miomes). L’aplicació de HIFU no requereix de puncions a la pell, no és quirúrgic i per tant estalvia a la pacient les conseqüències més habituals com poden ser les infeccions o les hemorràgies. Una complicació que succeeix esporàdicament (entre el 0,3 i 3% de les pacients) és la lesió de la pell per cremada. Es tracta de petites lesions de primer -màxim segon grau- que curen sense seqüeles en pocs dies. A més, gràcies al fet que la pacient està desperta i ens avisa, la zona es pot refrigerar i canviar alguns paràmetres de la tècnica per evitar la lesió dèrmica.
Un 90% d’èxit entre les pacients tractades
Qualsevol tècnica ablativa que té com a objectiu destruir un tumor en la profunditat de l’abdomen sense treure’l mai pot ser 100% eficaç. Hi ha molta diversitat de pacients amb miomes i miomes de característiques ben diferents que poden afavorir o limitar els resultats de l’ablació dels miomes. En tot cas però, l’eficàcia del procediment s’acosta al 90% en el supòsit de les dones que compleixen els criteris dels miomes tractables amb HIFU: mimes únics o un màxim de tres, de fins a 10 cm (no més grans), amb histologia favorable i un grau de vascularització mig o baix.
La tècnica en qüestió s’aplica a prop de 300 centres repartits arreu del món. A nivell europeu únicament hi ha una desena d’hospitals que compten amb aquesta tecnologia i, concretament a Espanya, només es pot trobar a Àptima Centre Clínic MútuaTerrassa.