El dimecres 16 de febrer van saltar les alarmes als mitjans de comunicació de Catalunya. Però, per fi, amb una notícia positiva. El film Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón feia història a la setanta-dosena Berlinale, el Festival Internacional de Cinema de Berlín. Es tractava del primer film català que guanyava el màxim guardó d’aquest festival. I, per tant, situava el petit municipi lleidatà d’Alcarràs, de tan sols 9.000 habitants, al món.
Simón, molt emocionada, dedicava el film a totes les “petites famílies d’agricultors que treballen terra cada dia per tal que les fruites puguin arribar als nostres plats”. I d’aquí, l’oportunitat de tornar a situar al mapa un dels motors “a l’ombra” del nostre país. I que sovint no té el reconeixement que es mereix: Lleida.
La victòria d’'Alcarràs' a la Berlinae ha situat Lleida al punt de mira, però fa anys que s’aposta per la competitivitat i innovació del teixit empresarial
Qui fa temps que té el punt de mira posat a Lleida és l’elit empresarial catalanista Femcat, que entre els integrants sumen el 10% del PIB català. I, després de redescobrir en els seus viatges de benchmarketing Girona, Barcelona i el Vallès Oriental, ara, enmig del Mobile World Congress de Barcelona, també volen conèixer de prop la innovació i competitivitat de Lleida. Sobretot amb l'impuls que hi va donar l'antiga presidenta Elena Massot i, en l'actualitat, David Marín. “Estem ubicats en una posició geoestratègica a tan sols 18 km d’Aragó i exportem el doble del que importem”, apunta Miquel Aran, gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. “A més, apostem pel millor talent local lleidatà. Ja no hem de buscar professionals que vinguin de Barcelona, el d’aquí és molt potent”, continua Ferran Alemany, Gerent de Torrons i Mel Alemany.
Davant l’estrena de la pel·lícula, que tindrà lloc el 29 d’abril a les sales de cinema del nostre país, els presents reconeixen que “estan preparats pel boom”, però els agrada parlar de la reinvenció i la competitivitat de les empreses del territori. I com han transformat els negocis tradicionals, com ara la mel, el pa, la collita de fruita i els cultius. És la modernització i el toc local de Lleida, que aposta per la col·laboració públicoprivada, amb casos d’èxit com ara el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida -ubicat en un antic complex militar- i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que té un pressupost de 50 milions d’euros anuals o Indox, ubicat a Anglesola. Sense oblidar tampoc, l’impacte social i cultural de la Fundació Sorigué, molt a prop de Balaguer. Art enmig de pedres.
La cirera del pastís: Guissona
Durant els dos dies que ha durat la visita de Femcat, els temes de conversa de l’empresariat catalanista han girat al voltant del teixit empresarial català, el sector agroalimentari del territori, el paper de la dona, les empreses familiars i també de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. La població de Guissona, coneguda per comptar amb les instal·lacions de BonÀrea – cal recordar que és l’empresa que més factura de la província de Lleida-, compta amb la comunitat ucraïnesa més gran de Catalunya, després de Barcelona: 1.000 censats. I confessen que molts d’ells treballen al grup alimentari després que els “fitxessin” al seu país d’origen. Feina a canvi d’un pis, un nou lloc per viure i noves arrels. Sembla, segons expliquen a VIA Empresa fonts empresarials, un model de convivència que està funcionant.
Aran: “Ja no hem de buscar el millor talent a Barcelona, el tenim a Lleida”
Com podem veure, a l’oest de Catalunya hi ha des de petites i mitjanes empreses, a grups que facturen molt i sovint grans desconeguts pel públic general. No obstant això, Lleida ho té tot a favor per reivindicar-se. La pel·lícula Alcarràs els ha posat al punt de mira, no només a Catalunya, sinó del món. El teixit empresarial lleidatà hi és, la integració també. Ara, és qüestió de més inversió, sinergies, no deixar ningú endarrere i molt amor propi.