La paraula inclinació té moltes accepcions en la nostra llengua. Algunes l'entenen com a una tendència cap a, però altres com una forma de deformar la nostra essència cap a noves idees o identitats, de trencar amb el que està establert. Sigui com sigui, no és un concepte fàcil, com tampoc ho és comprendre a Adriana Cavarero, una de les filòsofes feministes més importants de l'Europa contemporània. Va néixer l'any 1947 i actualment és Catedràtica de Filosofia Política a la Universitat de Verona. La seva trajectòria és àmpliament coneguda a Itàlia però també a escala europea, per les seves contribucions en el feminisme i la teoria de la diferència sexual i per les seves reflexions en la intersecció entre la filosofia política, la literatura i les lluites socials.
Cavarero és una gran pensadora digna de la seva època, i manté un diàleg molt coetani amb algunes de les tendències més grans del moment a partir d'un característic anàlisi filosòfica que, si bé més dispers que altres companyes de professió, es desenvolupa en una espècie de desordre que acaba tenint sentit al final. Fa unes setmanes Fragmenta Editorial publicava l'adaptació d'una de les seves obres més conegudes al català: Inclinacions. Crítica de la rectitud, traduïda per Anna Carreras i Aubets amb pròleg de la filòsofa Begonya Saez Tajafuerce. Amb una preciosa combinació de grans clàssics de la filosofia i reflexions sobre les relacions, l'atracció, l'amor o el desig, l'autora desenvolupa algunes de les idees més cabdals del seu pensament: el cos com a fonament de la subjectivitat i l'experiència humana, les relacions humanes com a espais filosòfics, la diferència entre gèneres com a factor explicatiu de les nostres vivències i accions, les cures relacionals i l'ètica de la cura com a grans pilars del feminisme contemporani.
No hi ha autors fàcils o difícils, però sí que hi ha autors que t'ho posen fàcil, que son divulgatius, i altres que et deixen que t'escolis en les escletxes del seu pensament i en treguis el que en puguis
Cavarero ha estat una autora de referència per l'acadèmia i cercles activistes per la rigorositat i la veu poderosa d'una apassionada defensora de tots els reptes relacionats amb la justícia social. Si som sinceres, trobarem que no és fàcil, comprendre el missatge de Cavarero. A Inclinacions comparteix algunes de les traces d'aquest pensament que, si bé es troba molt ben arrelat als seus temps, costa de mastegar perquè no està digerit. No hi ha autors fàcils o difícils, però sí que hi ha autors que t'ho posen fàcil, que son divulgatius, i altres que et deixen que t'escolis en les escletxes del seu pensament i en treguis el que en puguis. No per manca de claredat, sinó per una voluntat expressa que la persona lectora faci, en la mateixa lectura, un exercici filosòfic.
Cavarero no es pot llegir al metro, caminant pel carrer o a la parada de l'autobús. Hi ha altres filòsofes o escriptores que son perfectes per aquestes activitats, però no ella. Ella requereix un cap fresc i una voluntat de traçar, i per això no la pots llegir en un dia de feina o amb maldecap. Això genera barreres, però també una profunditat amable en la finalització de la lectura. I és aquí on resideix això que en diuen alta filosofia, no per elitista, no per inaccessible, sinó perquè les circumstàncies que demana son exigents. Perquè la inclinació, el desafiament de la rectitud, necessita un lloc on caure perquè no es converteixi en fallida. I aquest equilibri, si bé excitant, no es perfecciona en un dia ni de qualsevol manera.