La revolució 4.0 a la indústria té nom de ciutat: Barcelona. Malgrat que es cancel·lés el Mobile World Congress (MWC) suposadament pel risc que podia provocar el coronavirus, el Tech Spirit Barcelona va demostrar que la capital catalana té la força, l'embranzida i les ganes de consolidar-se com a un referent mundial de l'emprenedoria, el talent, la tecnologia i les relacions humanes. Una setmana després, arribava la quarta edició de l'Advanced Factories al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), un congrés que, a part d'establir-se com a "una plataforma que ajudi les pimes a caminar cap a la indústria 4.0", com ho descrivia la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, durant l'acte d'inauguració, reafirma a la ciutat comtal com a hubindustrial del sud d'Europa. De les tradicionals zones industrials catalanes com el Poblenou, a districtes tecnològics i d'innovació com el 22@. Romanticisme industrial a l'estil digital.
"El futur ja està aquí", deia la directora general d'Indústria de la Generalitat, Matilde Vilarroya, durant el dinar Leadership Summit, que se celebrava amb diferents autoritats i líders industrials. I així és. Només passar el registre de l'esdeveniment i els controls, els robots de les diferents empreses es converteixen en els protagonistes de la majoria d'estands de la fira. Robòtica, automatització o intel·ligència artificial -a més de sostenibilitat-, marquen la cita amb la tecnologia industrial i els seus assistents es queden bocabadats davant d'algunes de les innovacions top del mercat, més de 670 en total. Algun dels assistents amb mascareta -molt pocs- i el gel hidroalcohòlic són els únics indicadors que el coronavirus havia arribat a Catalunya la setmana anterior, sense pràcticament risc que se celebri un esdeveniment com a aquest, el Tech Spirit o els que estan per venir.
Planas: "Les indústries avançades han d'estar preparades per a canvis tecnològics"
La setmana de la innovació en la indústria ja pintava prometedora. Més de 16.000 inscrits, 350 expositors -entre ells HP, Siemens o Universal Robots- i 260 referents en el món de la indústria s'han bolcat en la cita que ha convertit a Barcelona en la capital europea de la indústria 4.0. Un "esdeveniment amb encant", com ho batejava Vilarroya, que "permet a les empreses conèixer l'estat de l'art", on tots els agents que participen tenen clar cap a on va el futur més immediat. I és aquí on entra en joc la importància de formar als treballadors davant dels nous reptes digitals, les aplicacions de la tecnología i les necessitats actuals al voltant de la indústria 4.0, temes centrals de debat a l'Industry 4.0 Congress, que se celebra en el marc de l'Advanced Factories. Com deia el seu director, Albert Planas, en una taula femenina al 80%, "les indústries avançades han d'estar preparades per als canvis tecnològics".
Indústries avançades com la de Catalunya que, com posava damunt de la taula la consellera d'Empresa, compta amb una "bona ubicació amb elements estructurals rellevants, i té una presència important de sectors com la logística, la química i el metall, que són els sectors que més es digitalitzaran". Chacón va recordar que "Catalunya s'ha convertit en un hub d'inversió tecnològica i industrial, que lidera la captació d'inversió estrangera" amb el 30,3% del total de l'Estat el 2018.
Transformació digital per a la prosperitat del país
La premissa és clara. Si la indústria avança al mateix ritme que ho fan les tecnologies, millorarà la seva competitivitat i això repercuteix en el creixement econòmic del país. En el cas de Catalunya, per exemple, el 147 empreses es dediquen a la robòtica, ocupen prop de 2.000 persones i facturen 460 milions d'euros a l'any, tal com posa de manifest un informe d'Acció. De fet, el 43,8% d'aquestes empreses compten amb una facturació superior al milió d'euros i més del 36% d'elles exporten.
A més, malgrat que internet ja va suposar tota una revolució en el seu moment, ara el 63% dels executius considera que l'impacte de la intel·ligència artificial serà més gran que el de la xarxa, segons una enquesta de PwC. I és que, més enllà de potenciar la productivitat, aquesta tecnologia permet l'automatització de processos i de la producció, el manteniment predictiu, la gestió intel·ligent d'inventaris i del consum energètic, i fins i tot, el plantejament de la demanda i l'optimització de tota la cadena de subministrament.
Chacón: "Catalunya s'ha convertit en un 'hub' d'inversió tecnològica i industrial, que lidera la captació d'inversió estrangera"
Però perquè tot això cali i sigui una realitat integrada a totes les empreses (siguin de la grandària que siguin), "el canvi de la cultura empresarial ha d'acompanyar a la transformació digital". La directora general de Comerç Internacional i Inversions del Ministeri d'Indústria, María Paz Ramos, va voler posar especial èmfasi en la importància de la formació per la quantitat de nous llocs de treball que es crearan en el futur -i els que seran substituïts per robots-, així com en la "capacitació de competències digitals de tots els treballadors i estudiants". "És important orientar el desenvolupament de les competències digitals a les necessitats de la indústria", sosté.
El País Valencià, regió industrial europea
Amb el propòsit "fer de la digitalització un espai d'oportunitats", la directora general d'Indústria i Energia de la Generalitat Valenciana, Empar Martínez, era la primera autoritat institucional a parlar durant l'acte inaugural del congrés. I és que el País Valencià ha estat la regió europea industrial convidada en aquesta edició de l'esdeveniment per l"esforç" de la seva indústria i per, com recordava Martínez, passar "del 16% al 20% de participació en el PIB" d'Espanya.
Martínez: "És molt important que l'esforç de la nostra indústria sigui conegut i reconegut"
Després d'excusar l'absència del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, la directora d'Indústria va aprofitar la seva intervenció per reclamar més protagonisme per al model d'èxit de la indústria valenciana en un entorn en què el sector turístic sembla ser l'únic motor de la regió. "Cal tenir estratègia i dotació econòmica".
Les seves pimes industrials estan invertint més de 300 milions d'euros i és precisament per això que "és molt important que l'esforç de la nostra indústria sigui conegut i reconegut", reivindica Martínez, al mateix temps que insisteix en què això "s'ha fet apostant per la innovació, per una indústria neta, per la descarbonització i per la transformació digital de la indústria".
Barcelona, centre de la nova economia
Les pimes van tenir menció espacial en tots els parlaments. Si bé és cert que representen el 98% del teixit industrial, també ho és que són les més damnificades per la transformació digital. "Evitarem que es quedin pel camí", va prometre Ramos davant dels ulls de persones representatives del món de la petita i mitja empresa com el president de Pimec, Josep González, o el president la Federació Empresarial del Metall de la Cecot, Carlos Garriga. També hi havia altres cares conegudes com el creador del concepte d'indústria 4.0 i principal assessor d'Angela Merkel durant l'última dècada, Henrik von Scheel, la directora d'Innovació de Foment del Treball, Maria Mora, o el director general adjunt de Seidor, Eduard Farga, a part de les autoritats.
Cares conegudes que també assistien al dinar Leadership Summit, on, casualment, el fundador d'Infonomia, Alfons Cornella, va parlar de Xina, però no pel coronavirus, sinó pel seu "creixement desbordant" dels últims 10 anys. Si l'economia xinesa funciona, assegurava, és perquè "té l'empresa privada i un empresariat extraordinàriament pragmàtic". A parer seu, la relació entre Europa i el país asiàtic "pot ser molt fructífera perquè una té allò que no té l'altra". I és que, subratlla, "no es pot no tenir a la Xina a l'agenda: mereix tenir una vicepresidència dedicada exclusivament a tot el que passarà en aquest país en els propers anys".
Del famós virus, sí que se'n va parlar a la taula número 11 de l'esmorzar. Els empresaris no estan preocupats per les seves conseqüències, encara que es mostren prudents pel que pugui passar. Xina és una gran potència, però, mentrestant, Barcelona té caràcter propi i és la tercera ciutat preferida per a la creació de startups i la cinquena més atractiva per al talent digital. I això no ha fet més que començar. Com deia la tercera tinent d'alcalde Agenda 2030, Laia Bonet, "fa 25 anys, vam tenir una visió a Barcelona: la transformació de la zona industrial del Poblenou en el 22@ i ha estat un èxit. És el centre de la nova economia de tota la regió metropolitana i també un referent a tot Europa".