Advanced Factories, la fira sobre indústria 4.0 per excel·lència a Barcelona, no s’ha saltat cap edició. Va ser un dels darrers congressos que es va celebrar abans de l’esclat de la pandèmia -entre el 3 i el 5 de març del 2020, només 10 dies abans de l’inici del confinament més estricte- i ha posposat la cinquena edició, la del 2021, uns mesos per garantir una situació sanitària relativament estable i una presencialitat segura. El desplegament ha estat més discret que altres anys, amb uns 200 expositors al CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona) davant els 350 de l’edició passada, i 10.700 persones inscrites enfront els 17.000 visitants del 2020. L’esdeveniment intentarà dibuixar, un any més, el futur de la indústria, que passa per l'automatització.
La fira en format telemàtic hauria estat molt diferent: els protagonistes són els productes. Un robot que fa PCRs, un sistema de visió artificial que detecta galetes cremades, braços automàtics que apilen caixes, drons que fan inventaris i plataformes mòbils que circulen de manera autònoma pels passadissos. Cal veure les solucions per fer-se una idea de com seran les plantes industrials del futur. Perquè, de moment, es troben a mig camí de la digitalització i l’automatització: té cos de dinosaure i cap de robot. Aquesta és l’analogia que fa l’empresa catalana de consultoria en automatització i indústria 4.0 Adasoft: mentre que la majoria d’empreses pensen en implantar solucions d’aquest tipus, encara funcionen amb processos d’indústria antiga.
“Això va a més”, ha començat el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, la seva intervenció en l’acte inaugural. Es referia a la indústria 4.0. “Som una terra d’indústria, la volem protegir i adaptar, perquè és l’economia que genera valor i llocs de feina estables i de qualitat”, ha afegit. El creixement del sector és tan acusat que, segons el president d’Advanced Factories, Salvador Giró, “l’any 2025 tindrem el doble de robots dels que hi ha actualment”. Entre els objectius del saló hi ha “reduir el gap entre la tecnologia disponible i el coneixement que en tenen les empreses” i “popularitzar i democratitzar la indústria”.
El congrés arriba “en un moment propici”, segons ha indicat el secretari d’Empresa i Treball de la Generalitat, Albert Castellanos. I és que no només hi ha oportunitats com els avenços tecnològics i els fons europeus, sinó que també hi ha una necessitat d’aquesta indústria 4.0. És un sector, segons ha detallat Castellanos, que compta amb 1.100 empreses, 5.500 milions d’euros de facturació anual i més de 26.000 llocs de feina només a Catalunya. Per la seva banda, Jordi Llinares, subdirector general de Digitalització de la Indústria i Entorns Col·laboratius del Ministeri d’Indústria, ha destacat la resiliència del sector, ja que l’anterior crisi econòmica -la del 2009- va deixar palès que el sector industrial és capaç de “recuperar-se millor en condicions econòmiques adverses; més que el sector terciari”, el que més aporta en l’economia tant catalana com de l’Estat.
Visió artificial, robots i drons
Tant el públic com les empreses que participen a l’edició d’enguany d’Advanced Factories -entre el 8 i el 10 de juny- són, principalment, locals. Si bé normalment ja era una fira de proximitat, aquesta edició encara ho ha estat més i no ha comptat amb actors internacionals com Siemens. Sí que hi ha hagut companyies expositores de tot l’Estat espanyol, a més de moltes representants catalanes. La visió artificial de Bcnvision i Infaimon en són dos exemples.
Un robot que fa PCRs, un sistema de visió artificial que detecta galetes cremades, braços automàtics que apilen caixes, drons que fan inventaris i plataformes mòbils que circulen pels passadissos: el que es pot veure a Advanced Factories
Aquesta segona aporta solucions de control de qualitat i de producció per al sector de l’alimentació, però també per a automoció i d’altres activitats. Una de les tecnologies que Infaimon exposa es troba a la fàbrica de Casa Tarradellas i s’encarrega de fer control de qualitat de pizzes: és capaç de detectar si hi ha un producte fet malbé, amb algun objecte estrany o cremat, per exemple. Però també mostren una visió artificial que captura la imatge química dels productes. Això es pot utilitzar en el sector farmacèutic: detecta una pastilla diferent a les altres d’un blister, per exemple.
Un robot que fa PCRs a Advanced Factories
L’estand de l’empresa navarresa Largoiko ha estat un dels que més assistents ha reunit per veure el producte exposat: un robot que fa PCRs. L’empresa de maquinària presenta, per mitjà d’un braç robòtic doble d’ABB, una tecnologia capaç d’introduir el pal amb extrem de cotó al nas d’una persona i guardar la mostra per després examinar-la. El centre tecnològic Eurecat, per la seva banda, aporta -entre d’altres solucions- un dron per fer inspeccions i inventaris d’estoc en un magatzem.
La clau és en la innovació
Com s’arriba a totes aquestes solucions d’indústria 4.0? Un dels 200 experts que han ofert conferències i taules rodones en el marc de l’espai Industry 4.0 Congress, n’ha donat la resposta. El professor d’operacions, innovació i data science d’Esade i col·laborador de VIA Empresa, Xavier Ferràs, ha ofert una de les primeres xerrades de la jornada, en què s’ha centrat en els clústers globals d’innovació. I és que aquest és el secret per arribar a una indústria connectada, automatitzada i digital: la innovació. Precisament la lluita entre països per situar-se a l’avantguarda de l’R+D farà canviar el camí de la globalització, segons Ferràs: “Abans anava d’externalitzar cadenes de valor a indrets on fos més barat; ara va de concentrar estructures d’innovació.
Salvador Giró (president d'Advanced Factories): "L'any 2025, tindrem el doble de robots dels que hi ha a l'actualitat"
La mala notícia és que la Xina i els Estats Units lideren aquesta lluita; la bona, que Europa encara és a temps d’escalar posicions. Fires com Advanced Factories són la mostra que hi ha interès per fer-ho. “Vindran temps bons per a la innovació; veurem nous corrents de tecnologia disruptiva a les nostres llars”, considera Ferràs, que afegeix que segurament aquestes s’estan creant ara mateix a Mart. “El primer PC es va utilitzar per arribar a la Lluna i després es va adaptar per fer-lo arribar al públic general; els equips que porten les sondes a Mart seran l’embrió del que arribarà a la població”.
Perquè tot això arribi, hi ha un punt clau: la inversió en R+D. En l’àmbit públic, “no és tan difícil multiplicar la inversió en R+D, perquè hi invertim molt poc ara”, ha indicat el professor d’Esade. L’oportunitat que suposen els fons europeus en aquest sentit és clara. La Xina destina uns 370.000 milions d’euros en R+D a l’any i Joe Biden va anunciar poc després d’arribar a la presidència dels EUA una inversió de 300.000 milions per canviar l’estructura econòmica del país. A Espanya, la innovació rep 15.000 milions d’euros públics. L’escala és, doncs, totalment diferent.
Un dels reptes als quals s’enfronta el sector industrial és recuperar tota aquella activitat que s’havia deslocalitzat durant els anys 80 i 90. “Llavors tenia lògica perquè eren qüestions de poc valor afegit”, ha indicat Llinares durant la inauguració institucional. Però, segons Collboni, “hi ha cada vegada més consciència de la importància de relocalitzar la indústria al nostre país”. Castellanos coincideix: “La relocalització avança a passos agegantats”. Tota aquesta tecnologia, doncs, ha d’ajudar a portar la indústria a casa.