La pandèmia ha permès en els darrers mesos accelerar les obres de remodelació ja previstes a la T2 de l'aeroport del Prat, que es manté inoperativa des de finals del 2020 després que Aena concentrés tota l'activitat a la T1. Els treballs consisteixen en la renovació del sistema de transport dels equipatges de les taules de facturació fins a les bodegues de l'avió, de la climatització de la terminal, la instal·lació de més filtres de seguretat i la substitució de 23 passarel·les per embarcar als avions, entre d'altres. En total, la companyia invertirà prop de 106,5 milions d'euros en una quinzena d'actuacions.
Segons explica la directora de l'aeroport, Sònia Corrochano, a l'ACN, els treballs permetran equiparar els nivells de qualitat de la terminal als de la T1 i adaptar-se a les normatives europees. L'actuació més important és la renovació del Sistema Automatitzat de Tractament d'Equipatges (SATE), amb 80,8 milions d'euros. Està format per dos quilòmetres de cinta i pot inspeccionar fins a 6.000 maletes per hora, que són discriminades en funció de si calen ser revisades més a fons o ja es poden carregar a l'avió. Des de fa uns anys, el SATE ja està operatiu a la T1 i d'aquí uns mesos ho estarà també a la T2. Concretament, aquesta actuació es divideix en dues inversions: 30 milions d'euros a la T2B i 50,8 milions a la T2C.
Els treballs a l'exterior de la terminal també han permès recuperar mig miler de places de pàrquing en un espai ocupat fins ara per les obres de l'estació de la futura línia de tren amb destí a la T1 i que transcorre per sota la pista principal de l'aeroport. En total, al voltant de la terminal hi ha 7.000 places en superfície i 6.700 en dos edificis propers.
Corrochano subratlla que totes aquestes obres ja estaven "planificades i contractades" i que el fet que la terminal estigui tancada ho ha fet tot "molt més fàcil". En condicions normals, els treballs s'haguessin compaginat amb la presència dels viatgers. No hauria estat tan pràctic, però, per canviar els filtres de seguretat, que sumaran quatre línies més a la T2B i a la T2C; ni els 23 fingers per accedir als avions des de les terminals. En aquests apartats, Aena ha invertit 3,7 milions d'euros i 11,5 milions d'euros (mig milió per passarel·la), respectivament.
Corrochano, que reivindica la T-2 com una terminal estratègica i imprescindible per a l'aeroport del Prat, detalla que també s'han substituït elements que els passatgers percebran, com el canvi del sostre i la il·luminació LED a la zona de facturació –ocupada per Ryanair i, fins fa poc, Norwegian- i d'altres de no tan visibles, com els sistemes de climatització (3,2 milions), les instal·lacions elèctriques o les voreres de l'exterior, recentment renovades. A banda, també hi havia prevista la construcció d'una terrassa exterior per a passatgers i la relocalització dels magatzems logístics (1,9 milions).
La finalització de tots els treballs està prevista per al desembre, però la terminal pot reobrir de seguida que ho requereixi la demanda, segons Corrochano. Per a això, no serà necessari que s'ompli la T1 del tot, sinó que s'habilitaria per garantir que els passatgers poden mantenir distàncies de seguretat i no es produeixin aglomeracions en una sola terminal. Un cop recuperi l'activitat, les companyies que estaven a la T2, majoritàriament low cost, també hi aniran tornant. Les oficines seran reubicades al primer pis del vestíbul, ja que la part que ocupaven fins ara s'ha destinat a l'ampliació dels filtres de seguretat de la T2B. Fonts d'Aena matisen que la T2 no és la terminal de les aerolínies de baix cost sinó que és on s'agrupen les independents i no formen part de cap aliança. Fins abans de pandèmia, hi operaven Ryanair, Norwegian, Transavia, Wizz Air, entre d'altres, i Easyjet, que ocupa la T2C.