• Economia
  • Escac de la covid-19 a les aerolínies

Escac de la covid-19 a les aerolínies

Totes les companyies aèries mantenen els ERTO i la mitjana d’activitat només puja d’un 0% durant el confinament al 30% al juliol

Les aerolínies de llarg radi són les més afectades per la crisi de la covid 19 | Europa Press
Les aerolínies de llarg radi són les més afectades per la crisi de la covid 19 | Europa Press
Barcelona
28 de Juliol de 2020
Act. 28 de Juliol de 2020

Pot passar qualsevol cosa: fer plans de futur en temps de coronavirus és complicat. La incertesa i la rapidesa en què evoluciona la situació pot fer que molts ciutadans no puguin marxar de vacances enguany. A més, els que han decidit intentar-ho no han triat, en general, destinacions llunyanes. Això fa que les aerolínies -especialment les de llarg radi- siguin de les empreses del sector turístic més afectades per la crisi de la covid-19. L’activitat mitjana de les companyies aèries a l’Estat espanyol ha passat de gairebé el 0% durant el confinament al 30% al juliol, una pujada que ha abocat totes les aerolínies a mantenir els ERTO als seus treballadors.

La situació és dolenta, i ho expliquen a VIA Empresa tant els sindicats de pilots -Sepla- i tripulants de cabina -Sitcpla- com una de les principals companyies de l’Estat, Air Europa. Aquesta es troba per sota de la mitjana d’activitat, amb perspectives d’arribar a un 25% a finals de juliol. Fonts de l’empresa asseguren que estan “satisfets” amb el volum de reserves que tenen per a l’agost a les destinacions on sí que podran volar, però no és comparable l’oferta d’altres anys amb la del 2020. Consideren que els preus competitius i la possibilitat de canvis en la data dels bitllets han estat clau per animar uns consumidors amb por de no poder viatjar o de fer-ho i no poder tornar a casa.

Des de la companyia no volen fer cap comentari respecte el procés de compravenda que es va anunciar al novembre i que està paralitzat. Fa unes setmanes, va arribar a Brussel·les per possibles problemes de competència. Iberia -que havia d’adquirir l’aerolínia mallorquina- és una de les que també està patint per la quantitat de vols llargs que ofereix. Però tant aquesta com Vueling (totes dues pertanyen al grup IAG) “tenien els deures econòmics fets” i aguantaran millor la crisi que altres aerolínies, segons Mauricio Gavala, cap de la secció d’Iberia de Sitcpla (sindicat independent de tripulants de cabina de passatgers de línies aèries).      

Els preus competitius i la possibilitat de canvis de data dels bitllets han estat clau per animar uns consumidors amb por

Gavala indica que les empreses que pitjor ho estan passant són les de baix cost, que juguen amb uns marges molt ajustats. Ryanair i Norwegian en són dos exemples. Les que tenen major nombre de vols charter també sofreixen més la situació, com en el cas de Plus Ultra, indica Gavala. Els ERTO han estat clau en la continuïtat de les aerolínies. Des del departament de comunicació del sindicat de pilots Sepla indiquen que el total de les plantilles es troba en aquesta situació: “Desafecten els treballadors de l’ERTO un o dos dies quan tenen vols i després els hi tornen a incloure”. D’aquesta manera s’han anat distribuint la feina aquests mesos, ja que el sou dels pilots és molt variable i depèn de les hores de vol efectives que fan.

Sense acomiadaments ni renovacions

És previsible que les aerolínies demanin una ampliació dels ERTO més enllà del 30 de setembre, data fixada, de moment, perquè finalitzin. Des de Sepla entenen que “l’ERTO és una manera d’assegurar la feina”. En general, les companyies aèries encara no han hagut de fer acomiadaments. El que sí que han fet és no renovar els contractes. Segons Gavala, les aerolínies solen tenir al voltant d’un 15% de personal eventual, que simplement no s’ha renovat des que va esclatar la pandèmia.

És previsible que les aerolínies demanin una ampliació dels ERTO més enllà del 30 de setembre

Les previsions i esperances del sector no són gens positives. Amb una part dels avions a terra, és complicat recuperar els mesos d’inactivitat. I les mesures sanitàries que han hagut d’adoptar també són una despesa addicional. Aena calcula que cada aerolínia haurà de destinar 50 euros per vol només a mesures de seguretat. Les previsions són que, en dos anys, l’impacte d’aplicar les recomanacions de l’Agència Europea de Seguretat Aèria serà d’uns 294 milions d’euros.

Als vols, cada companyia decideix quines mesures concretes aplica per complir amb els estàndards mínims de seguretat per contenir l’expansió del coronavirus. Air Europa explica que reparteix una mascareta extra als passatgers dels seus vols -a més de la que és obligatori que duguin posada de casa-, “per si se la volen canviar durant el trajecte, en volen portar dues, o per a més endavant”.

La reducció dels objectes manipulables a bord és una altra de les mesures més freqüents entre les aerolínies: “No donem revistes ni diaris, servim el menjar en bosses, perquè sigui més fàcil recollir els residus i no hi hagi contacte amb les safates”. Les mateixes fonts de l’empresa afegeixen la renovació de l’aire de la cabina cada tres minuts com a garantia d’avions lliures de covid-19. A banda, indiquen que la recirculació de l’aire es produeix de dalt a baix i que hi ha filtres que capturen les partícules amb probabilitat de contenir el virus.

Atrapats en un altre país

En el cas d’Iberia, Mauricio Gavala assegura que tot el personal d’aire se sotmet a una prova PCR abans de cada vol. En el cas dels empleats de terra, els controls mèdics són setmanals, ja que van al seu lloc de feina cada dia. “Si hem estat en contacte amb algun passatger que ha donat resultat positiu de covid-19, ens donen la baixa laboral i ens quedem durant cinc o sis dies a casa”, explica sobre el protocol que ha activat la seva companyia per garantir que no s’infecten els treballadors.

L'aire de les cabines es renova cada tres minuts i recircula de dalt a baix, fet que les companyies asseguren que garanteix un espai lliure de coronavirus

Una de les diferències que ha notat com a tripulant de cabina amb la represa de l’activitat al juny ha estat l’agenda. El representant sindical indica com era una rotació habitual per a ell a Iberia: “Podia fer sis hores de pont aeri i anada a París, per exemple; allà, quedava a dormir i el dia següent feia la tornada”. Ara, assegura que aquestes pernoctacions han desaparegut en vols de curt i mig radi. Només es mantenen quan és imprescindible, en els vols més llargs, per no superar les hores de feina permeses.

Quan sí que han de passar la nit a un altre país, explica que els controls són molt estrictes i que tenen prohibit sortir de l’hotel: “Per a la companyia seria un problema que ens contagiéssim al país de destinació i haguéssim de fer quarantena, hauria de seguir pagant l’allotjament, les dietes...”. Tot i les mesures estrictes de seguretat, ningú no els assegura que, com els pocs passatgers que s’aventuren a agafar un avió, no quedin atrapats en un país estranger, ostatges de la covid-19.