• Economia
  • L'aeroport de Barcelona tindrà una capacitat per a 70 milions de passatgers el 2026

L'aeroport de Barcelona tindrà una capacitat per a 70 milions de passatgers el 2026

El president d'Aena, Maurici Lucena, demana consens per aconseguir aquesta fita malgrat les "limitacions"

Trablisa intentarà aturar la vaga amb una nova oferta
Trablisa intentarà aturar la vaga amb una nova oferta
Barcelona
05 de Març de 2019
Act. 05 de Març de 2019

"Els aeroports han fet un món millor i s'han apropat persones, cultures i societats". Amb l'auditori de La Caixa ple a vessar, i sota l'atenta mirada de personalitats de l'estil Josep Sánchez Llibre -president de Foment del Treball- o de l'encara president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, el president d'Aena, Maurici Lucena, ha anunciat les inversions previstes per a l'aeroport de Barcelona fins el 2026. La intenció de la companyia és assolir els 70 milions de viatgers el 2026 que, si se sumen als que preveuen tenir a l'aeroport de Girona, Catalunya tindria uns 80 milions de passatgers l'any.

 

Si bé és cert que l'aeroport de Barcelona-El Prat Josep Tarradellas és el sisè aeroport amb més passatgers de la Unió Europea​, també ho és que és, per exemple, el segon millor d'Aena en càrrega aèria. El de Barcelona ja té una capacitat per a un total de 55 milions de viatgers i aquest 2018 ja ha arribat a assolir els 50 milions. La previsió és que el 2019 s'assoleixi aquesta fita. "Assolirem la capacitat abans del que teníem pensat", assegura Lucena.

 

El president d'Aena explica els objectius per als propers anys | MEM

El president d'Aena explica els objectius per als propers anys | MEM

El problema, però, ve derivat "d'algunes limitacions pel que fa al creixement de l'aeroport principalment pel que fa a les pistes de vol: limitacions mediambientals i entorn natural i veïnal". Segons el president d'Aena, la pròpia companyia "s'autoimposa una limitació de la utilització de les pistes pels veïns", però, tot i així, fa una crida al consens per poder aprofitar totes les capacitats que té l'aeroport.

Malgrat que, entre d'altres coses, la pista paral·lela està condicionada pel mar -i, evidentment, això fa molt difícil la seva ampliació-, Lucena reclama "aconseguir un consens en la discussió" perquè, subratlla, "és un aeroport extraordinari, però amb limitacions si les coses se segueixen plantejant com ara".

Ampliar l'espai per evitar una reducció

La intenció d'Aena, doncs, és invertir entre el 2017 i el 2021 en millores funcionals de la infraestructura de la Terminal 1, adequar el camp de vol o millorar l'accés ferroviari. Per aconseguir-ho, la inversió entre el 2022 i el 2026 serà de 690 milions d'euros, una inversió que servirà per construir una terminal satèl·lit, una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus i un nou edifici d'aparcament i de connexió entre terminals, per, anuncia Lucena, "expandir la capacitat de l'aeroport fins als 70 milions de passatgers" el 2026.

A més, Aena també vol fer "una forta inversió" en una nova estació d'AVE per a l'aeroport de Girona, així com ampliar la seva terminal de passatgers. En total, la companyia hi posarà 23 milions d'euros entre el 2017 i el 2021 i 360 milions d'euros entre el 2022 i el 2026. Però també té previst que l'AVE arribi a l'aeroport de Barcelona perquè només així es podran "cobrir raonablement bé les properes dècades", destaca Lucena. En total, la inversió prevista en aquest període per als dos aeroports catalans és de 1.600 milions d'euros. No obstant això, sobre l'aeroport de Reus, ha posat damunt la taula que no ha fet especial èmfasi perquè, a banda que "m'he ajustat al temps que m'ha assignat", "anem molt de la mà dels augments de demanda, de moment, i amb Reus anem de la mà".

I és que, segons el president d'Aena, "Catalunya, com a país, té bona venda" i, segurament per això, la companyia celebrarà a Barcelona -tot i tenir la seu a Madrid- el seu proper consell d'administració el 26 de març. "Una bona connectivitat incrementa l'atractiu econòmic i turístic, afavoreix la instal·lació d'empreses i promou intercanvis comercials amb tercers països i fomenta la internacionalització de l'economia de la regió", conclou Lucena.