L'esperit de l'acte de l'Iese del 2007 està més viu que mai. Després que la Cecot traslladés al president de la Generalitat, Quim Torra, la necessitat de fer un font comú en "necessitats estructurals i de tipus transversal", el seu president, Antoni Abad, va recordar-li "la força que la societat civil va transmetre per l'impuls de l'Aeroport de Barcelona". Una reunió que va aglutinar representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic i que, 12 anys més tard, torna a agafar força. Abad relata a VIA Empresa el "bon record" que té d'aquella trobada i torna a reivindicar, entre d'altres coses, "la transcendència d'un aeroport ben connectat", mentre que el director general del Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), Òscar Oliver, destaca que "l'aeroport ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important en quant a trànsit intercontinental de passatgers". Però encara queda molta a feina a fer, sobretot perquè, subratlla, "el model de gestió no ha canviat".
Si bé és cert que entre l'any 2005 i el 2017, l'aeroport "ha fet un salt important en quant a nombre de rutes i passatgers intercontinentals", també ho és que cal tenir més veu i presència. El 2005 va néixer el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de noves rutes intercontinentals des de l'Aeroport de Barcelona, així com dels tractes comercials amb noves aerolínies. En aquest sentit, Abad lamenta que "més enllà de l'acció comercial que es pugui fer des de Barcelona, tot passa per alguns ministeris", mentre que Oliver puntualitza que el Comitè hauria de "fer un pas endavant" per esdevenir un "òrgan rector de l'Aeroport de Barcelona". "Es troba en un moment decisiu de la seva trajectòria: o es queda com està o fa un salt cap a una realitat més ambiciosa", subratlla.
De fet, el Comitè de Rutes està compost per quatre socis: l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Generalitat i Aena, motiu pel qual el també exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya assegura que "no hauria de ser difícil intentar que intervingués en altres qüestions vinculades a la gestió de l'aeroport" com, per exemple, "en la negociació d'acords bilaterals, el document legal imprescindible perquè Espanya pugui tenir rutes aèries amb qualsevol país del món".
2017, l'any daurat d'un Prat internacional
Més enllà de la gestió -element indispensable per garantir el seu creixement-, l'aeroport de Barcelona ha crescut exponencialment. Si bé el 2005 comptava amb 350.000 passatgers intercontinentals directes, el 2017 va incrementar aquesta xifra un 7,5% fins els 2,64 milions i va passar de tenir 17 destinacions internacionals a tenir-ne 45 només 12 anys després, que representa un salt de 550.000 seients a 3,17 milions, un 5,6% més. Aquell any, el Prat estrenava 16 noves rutes internacionals a 14 destinacions diferents: Boston amb Azores Airlines, Seül amb Korean Air, Xanagi amb Air China o Los Angeles, Nova York, San Francisco i Miami amb Norwegian són només alguns dels exemples de les noves destinacions que es van estrenar aquell 2017. Un any en què també va arribar Level a la capital catalana amb rutes directes cap a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires.
De fet, aquest 2019 torna a presentar-se com un gran any per a l'aeroport. Ja al maig, el Prat va recuperar la connexió directa amb Mèxic DF de la mà d'Aeromexico amb tres trajectes setmanals, ha obert via directa amb Toronto amb WestJet Airlines, entre d'altres, i les destinacions fora d'Europa van fer que, dels més de 50 milions de passatgers que van arribar el 2018, 5,5 milions fossin internacionals, el triple que una dècada abans.
Precisament per això, els objectius del Comitè de Rutes per aquest any giren entorn de l’obertura de noves rutes asiàtiques amb Tòquio, Delhi i Bangkok i de reforçar amb més freqüències rutes existents com Beijing i Shanghai. També són destinacions prioritàries Mèxic i Santiago de Xile, donada la demanda existent de passatgers. Una demanda que s'anirà incrementant cada vegada més i encara més tenint en compte que aquest 2019, l'aeroport ha tancat el millor juny de la seva història creixent un 5,5% en relació al mateix mes del 2018 i fregant els 25 milions de passatgers en només sis mesos. Dels 5.105.755 passatgers que han passat pel Prat durant aquest mes, 3.789.244 són viatgers internacionals, que s'eleven un 6,3% en relació amb el maig.
El món mira l'aeroport de Barcelona
Per tot això, el Prat s'ha fet un lloc entre els grans aeroports europeus consolidant-se com el setè amb més trànsit del continent. Cada vegada passen per l'aeroport més turistes internacionals que fan incrementar els volum de passatgers que trepitjen el Prat. Però, amb la vista posada al 2026, quan Aena preveu que tingui una capacitat per a 70 milions de passatgers, encara queda molta feina a fer.
La intenció d'Aena, segons explicava el seu president, Maurici Lucena, és invertir entre el 2017 i el 2021 en millores funcionals de la infraestructura de la Terminal 1, adequar el camp de vol o millorar l'accés ferroviari. Per aconseguir-ho, la inversió entre el 2022 i el 2026 serà de 690 milions d'euros, una inversió que servirà per construir una terminal satèl·lit, una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus i un nou edifici d'aparcament i de connexió entre terminals.
Ara bé, amb més de 10 anys de retard -el 2008 es va anunciar un projecte d'un edifici per als vols internacionals , la terminal satèl·lit del Prat serà una realitat en principi el 2026, quan Aena vol assolir la setentena de milions de viatgers a l'aeroport de Barcelona. Des del 1990 i fins el 2018, el Prat ha crescut en viatgers un 545% aproximadament, un creixement que només s'ha vist reduït en poques ocasions com en l'any 1993, el 2008 i el 2009.
De manera similar, el nombre d'operacions va assolir el seu punt més àgil el 2007 amb 352.501 per començar a caure fins el 2011, quan van tornar a elevar-se. El 2018 va tancar amb un total de 335.651, més de 15.000 menys que ara fa 12 anys.
Crisis, monopolis, retirades...
El monopoli de Vueling després de la reitrada d'Iberia i de fusionar-se el 2008 amb Clickair, les vagues de seguretat, la desaparició d'Spanair, la sortida d'Aena a la borsa el 2015... Són fets que també han marcat la trajectòria de l'aeroport de Barcelona i, alguns, han posat de manifest la necessitat de canviar el model de gestió. "S'hauria de reivindicar el paper del comitè de rutes per participar en aquestes negociacions i estar-hi present. Seria donar-li una atribució més important perquè d'aquests acords penja la viabilitat aèria de les rutes aèries", insisteix Oliver, al mateix temps que recorda que "el govern de Zapatero va licitar la gestió dels aeroports de Madrid i Barcelona, va treure un concurs públic que es va acabar aturant, però d'alguna manera va intentar fer-ho".
El Comitè de Rutes ha propiciat l'arribada de noves aerolínies i, per exemple, la ruta Barcelona-Bilbao que només operava Vueling, va obrir-se a noves aerolínies amb l'arribada de Norwegian, que va començar a operar-la el juliol del 2016. Però, mentrestant, Iberia s'ha anat centrant en Madrid. El pla director 2006-2008 de la companyia aprovat l'octubre del 2005 va comportar que l'aerolínia anés retirant vols de l'aeroport de Barcelona i, des del 2006, va començar a deixar d'operar-ne alguns per donar pas a Clickair. De fet, Iberia ja va dir llavors que eliminaria les rutes que li sortien menys rentables, sobretot les internacionals que sortien des de l'aeroport del Prat, per fer front a l'aparició de companyies low cost.
Paral·lelament a la retirada dels vols d'Iberia, concretament el 28 de gener del 2012, Spanair, amb el centre d'operacions establert a Barcelona, va cessar les seves operacions. Des de Barcelona, operava vols a Espanya, Washington, Sao Paulo, Río de Janeiro, Buenos Aires i La Habana.
...i vagues
Si bé el 2017 va ser l'any daurat de les rutes internacionals al Prat, també va ser l'any en què la vaga de seguretat va afectar més als viatgers. Després d'haver convocat una vaga indefinida tots els divendres, diumenges i dilluns a partir del 4 d'agost, a mitjans del mateix mes van decidir extrendre-la al 100% de la jornada tots els dies de la setmana. Els treballadors protesten perquè asseguren que en els controls de seguretat de l'Aeroport del Prat cal personal i, a més, els nous contractes són precaris, ja que no arriben als 900 euros mensuals i s'han retallat plusos que sí que tenen els treballadors de més antiguitat.
També n'havien convocat una altra coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, que van acabar desconvocant en arribar a un acord en el pagament de les hores extres i els plusos el mateix mes, en la demanda que els vigilants poguessin fer dues setmanes de vacances a l'estiu i amb temes relacionats amb la salut laboral, però no es va arribar a cap acord en el plus de 200 euros que fixava el laude que va posar fi a la vaga del 2017 i van passar a reclamar-ho per la via judicial. Ara bé, van mantenir la vaga convocada 200 auxiliars dels filtres de seguretat del Prat, que reclama que Aena incorpori l'augment del salari mínim al contracte de licitació abans d'abonar la diferència als treballadors.
Finalment, la vaga per a l'estiu del 2019 ja estava convocada per començar indefinidament el 12 de juliol, però finalment el comitè de Trablisa, encarregada dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat-Barcelona, es fa enrere per evitar incórrer en una il·legalitat, ja que el motiu de la protesta està judicialitzat. Motiu principal: reclamació d'un plus de productivitat que la companyia paga a vigilants d'altres aeroports, un punt que ha estat ja portat davant la justícia i està pendent de resolució.
Cronologia d'un aeroport (inter)connectat
El president d'Aena deia en un acte a l'auditori de La Caixa que "els aeroports han fet un món millor i s'han apropat persones, cultures i societats". Però, perquè això continuï sent així i es pugui permetre un creixement natural de l'Aeroport del Prat, segurament caldria que la societat civil es tornés a reunir com en aquell acte d'Iese. Perquè, com recorda el president de la Cecot, "un format com ho era aquella trobada que tenia un contingut molt erudit perquè hi havia experts, acadèmics i empresaris que tenien molt a dir i donar una visió empresarial de la transcendència d'un aeroport ben connectat". I, això, "té un punt de transcendència" perquè, "quan les empreses convidaren empresaris i sindicats per temes que tenen aporten competitivitat i avantatges competitius, les coses van començar a canviar".