"El creixement s’ha acabat!", advertia, amb la seva autoritat característica, l’economista Arcadi Oliveres allà pel 2011 a un acte al Poblenou. Entonant el mea culpa, el que fóra professor de la UAB lamentà formar part d’una generació que havia "fet totes les malifetes del món en nom del creixement econòmic". Un creixement, però, que mai va considerar necessari per al desenvolupament humà. En un planeta de recursos limitats, defensava, "l’única alternativa és el decreixement".
El debat civilitzatori al voltant del decreixement, que ja estava present la dècada passada, segueix viu i amb trinxeres clares. "No podem permetre que l’ecologia del decreixement acabi guanyant l’opinió pública del país", opina el president del Cercle d’Economia Javier Faus. L’ampliació de l’aeroport del Prat/Josep Tarradellas és un dels camps de batalla més presents en la disputa sobre el futur del país, i les principals entitats econòmiques i empresarials de Catalunya s’han conjurat a ESADE per sortir victorioses i continuar creixent. Un creixement, però ara amb cognom: sostenible.
La integració de la tercera pista de l’aeroport i la nova terminal internacional que demanen els signants del recent manifest Sí a l’ampliació de l’aeroport amb l’entorn natural sembla ser una reivindicació cabdal dels agents econòmics del país. L’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell hi veu potencial. "Hi ha una possibilitat real – defensa l’economista – de configurar l’aeroport de tal manera que les seves implicacions ambientals no només siguin neutres, sinó que siguin positives".
Roca: "Exigirem fil per randa el compliment dels compromisos dintre dels terminis acordats"
Tot i que les reivindicacions mediambientals d’alguns dels assistents han estat minses – el president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre s’ha quedat en un tímid "sí a la biodiversitat" i a avions menys contaminants - altres intervencions han estat més severes. El president del RACC, Josep Mateu, tot i considerar necessària l’ampliació de l’aeroport, ha exigit a les autoritats "compensacions mediambientals generoses que no es quedin en promeses". La fiscalització pel que fa a la sostenibilitat dels nous espais aeroportuaris ha estat també al centre de les demandes de la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca. Sobre compromisos d’Aena com la compensació dels espais naturals afectats en una relació d’1 a 10, o l’ampliació de la superfície verda del delta del Llobregat, Roca ha estat taxativa: "Exigirem fil per randa el compliment d’aquests compromisos dintre dels terminis acordats".
La integració de l’aeroport en una xarxa ferroviària millor connectada també ha aparegut al debat. La mateixa presidenta de la Cambra, precisament, ha reconegut que "en un futur no tan llunyà les distàncies curtes es recorreran en tren, no en avió". En la mateixa línia s’ha pronunciat, per exemple, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz, que, com recull Genís Roca a un article de fa un any a VIA Empresa, ja plantejava la possibilitat d’eliminar vols curts en favor de la xarxa ferroviària. Alguns dels dubtes de Roca també han estat presents a l’acte: com ha destacat Mas-Colell, l’ampliació de l’aeroport hauria d'anar acompanyada d'una modificació de la xarxa europea Natura 2000, per l’afectació que tindria sobre la zona protegida de La Ricarda.
Posar Barcelona guapa
El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteve, lamenta que "La Barcelona que al 92 deia hola ara sembla dir adéu". El rebuig a l’ampliació de l’aeroport es suma, segons Esteve, a negatives al turisme o a projectes com l’Hermitage; unes negatives que, segons afirma, porten a una "Barcelona trista i sense futur". La Barcelona que diria sí a aquests projectes, defensa Esteve, retornaria el seu "esperit emprenedor per ser líder al món". "Cal, amb compromís sostenible, tornar a posar Barcelona guapa".
La millor integració de Barcelona al món mitjançant les connexions internacionals de l’aeroport ha estat un punt recorrent en les defenses dels ponents. El president de l’Aijec, Ruben Sans, reivindica el flux "d’inversions, però també de talent i idees" que acompanyarien les noves connexions internacionals des del Prat. "Connectem-nos al món i a l’economia global – demana – no posem als joves un mur al mig del mar".
Mateu: "Barcelona no és Frankfurt, per competir-hi necessitem ampliar l’aeroport"
Pel que fa a la posició competitiva de l'aeroport a l’entorn europeu i mediterrani, els signants del manifest veuen un gran cost d’oportunitat en no ampliar la infraestructura. "Les nostres ciutats competidores – alerta Mas-Colell – sempre tindran aeroports de primera". Barcelona, a més, no està en la millor posició competitiva pel que fa a economia regional, i necessita, segons han defensat els assistents a l’acte, un aeroport de referència per superar l’avantatge competitiu dels rivals. "Barcelona no és Frankfurt, ni París, ni Londres ni Amsterdam, però sempre hem competit amb ells, i per seguir competint necessitem ampliar l’aeroport", conclou Josep Mateu. Sánchez Llibre acompanya aquestes idees amb un horitzó preocupant: "No volem caure en la decadència econòmica i ser una ciutat més".
Aerolínies: l'avantatge de Barcelona
Amb un to més optimista, Faus ha recordat a la resta de ponents l’avantatge competitiva de la ciutat i l’Aeroport: la presència de Vueling i Level a Barcelona. "Milà i la resta de ciutats competidores no tenen una companyia aèria de bandera", recorda el president del Cercle d’Economia, tot agraint a Carlos Muñoz, fundador de Vueling, l’aposta per Barcelona, i al Grup Planeta les seves inversions quan la companyia arribà a Catalunya.
Faus: "Les competidores de Barcelona no tenen una companyia aèria de bandera"
En aquest sentit, el CEO de Vueling, Marco Sansavini, ha reiterat el compromís de la companyia, les seves filials i les col·laboradores amb Barcelona. Segons Sansavini, la companyia vol seguir invertint en un aeroport "saturat" que necessita créixer per així poder "aprofitar totes les oportunitats de desenvolupament econòmic i social" de Barcelona i Catalunya. A diferència del que plantejava Mònica Roca, però, el directiu defensa el model de vols de radi curt. "El model IAG aporta – diu Sansavini – valor afegit combinant operacions de radi curt amb vols de llarg radi".
Per mantenir aquestes inversions competitives, defensen els ponents, cal una ampliació integral de l’aeroport. Segons el president de Pimec, Antoni Cañete, a la tercera pista i la terminal internacional haurien d’afegir-s'hi "una duana més eficient, control fronterer, un hangar de reparació d’aeronaus i major participació institucional" als afers de l’aeroport. Aquestes inversions augmenten les possibilitats de Barcelona, com defensa la presidenta de Barcelona Global Aurora Catà, com a "ciutat global del talent".