L'abril de 1967, davant de 40.000 persones, es va inaugurar l'Aeroport Girona-Costa Brava, un esdeveniment que marcaria un abans i un després al nord-est de Catalunya. En poc temps, la instal·lació aeroportuària es va convertir en un punt d'atracció local, amb centenars de veïns que cada diumenge s’acostaven per veure enlairar i aterrar els avions. Fins i tot, dos anys més tard, els Reis d’Orient van fer una entrada triomfal aterrant amb una avioneta, a més de simbolitzar l’obertura de la infraestructura al món. Aquest aeroport es va consolidar com una porta d’entrada per als turistes europeus que redescobrien les platges de la Costa Brava i, en pocs mesos, es va batre un rècord històric amb un milió de viatgers per primera vegada. Però, com succeeix a la vida, no tot va ser "flors i violes". Els anys 80 van portar un descens d’activitat a causa de la crisi del petroli, mentre que els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van injectar un nou impuls. L’any 2003, l’arribada de Ryanair va marcar l’inici de l’era del low cost, amb l'augment de trànsit de passatgers i la consolidació de la infraestructura com a clau per al turisme, amb la covid-19 com a punt d'inflexió. El 2025 s'afegeix un nou capítol a la temporada: l’anhelada arribada de l’AVE en un període breu de temps, que pot convertir definitivament l’aeroport en un actor estratègic dins el mapa aeroportuari del sud d’Europa.
Abordar el context històric de l'Aeroport Girona-Costa Brava no és una tasca senzilla perquè té diverses subtrames, si es continua amb la terminologia cinematogràfica. Després d'uns anys complicats durant la dècada dels 80 a causa de la crisi del petroli, els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van tenir un gran impacte en l'economia més enllà de la ciutat comtal. Segons explicava La Vanguardia en les cròniques de l'esdeveniment, els gironins rebien vols diaris des dels Estats Units, i algunes personalitats conegudes, com ara Elton John o el germà del rei de l'Aràbia Saudita, hi aterraven.
Tot i els alts i baixos en l'activitat en acabar les Olimpíades, l'aeroport va continuar funcionant i connectant Girona amb el món. Va arribar als 20 milions de passatgers el 4 de maig del 1997, quan les instal·lacions tenien 30 anys d'antiguitat.
Un vincle d'alts i baixos amb Ryanair
Amb l'entrada del nou mil·lenni, Ryanair va marcar un abans i un després gràcies a la passió que despertaven els nous vols de baix cost. El primer vol de Ryanair a Espanya no va sortir des de l'aeroport del Prat ni des del de Barajas. El 2002 es va enlairar una aeronau de la companyia irlandesa des de Girona en direcció a Frankfurt. Un vol amb bitllets a 10 euros i que va tenir una ocupació del 80%, amb alguns seients buits. Començava l'era del low cost al nostre país amb un model de negoci "peculiar": avions amb alta ocupació volant constantment i aterrant en aeroports secundaris, amb milionàries subvencions de les arques públiques per portar a terme noves rutes. Els preus? Molt atractius per a les classes populars, ja que es podia viatjar a Londres per 12 euros o a Milà per 20.
Amb la benvinguda a Catalunya, les primeres lloances per a la companyia, ja que va crear més de 100 llocs de treball a l'aeroport de Girona i 1.000 més d'indirectes a una demarcació oberta al turisme amb el reclam de la Costa Brava. Hi havia més de 40 vols diaris a Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Irlanda o Bèlgica, entre d'altres. La companyia low cost, aprofitant la bonança econòmica, va contribuir a un augment progressiu de passatgers durant els anys següents, passant d'uns 3 milions de viatgers anuals a un rècord de més de 5,5 milions el 2008.
Ryanair va crear 100 llocs de treball a l'aeroport de Girona i 1.000 més d'indirectes a la província del nord-est de Catalunya
Amb la crisi financera del 2008, la reducció de les subvencions i l'estrena de Ryanair a Barcelona, la companyia va "fer caure" el nombre de passatgers cada any a l'aeroport gironí: el 2016 va tancar amb 1,7 milions d'usuaris. En veure els canvis, des de l'aeroport de Girona van diversificar el model operatiu i van donar la benvinguda a aerolínies com Transavia o Jet2, per convertir-se en una àrea d'influència a Girona, Barcelona i també el sud de França.
Durant el 2020 i, en plena pandèmia de la covid-19, Ryanair va desaparèixer pràcticament de Girona amb algun vol ocasional fins que, per sorpresa, el 2023 va anunciar que tornava a apostar per l'aeroport ubicat a Vilobí d'Onyà i reactivava la base operativa. De fet, durant l'hivern de 2023 van oferir 42 freqüències setmanals d'entrades i sortides respecte de les 10 que hi havia l'hivern del 2022, cosa que representa un augment del 70%. Elena Cabrera, portaveu de Ryanair a Espanya, Portugal, França i Marroc, també es mostrava molt favorable a l'arribada de l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona: "com millor siguin les infraestructures més fluxos hi pot haver".
Recentment, la Taula Estratègica de l'Aeroport de Girona, formada per la Diputació, la Generalitat i la Cambra de Comerç, han creat una nova marca per potenciar l'aeroport de Vilobí d'Onyar com a opció atractiva per a les diferents companyies aèries. Es tracta de GROwing i juga amb el codi GRO de l'aeroport de Girona i la paraula ala en anglès (wing) i vol reforçar, davant de les companyies aèries, la idea que Girona és la porta d'entrada a Catalunya i a la Costa Brava amb les tarifes aeroportuàries més baixes i la distància de vol i temps de rodatge més curts.
L'aterratge definitiu de l'AVE?
Òscar Oliver, un dels grans especialistes en matèria aeronàutica i aeroportuària, assenyala a VIA Empresa que l’Aeroport de Girona té l'objectiu actual de convertir-se en una eina estratègica per a la demarcació, com també indica la Taula Estratègica mencionada anteriorment, i que busca superar el seu model tradicional de baix cost i ampliar la seva connectivitat internacional. “És essencial que es doni a conèixer a totes les companyies internacionals i que superi el marc tradicional del low cost”, afirma Oliver. Per assolir aquest objectiu, Oliver considera fonamental impulsar una tasca comercial proactiva que promogui Girona com a destinació de referència i teixir aliances amb l’Aeroport del Prat per captar noves operatives de vols. Això permetria consolidar l’aeroport com una porta d’entrada no només per al turisme, sinó també per a professionals i altres perfils de viatgers, com ara els de negocis.
La connexió ferroviària amb l'AVE reforçaria l'Aeroport de Girona com a hub per a viatgers del sud de França i la Catalunya Nord
A parer de l'expert, l’arribada de l’AVE a l’Aeroport de Girona suposa una oportunitat per consolidar-lo com a complement de l’Aeroport del Prat, en ple debat per la seva ampliació. Aquesta infraestructura permetria als passatgers accedir ràpidament al centre de Barcelona, millorar la seva competitivitat i captar una demanda que, per motius de preu o disponibilitat de vols, optaria per aquesta alternativa. A més, la connexió ferroviària reforçaria el seu paper com a hub per a viatgers del sud de França i la Catalunya Nord i, al mateix temps, oferir una opció eficient per als trajectes a destinacions europees com París o Tolosa. “Si hi arriba l’AVE, Girona estarà molt millor connectada i això obre una oportunitat estratègica per captar passatgers d’un radi molt més ampli”, conclou Oliver.
A finals de febrer de 2025, el Ministeri de Transports va anunciar que, després d'anys de retards i anàlisis, avaluacions i informes, aprovaven l'estudi informatiu per construir l'estació d'alta velocitat, a uns 600 metres de l'aeroport de Vilobí d'Onyar. La futura estació estarà situada a la prolongació de les vies del PAET (Lloc d'Avançament i Estacionament de Trens) del traçat d'alta velocitat de la línia Barcelona-Figueres. Serà elevada i comptarà amb una passarel·la de vianants rodant de 493 metres de longitud i cinc d'alçada per connectar-la amb l'aeroport. A més, hi haurà un ramal per a trànsit directe i exclusiu amb Barcelona. Més enllà de les persones que viatgin directament amb avió o tren, es disposarà d'un aparcament públic d'unes 250 places, tancat i amb control d'accés.
Aprobamos el estudio informativo para construir una estación de Alta Velocidad en el Aeropuerto de Girona-Costa Brava.
— Ministerio Transportes y Movilidad Sostenible (@transportesgob) February 26, 2025
🚉 Tendrá dos andenes de 400 m, espacio para subida y bajada de pasajeros, parada de transporte público y aparcamiento de 250 plazas.
🗞️https://t.co/eUxVJNQ2h1pic.twitter.com/yW2cakJV7H
L'estudi informatiu aprovat per Transports detalla que el cost de la futura estació d'alta velocitat de l'aeroport de Girona serà de 126,7 milions d'euros (IVA inclòs) i s'estima que podria atreure uns 3,1 milions d'usuaris. De moment, una vegada superats aquests tràmits, sembla que tocarà esperar i que la construcció comencarà a partir del 2026.
En aquests moments, l'Aeroport de Girona vola a 48 ciutats amb l'objectiu de superar els gairebé 2 milions de passatgers amb què es va tancar l'any 2024 a les instal·lacions aeroportuàries. Set són les companyies que estan connectades amb Girona. Es tracta de Ryanair, Jet 2, Tui, Wizz Air, Transavia, Air Arabia i Smartwings. Entre les noves destinacions hi ha Sarajevo (Bòsnia Hercegovina), Lublín (Polònia), Ostrava (República Txeca), Luton (Londres) i Budapest (Hongria). En total, es pot volar a 14 països europeus i també al Marroc. Una de les assignatures pendents de la infraestructura segueix sent els vols domèstics. Actualment, cap companyia opera al mercat intern espanyol.
L’aeroport que una vegada va fascinar els veïns amb els seus primers enlairaments es prepara per al seu pròxim desafiament: consolidar-se com un actor clau en l’escenari aeroportuari català, espanyol i europeu. Serà capaç de volar encara més alt? Només el temps –i els futurs passatgers– tenen la resposta.