El darrer mes d’abril varen passar per l’aeroport del Prat: 25.307 passatgers, un 99,4% menys passatgers que el mateix mes de l’any anterior. Es tracta d’una xifra excepcional i històrica, per anormalment baixa, però les circumstàncies que la motivaren també foren excepcionals i històriques. Al bell mig de la lluita contra la pandèmia del coronavirus, amb les fronteres tancades i amb la pràctica totalitat de les companyies aèries en situació d’aturada forçada, l’aeroport va gairebé congelar la seva activitat a l’espera d’una millora de la situació. A principis de juny, amb una situació de desescalada que es va consolidant arreu del país, sembla que s’albira llum al final del túnel: algunes companyies aèries, com Vueling o Easyjet, han fet públic que reinicien les seves operacions a l’aeròdrom barceloní.
El 2020, però, serà l’any del trencament d’una tendència de creixement a la qual estàvem acostumats des de fa més de cinc anys. Un període de creixement ininterromput i d’assoliment de successius rècords en el nombre de passatgers que passaven per l’aeroport. El 2020 serà, a tots els efectes, un any de davallada però també un any de renaixement per a la infraestructura catalana. Un nou moment fundacional. Hi ha algunes claus que així ho posen de manifest i cal tenir-les ben presents.
"Sembla que s’albira llum al final del túnel: Vueling o Easyjet han fet públic que reinicien les seves operacions a l’aeròdrom barceloní"
La construcció d’un hub global, objectiu d’un treball incansable per part de les institucions catalanes aplegades al voltant del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, el CDRA, ha de continuar encara amb més força. La interrupció de les connexions intercontinentals derivada de la covid-19 suposa una amenaça greu al model de desenvolupament de l’aeroport. Encara que algunes companyies aèries han manifestat la voluntat de reprendre els vols de llarg radi amb l’arribada de l’estiu, d’altres operadors han cancel·lat rutes sense preveure una data de tornada. Aquesta situació pot abocar-nos a un escenari de pèrdua definitiva de rutes aèries d’un gran valor afegit, vitals per a la internacionalització de la nostra economia i la captació d’inversions estrangeres.
Aquesta situació ens obliga a reaccionar. Fa alguns mesos que vinc reivindicant que, en el marc de la taula bilateral Estat-Generalitat, s’abordi la qüestió aeroportuària catalana com a pas previ a la creació d’un consell rector de l’aeroport del Prat. Un consell rector integrat per les institucions catalanes, públiques i privades, investit amb les màximes competències en matèria aeroportuària: des de l’aprovació del nou pla director de l’aeroport a la definició de les línies mestres de l’estratègia comercial de la infraestructura, el consell rector hauria d’esdevenir l’òrgan de decisió últim de l’aeròdrom català. En el moment actual, davant del repte ingent de ressituar l’aeroport en el mapa aeroportuari global, la creació d’aquest instrument esdevé una necessitat imperiosa. Només així podrà fer-se realitat el somni de transformar Barcelona en l’aeroport de connexió entre els continents asiàtic i americà.
Però la situació que viu actualment El Prat també ha de servir per mirar cap endavant, per fer front als reptes a curt termini que té plantejats la infraestructura. I el més important, sense cap mena de dubte, és el de la capacitat. Capacitat de les terminals, però sobretot de les pistes. I és que, malgrat la davallada excepcional que patirà l’aeroport el 2020, el cert és que la infraestructura està arribant al límit de la seva capacitat, tant pel que fa al nombre d’operacions com al nombre total de passatgers. Cal tenir ben present que tan sols fa uns mesos, a les acaballes del 2019, la xifra total de passatgers si situà al voltant dels 53 milions, a escassos 2 milions de la capacitat teòrica d’ambdues terminals, xifrada aproximadament en 55 milions de passatgers l’any.
És en aquest context d’esgotament de la capacitat que cal emprendre amb celeritat la construcció de la terminal satèl·lit i adoptar una solució definitiva pel que fa a la capacitat de pistes. No val a badar. Hi haurà qui sostindrà que, amb la crisi derivada de la Covid-19 i la subsegüent caiguda del nombre de viatgers, l’ampliació de la infraestructura de l’aeroport ja no és una prioritat. Estaríem equivocats si arribéssim a aquesta conclusió. La construcció de la terminal satèl·lit és més prioritària que mai ja que ha de permetre l’aeroport créixer en nombre de rutes intercontinentals i connectar-nos de forma directa amb les principals regions del planeta. El bastiment d’un hub intercontinental a la Mediterrània Occidental, opció estratègica a la qual aspira l’aeroport del Prat, necessita de la construcció de la terminal satèl·lit.
"El bastiment d’un hub intercontinental a la Mediterrània Occidental, opció estratègica a la qual aspira l’aeroport del Prat, necessita de la construcció de la terminal satèl·lit"
El 2020 serà recordat com l’any en el qual la humanitat va patir una de les crisis sanitàries més importants de la història. En el món de l’aviació, el 2020 marcarà un abans i un després. Serem testimonis de la desaparició de companyies aèries, de la caiguda del nombre de passatgers a molts aeroports i d’una afectació probablement sense precedents sobre la indústria turística a escala global. L’aeroport del Prat, de la mateixa manera que molts aeroports d’arreu, també en patirà les conseqüències, però de tot plegat hem de ser capaços d’extreure una lliçó, un aprenentatge. En definitiva, allò que ens ha de permetre seguir fent camí, cercar noves oportunitats i viure un nou moment fundacional.