Fa només uns dies el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme juntament amb l'ICEX, la Cambra de Comerç d'Espanya i el Fòrum de Marcas Renombradas Españolas, presentaven la campanya de comunicació internacional Think Again Think Spain, una campanya que pretén reforçar la nostra imatge al món com a destí d'inversió i soci comercial basant-se en les fortaleses empresarials de les nostres marques i empreses. Ho fa tornant a posar el focus en el què ja donem per fet, anant més enllà dels estereotips. En els anuncis veig empreses catalanes líders en excel·lència, innovació, versatilitat, sostenibilitat ... i em pregunto, quan hem deixat de mirar-nos? Des de quan necessitem justificar allò que és tant obvi?
Aquests dies, els agents socials i empresarials debatem, al costat d’AENA, la necessitat d'ampliar les capacitats de l'aeroport del Prat de Barcelona per convèncer el Govern de la Generalitat. I més enllà de criteris eco, econòmics o sostenibles, crec que necessitem tornar a mirar a Catalunya sense oblidar-nos del què som, tornar a mirar als ulls a un país d'emprenedors i innovadors, a milers de ciutadans i joves que saben que, amb les habilitats, competències i qualitats humanes adequades, i connectades entre si i amb el món, podran prosperar.
Sabem que la idea d'una d'empresa sorgeix en una terrassa de Born i aconsegueix finançament a Londres, es ven a Singapur i acaba donant ocupació a L'Hospitalet
El paper de l'aviació ja no és el d'un mer connector de serveis, parlem d'una font de creixement i prosperitat econòmica i social. Els ponts virtuals de cada connexió aèria no només permeten el flux de béns i inversions, ho fan de persones i idees, convertint-se en una palanca de creixement econòmic.
Per als joves empresari, l'ampliació de les capacitats de l'aeroport del Prat de Barcelona és necessària i ho afirmem sabent que els aeroports són catalitzadors de l'activitat econòmica, però sobretot perquè ho veiem com un punt de trobada de la veritable economia del futur, la de les idees, les noves habilitats, la innovació i el talent. Sabem que la idea d'una d'empresa sorgeix en una terrassa de Born i aconsegueix finançament a Londres, es ven a Singapur i acaba donant ocupació a L'Hospitalet. No ens sorprèn, i no ho hauria de fer a ningú, que s'hagi establert un vincle sòlid entre la connectivitat aèria d'un país i la riquesa dels seus ciutadans.
Som massa gent parlant del que és obvi, com si fos intranscendent el que ens juguem als ulls dels que no escolten: l'equivalent al 12% del PIB d'Espanya i més de 82 milions de turistes a l'any arriba per aire. El transport aeri al nostre país contribueix a generar 1,7 milions de llocs de treball i aporta 102.000 milions a l'economia de país. Unes xifres que no sembla que hagin d’aturar aquí ja que en els propers 20 anys s'espera que el nombre de passatgers que surtin i arribin dels nostres aeroports augmenti en un 49%. I si no els fem fàcil el viatge, invertiran en qualsevol altre lloc. En altres joves, no en els nostres, i en altres idees.
Els economistes a nivell global han arribat a el consens que tenir millors aeroports va unit al desenvolupament econòmic de les regions on s'instal·len. Alguns com Jan Brueckner detallen que, per cada increment del 10% de passatgers en una ciutat, augmenta l'ocupació d'aquesta regió un 1%. Segons la IATA, en només 15 anys, en 2037 la capacitat del nostre espai aeri podria suposar la creació de mig milió de llocs de treball més. En el cas del Prat estem parlant de crear 83.000 ocupacions directes i un total de 350.000 ocupacions noves en els propers cinc anys. No són xifres per obviar a Catalunya quan tenim un atur juvenil superior a l'33%
No perdem temps en debatre el que és obvi, no els posem als joves, siguin d'on siguin, un mur enmig del mar, obrim la porta al seu futur, a connectar-se a el món i a l'economia global, ampliem el Prat
Parlem no només de l'impacte directe en l'ocupació i en el PIB de la regió, parlem també de l'impacte indirecte, l'ocupació, els ingressos i el PIB generats per les indústries que proveeixen i donen suport a les activitats a l'aeroport. I parlem també de l'impacte econòmic induït, l'activitat econòmica generada pels treballadors d'empreses directa o indirectament vinculades a l'aeroport que gasten els seus ingressos en l'economia nacional. Sense oblidar, l'augment de l'impacte en el comerç, la inversió, el turisme i la productivitat.
Som conscients que necessitem una estratègia nacional de l'espai aeri del nostre país, i millorar l'eficiència d'aquest, i som conscients que enfrontar desenvolupament i sostenibilitat és un debat del passat. Les empreses, els joves, el nostre món i la mobilitat només es poden entendre en paràmetres sostenibles i més nets, com cada nova infraestructura que es planteja a Barcelona, La Corunya, Estocolm, Vitòria o Berlín. Pensant en tot això, ens cal seguir sent esperança per a milers de joves i seguir afirmant que el talent no té fronteres.
Les ciutats del futur
Les ciutats més pròsperes del futur no seran com en el passat les que tinguin les cadenes de producció. Les més prosperes seran les que creïn valor. Les que els concebin, dissenyin i comercialitzin i, per això, es necessiten persones capaces de tenir soft skills com la creativitat, flexibilitat, empatia o imaginació. Per atraure talent, i per poder exportar el que creem, és clau estar connectats amb la resta de món. Les fortaleses futures d'una regió o de país dependran més que mai de la força de la seva gent. No perdem temps en debatre el que és obvi, no els posem als joves, siguin d'on siguin, un mur enmig del mar, obrim la porta al seu futur, a connectar-se a el món i a l'economia global, ampliem el Prat.