Ser el primer aeroport de l’Estat en què les maniobres d’aterratge es fan amb GPS o ser el primer construït i gestionat íntegrament per part de la Generalitat de Catalunya no han estat al·licients suficients perquè els aeroports de Lleida de la Seu d’Urgell i Alguaire hagin tingut una trajectòria d’èxit en la dècada que porten funcionant. La instal·lació de l’Alt Urgell, que des del passat mes d’abril ja té en marxa el sistema de geolocalització que permet l’orientació dels avions en cas de males condicions meteorològiques, només ha rebut cinc empreses i ha construït vuit hangars. Una vegada ha entrat en funcionament, la Conselleria de Territori considera que “existeixen més possibilitats d’oferir vols comercials de manera regular”. Per la seva part, el d’Alguaire, que es va inaugurar amb un vol des de Barcelona amb periodistes i autoritats, encapçalat per l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, no ha arribat a complir mai els objectius inicials del Govern de fregar els 400.000 passatgers anuals i moure 3.500 tones de mercaderies. Aquest darrer servei ni tan sols s’ha començat. El 2019, a l’aeroport amb la pista més ampla d’Espanya i que va costar 100 milions d’euros, hi van arribar 58.000 persones.
El 2010, l’aeroport de la Seu d’Urgell va obrir, com un aeròdrom privat, després de 46 anys tancat. Quatre anys després, Generalitat i Govern d’Andorra invertien un milió d’euros més per transformar-lo en una instal·lació comercial per aprofitar la seva ubicació geogràfica i l’efecte del negoci de l’esquí als Pirineus. En aquest període de sis anys, han operat empreses de construcció d’hangars, serveis d’aerotaxi, manteniment, comercialització d’aeronaus i escoles de formació.
Dues filials d’Iberia i Air France són dues de les empreses interessades a operar des de l’aeroport de la Seu d’Urgell després de la posada en marxa del sistema GPS, que afavoreix l’aterratge instrumental. Segons assegura el ministre d’Economia d’Andorra, Jordi Gallardo, “l’objectiu és oferir-hi vols a ciutats europees durant tot l’any i no només a la temporada d’hivern”. La gestió de l’aeroport de la Seu la comparteixen el Govern d’Andorra, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat. En una trobada recent amb empresaris, Gallardo va anunciar que “està previst que durant aquest hivern es posin en marxa les primeres rutes”.
Duana a l’aeroport
Gallardo també ha precisat que “hem iniciat contactes amb el Govern espanyol per crear una duana a l’aeroport que ajudi a l’arribada de turistes de fora de l’espai Schengen”. Tot i que encara no s’han concretat els destins, la idea de l’executiu andorrà és plantejar paquets turístics a Madrid, Lisboa, París o Brussel·les, on la part final del trajecte -La Seu d’Urgell-Andorra- es fes amb un servei de taxi amb helicòpter. “Volem convertir la Seu en la porta d’entrada d’Andorra al món aeroportuari”, indica el ministre.
Aeroport de la Seu d'Urgell
Una porta d’aterratge que no s’ha obert del tot en el cas de l’aeroport de Lleida Alguaire. De moment, una de les seves activitats principals han estat les escoles de vol i la formació de pilots. “La previsió de l’oferta i la demanda de l’aeroport es va fer amb una anàlisi poc rigorosa”. Són les paraules del secretari d’Infraestructures i Mobilitat, el lleidatà Isidre Gavín, que en el moment de la inauguració de la instal·lació fa una dècada era president de la Diputació de Lleida.
Gavín aposta per “reorientar l’estratègia productiva, de forma que es complementin diferents línies de negoci, però especialment enfocades als usos industrials”. De fet, afegeix que “l’aeroport està ple d’avions que realitzen tasques de manteniment, reparació o reciclatge”. La presència de l’escola lituana de vols BAA Training i els acords amb firmes com Vueling per formar els seus pilots són altres de les accions que en destaca el secretari d’Infraestructures.
L'objectiu a curt i mitjà termini dels aeroports de la Seu d'Urgell i Alguaire és que els avions s'enlairin i aterrin amb passatgers
Un centenar de llocs de feina
Les 25 empreses que formen part de l’ecosistema de l’aeroport d’Alguaire donen feina a un centenar de treballadors. Algunes d’elles, com Aeronpark o Servitec ofereixen a la infraestructura lleidatana la possibilitat d’aparcar avions o el manteniment d’aparells. Durant aquesta dècada, Alguaire també ha acollit enregistraments de pel·lícules, de cançons, fires del sector aeronàutic o la Festa del Cel. Un dels seus reptes pendents, més enllà de consolidar els vols comercials amb l’arribada d’esquiadors a l’hivern, és erigir-se en una plataforma de càrrega de mercaderies. Descartades les operacions amb els productes agroalimentaris per l’elevat cost de la càrrega, Gavín revela que s’estan mantenint contactes amb la firma Flightline, dedicada al transport de peces de l’automoció.
Durant l’estat d’alarma, Alguaire ha funcionat com a aeroport d’avions, especialment de l’aerolínia noruega Norwegian, que a més hi va realitzar el manteniment dels aparells, aturats per la pandèmia del coronavirus. Fins i tot, davant l’acumulació d’avions, es va plantejar la necessitat d’ampliar la plataforma. Malgrat això, igual que a la Seu d’Urgell, on ja disposen del sistema GPS, a Alguaire, l’objectiu a curt i mitjà termini segueix essent que els avions s’enlairin i aterrin amb passatgers.