Aquestes últimes setmanes hem sigut testimonis de les protestes del sector agrícola, que han arribat a les principals ciutats amb els seus tractors per fer visibles les seves reivindicacions i donar a conèixer al món la situació econòmica en la qual es troba el sector. Una de les principals protagonistes del conflicte ha estat l'Agenda 2030, que es va originar el 25 de setembre de 2015 a la Cimera Mundial, on els estats membres de les Nacions Unides la van adoptar per unanimitat per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda comprèn un total de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible globals, resumits amb les sigles ODS.
L'èxit de l'Agenda 2030 també està vinculat a l'evolució d'altres acords, com els aconseguits a París sobre el canvi climàtic, els relacionats amb el finançament del desenvolupament o els d'hàbitat sobre la nova agenda urbana, entre d'altres.
Perquè l'Agenda 2030 pugui convertir-se en realitat, tenint en compte que queden pocs anys, i perquè les accions siguin eficients, les administracions públiques i els organismes privats han de trobar maneres de treballar conjuntament per aconseguir dites objectives. Per això, quan em pregunten si aquests objectius són obligatoris, la meva resposta és que els governs dels diferents països, inclòs el nostre, s'han compromès a aconseguir una sèrie d'objectius que només són assolibles si les empreses apliquen canvis importants i treballen conjuntament amb el govern.
La manera de complir amb l'Agenda 2030 és treballant els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que aborden temàtiques molt àmplies com la fam, la pau, la salut, les desigualtats, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, la inclusió, l'educació, el consum i la producció sostenibles, els pactes mundials per millorar la gobernança, la pobresa, les ciutats i territoris, i l'energia. I, justament, el sector agrícola és un dels més afectats pels acords europeus.
"Si només apliquen els ODS uns quants, posen en risc la supervivència d'aquells que, per llei, es veuen obligats a complir amb aquests objectius"
Paga la pena recordar que els ODS són globals, ja que estan pensats per a tots els països, i si només els apliquen uns quants, posen en risc la supervivència d'aquells que, per llei, es veuen obligats a complir amb aquests objectius i modificar el mercat, encarint el seu producte pel bé comú de la sostenibilitat.
La sostenibilitat mediambiental és una necessitat, però no es pot obviar la sostenibilitat econòmica del sector, i molt menys el sustent de les persones que treballen en ell. El que demanda el sector no és obviar les millores, sinó que s'apliquin les mateixes mesures a tots els estats membres, així com en altres països que importen i que no estan obligats a complir amb les estrictes normes de la UE (mediambientals, fitosanitàries o laborals), la qual cosa fa impossible als agricultors ser competitius en el mercat.
A Espanya, a més, la situació s'ha agreujat per la sequera i es demanden mesures que tinguin en compte la realitat de cada zona, per exemple, prioritzant l'aprofitament de recursos com l'aigua. Estem tots d'acord en què s'ha de respectar el medi ambient, però fent una bona gestió del canvi i un correcte acompanyament al sector, ja que en cas contrari estem potenciant i premiant la competència deslleial, i acabarem amb un sector que ens proporciona aliments a tots per voler fer el correcte sense mesurar les conseqüències ni els temps.