Fa poc temps vaig referir-me a la desinformació sobre les explotacions agràries catalanes. (L'edat dels pagesos una bona fake news). S’ha popularitzat una falsa imatge de pagesos envellits, imatge que ha justificat desatendre un sector crític per la nostra estabilitat econòmica i social. Com que les no veritats, generalment acceptades, solen ser difícils de modificar, jo he buscat un exemple del que és avui una explotació agrària sostenible al segle XXI. L’he trobat i si n’hi ha una, n’hi poden haver dos mil una.
Cal Llacuna a Òdena, prop d’Igualada, és una masia amb quatre-cents anys d’història que sempre ha tingut una continuïtat des de la mateixa família. Respon, en aquest sentit, al model d’Explotació Familiar Agrària que la Unió Europea no es cansa de reivindicar. Em rep Marcel·lí Torras (62 anys) que em presenta la seva dona Anna (57 anys) i els seus fills Oriol (30 anys, enginyer agrònom) i Arnau (27 anys, veterinari). Pare i mare tenen també estudis de formació professional d’agronomia. Tots ells implicats en la gestió de la granja. Parlen amb mi il·lusionats, contradient una altra imatge de penúria agrària.
La granja
La producció se sustenta en tres potes. D’una banda, hi ha la granja de vedells amb uns 150, si bé està prevista una ampliació a 400. D’altra banda, hi ha la granja de porcs de cicle tancat amb 200 truges i 2000 places d’engreix. En tercer lloc, els conreus amb unes 30 hectàrees de terra en propietat i la resta fins a 200 hectàrees en diferents formes d’arrendament. La matèria primera per a la fertilització orgànica dels conreus són els fems i els purins de la granja. Es busca l’equilibri entre la producció de dejeccions de la granja i les terres a fertilitzar, però avui encara cal suplementar amb fertilitzants de fora.
Per a la nutrició dels porcs es compta amb l’ordi i el blat que produeix la finca que es complementa amb soja i altres nutrients d’importació a través d’un acord win-win amb la fàbrica de pinsos. Pels vedells es disposa de la producció pròpia de palla, farratge de civada i veça. Probablement, els preparats d’alimentació animal comprats aportarien més rendiments si no tinguéssim en compte els avantatges econòmics i mediambientals que proporciona la producció pròpia. La granja produeix blat i ordi que entrega a la fàbrica de pinsos, a canvi de pinso que ja incorpora soja i altres nutrients. Aquesta manera de procedir els evita riscos per la volatilitat de preus. Normalment, si el blat va car la soja també, així costos i ingressos s’equiparen. La diversificació (porcs, vedells i conreus extensius) de la producció els dona estabilitat, ja que normalment no coincideix que tots els sectors agraris estiguin a hores baixes.
La qualitat
A Cal Llacuna són conscients que són una empresa agrària d’una dimensió limitada, per la qual cosa els esforços els han dirigit a la recerca del valor afegit que pugui oferir la qualitat diferenciada. Amb aquest objectiu disposen de la certificació de qualitat Animal Welfare per a la ramaderia i han establert una relació comercial win-win amb Porc de Palou de Mafrica que va vinculat a una determinada genètica relacionada amb la raça Duroc i amb unes determinades condicions de producció. El destí de la carn es dirigeix exclusivament als mercats de proximitat, com per exemple restaurants o petites carnisseries.
Amb aquest acord hi ha una garantia de venda i uns preus una mica més remuneradors. La gestió de la sanitat animal, amb la finalitat d’evitar l’ús d’antibiòtics, es basa en unes millors condicions de la granja que facin més confortable la vida dels animals, una genètica més resistent i una alimentació adequada. Tot plegat complementat amb processos de vacunació regulars.
La precisió
Quan es parla d’agricultura de precisió hom sol referir-se a finques de regadiu on el reg arriba a tots els racons a pressió i aporta l’aigua i els nutrients específics a cada lloc. Però en aquest cas es tracta d’una finca de secà de l’Anoia. Per a entendre l’agricultura de precisió ens dirigim al parc de maquinària. En Marcel·lí mostra la cuba de purins com l’eina clau per a la precisió. Em sorprèn ja que aparentment és un aparell sense més funció que traslladar i repartir les dejeccions ramaderes, però m’equivoco. La cuba és una eina digitalment avançada. A la cuba s’hi introdueix el mapa geogràficament referenciat sobre la quantitat de fertilitzant nitrogenat que cal abocar a cada zona.
La cuba, en rebre els purins, analitza els continguts de nitrogen i el distribueix d’acord amb les instruccions establertes. Els purins es dipositen de la forma legalment establerta amb unes mànegues que pengen de la cuba i que deixen el líquid molt a prop del sòl. Però en determinats moments del cicle productiu s’utilitza un altre aparell que diposita el fertilitzant a certa profunditat del terra, per la qual cosa es dificulten encara més les possibles emissions d'amoníac, i es millora l’eficiència.
Tanmateix, hi ha un pas previ que és el mapatge de la intensitat de l’aplicació de fertilitzants a les diferents àrees de la finca. Per a la realització d’aquesta tasca ens cal comptar amb una recol·lectora digitalment avançada que compta el volum de producció en cada fracció petita de l’àrea recol·lectada. A aquesta informació cal afegir controls directes sobre les condicions d’aigua i nutrients del sòl. Alternativament, les fotografies per satèl·lit aporten també informació sobre l’estat dels conreus. Això permet editar un mapa de programació d'intensitats de fertilització. Un mapa que serà introduït a la cuba perquè actuï d’acord amb aquestes instruccions.
La disponibilitat de moltes i qualificades dades permet prendre decisions més ajustades amb consums més econòmics i més adequats mediambientalment. Un error tradicional consistia a aplicar més fertilitzant als sòls menys productius, cosa que era contraproduent pel sòl i sense obtenir millors resultats productius atès que el limitant eren les mateixes condicions del sòl. A Cal Llacuna es fa a l’inrevés. D’acord amb la informació sobre productivitats assolides es planifiquen els potencials de producció per cada àrea i en funció d’aquest potencial es programa la fertilització, a més potencial, més aportació de nutrients. És una pràctica que suposa un important estalvi de fertilitzants i una millora en tots els aspectes productius i mediambientals.
L’alimentació és un aspecte clau per a la millora de la salut de l'animal i la qualitat del producte
A la ramaderia de precisió, el primer element són les bones condicions de maneig de la granja, en aquest sentit la certificació de benestar animal de la granja suposa un nivell alt d’aquestes condicions d’espais, ventilació, temperatura, neteja i gestió de dejeccions. Un segon punt crític és el control automàtic i intel·ligent de l’ambient (ventilació controlada, calefacció i refrigeració), d’acord amb les necessitats de les diferents fases del cicle productiu. En tercer lloc, l’alimentació és un aspecte clau per a la millora de la salut de l'animal i la qualitat del producte. La granja està equipada per donar diferents dietes alimentàries a grups diferents d’animals d’acord amb les característiques i circumstàncies de creixement dels animals. La gestió de l’alimentació, degudament programada, es realitza automàticament segons les necessitats nutricionals de cada grup d’animals (sistema d’alimentació multifase).
La bioenergia
Estan valorant la introducció d’una planta capaç d’aprofitar les dejeccions per a la producció de biogàs. En aquest procés s’aconsegueix eliminar completament el metà, emetent CO2 d’efecte neutre atès que ha estat obtingut de la mateixa atmosfera per part de l’animal. Resta el digestat que conserva el nitrogen i és un excel·lent fertilitzant del qual han desaparegut les males olors.
Aquesta opció vers la producció de biogàs sempre s’ha considerat vinculada a grans instal·lacions, un fet que faria desistir a una granja com la de Cal Llacuna d’una dimensió moderada. Però, avui existeixen instal·lacions pensades per a granges de petites dimensions. Per exemple, una empresa danesa ofereix una instal·lació a partir de 200.000 euros. Aquesta mateixa empresa es pregunta per què ha venut centenars d’instal·lacions a altres països europeus i solament una a Espanya. Potser aquí, a Espanya, alguna cosa no està ben encaminada. Aquestes instal·lacions aporten energia renovable que pot tenir una valoració en el si de la comptabilitat de l’impost de carboni, només cal que els governs ho entenguin o ho vulguin entendre.
Dificultats indesitjades
Les dificultats no provenen de la mateixa explotació agrícola i ramadera, malgrat les múltiples incidències pròpies de la producció agrària (meteorològiques, sanitàries o burocràtiques). Les dificultats provenen del menyspreu d’una part de la societat catalana a la seva agricultura. A Cal Llacuna sobra talent i voluntat per portar la granja de manera sostenible i rendible. De manera natural dins de les dinàmiques sectorials normals, la finca s’expandiria per donar major rendiment al seu potencial tecnològic, però l’enemic el té a casa.
1. Tal com he exposat, la finca està prop de la ciutat d’igualada. Això comporta una posició d’agricultura periurbana amb totes les dificultats i costos d’oportunitat que això representa. A Catalunya hi ha una Llei d’Espais Agraris prou ben feta, però els governs que hi ha hagut han estat incapaços de concretar-ne els reglaments per implementar-la. Mentrestant es van perdent terrenys de conreu, un actiu crític de país.
2. La indiferència amb què des de l’administració pública catalana es contempla l'ocupació per plaques solars dels terrenys agrícoles productius comporta problemes estratègics evidents en tant que s’està destruint un actiu crític de país. Però, a la vegada està produint un efecte col·lateral d’ofec a les explotacions agràries amb vocació de continuïtat. Les explotacions agràries reals estan formades per arrendaments de diverses terres a diferents propietaris sense activitat pagesa directa. Aquests propietaris, que han arrendat les terres a explotacions agràries amb facilitat, prefereixen llogar-les per un millor preu a promotors d’energia fotovoltaica. Aquest fet ofega les explotacions agràries reals, ja que es queden sense la dimensió de terres que necessiten, amb risc de perdre la seva viabilitat.
3. Les masies i granges tenen moltes teulades que serien ideals per produir energia, però les seves possibilitats de gaudir dels beneficis de la seva aportació en energia fotovoltaica es veuen molt limitades a causa d'unes normes abusivament favorables a les grans companyies elèctriques.
4. La burocràcia i la complexitat administrativa. L’administració pública ha de canviar per facilitar els camins de progrés.
Crida a la consciència d’aquest país
A Cal Llacuna hi ha talent, hi ha tecnologia i hi ha voluntat. Què falta, doncs? Sí, falta un país amb criteri i visió a llarg termini, un país conscient de la necessitat del recurs crític de l’alimentació. He sentit més d’una vegada a diferents polítics evadir-se parlant de la pertinença als mercats globals. Ja ho comprarem a fora, som rics, diuen. La seva ignorància no els permet interpretar els senyals de l’escenari segle XXI. Fons financers estan comprant terres arreu. Per què? Són fonts expectants de futurs beneficis. Beneficis quan? Quan les condicions de tensions oferta-demanda provoquin pujades importants dels preus dels aliments.
Falta un país amb criteri i visió a llarg termini, un país conscient de la necessitat del recurs crític de l’alimentació
Dit en altres paraules quan la fam faci pujar els preus. Portem quinze anys on s’han produït cinc crisis greus de preus dels aliments. Quan ho hàgim de comprar tot a fora no ens ho faran gratis. Quan parlem de la disponibilitat dels aliments estem parlant d’un tema social, però també d’un problema econòmic. Avui convé resoldre a temps el tema alimentari, no esperar al fet que arribi el problema en format d’emergència, tal com ha passat amb la sequera, tal com passarà amb els incendis forestals. Avui cal que explotacions agràries com Cal Llacuna tinguin les portes obertes per avançar i consolidar-se.