23
de Juliol
de
2015
Act.
23
de Juliol
de
2015
La victòria de Barcelona en Comú i Ada Colau a les eleccions municipals de Barcelona del passat 24 de maig es va tenyir d'un càntic que ja és tota una icona: el "Sí se puede". Però què és el que es pot? Superades les primeres setmanes al càrrec, el nou regidor d'Ocupació, Empresa i Turisme, Agustí Colom (@acolom_, Barcelona, 1961), repassa en aquesta entrevista amb VIAempresa quines són les prioritats del seu mandat.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Colom és professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, membre d'ICV i CCOO; i ha participat en diverses entitats i moviment com el 15-M. Des de la talaia del govern municipal, critica la "deixadesa" de l'equip de Xavier Trias en la regulació econòmica de la ciutat, i aposta per una major intervenció que afavoreixi les pimes i l'economia social i cooperativista.
Com està sent l'aterratge al govern municipal? És molt diferent del que s'imaginava abans d'entrar-hi?
No, no és diferent. Ja sabia que Barcelona és una ciutat que té un pressupost d'uns 2.300 milions d'euros, amb unes 12.000 persones entre l'Ajuntament i els ens i empreses del seu entorn. Per tant, ja sabia que entrava en una entitat d'aquestes dimensions. Des del meu punt de vista, els primers dies estan anant bé. La dimensió que té tot plegat és molt elevada perquè és una institució d'unes dimensions molt importants, però estem bé!
Quina ha estat la primera preocupació que ha hagut d'afrontar a l'assumir el càrrec?
La primera preocupació que teníem era intentar donar solucions a l'atur. El nivell d'atur de la ciutat, tot i que és una mica més baix de la mitjana catalana i espanyola, no deixa de ser d'un 15%. Per tant, estem parlant de taxes d'atur elevades que a més es porten arrossegant des de fa molts anys. Això vol dir que tenim molta gent que porta anys sense treballar, i són una de les nostres principals preocupacions perquè ho és també de la ciutadania. Un altre dels afers que hem hagut d'entomar d'entrada és el del turisme. S'han pres unes decisions des de l'equip de govern, que han obligat a endegar tota una sèrie de mesures que teníem previst fer-les i que hem cregut convenient començar-les ara.
Des de la seva formació han estat especialment bel·ligerants amb el govern municipal de Xavier Trias. En què es notarà el canvi en aquesta àrea?
El primer que es notarà, i no trigarà, és en una veritable preocupació per l'atur. L'Ajuntament no té eines per solucionar totalment el problema de l'atur, que és complex i no se soluciona només des de l'Ajuntament, però sí que és la primera administració davant dels ciutadans i la que viu el seu drama d'estar aturats amb les seves conseqüències: des de desnonaments a dificultats de pobresa i per mantenir un nivell de vida digne. Això nosaltres ho enfrontem, i per tant al tema de l'atur li donem una importància cabdal com a govern.
Pot posar un exemple d'aquestes primeres mesures?
Una de les mesures que hem fet és en termes de pobresa infantil. Els nens no són pobres per se, sinó perquè viuen en famílies pobres. Hem perllongat les beques menjador durant l'estiu per assegurar que tinguin els àpats necessaris. Però amb aquest govern els ciutadans també veuran que intentarem governar més l'activitat econòmica.
Què vol dir?
S'estava dibuixant un model de ciutat on l'Ajuntament feia bastanta deixadesa en les seves funcions reguladores, d'organitzar i modular. Estava en mans dels operadors econòmics en molts casos sense que hi hagués al darrere un retorn real cap a la ciutadania. En aquest sentit també revisarem algunes de les actuacions que s'estaven fent des de l'Ajuntament en termes d'activitat econòmica, algunes de les quals tenien una part molt més propagandística i de dibuixar un escenari on al darrere no hi havia continguts. Creiem que la ciutat ha de promocionar l'activitat econòmica, però l'ha de crear de forma seriosa. Podria donar-se el cas que alhora que obtenim el Mobile World Congress (MWC), hi hagi zones d'activitat industrial a la ciutat que no tenen fibra òptica. Això, per exemple, és un llast per desenvolupar activitat econòmica amb les exigències del món actual. Per tant, segurament farem menys discursos però farem més actuacions.
Precisament acaben de renovar l'oferta pel MWC que es quedarà a Barcelona fins al 2023...
Sí, i el que voldrem és que aquesta activitat no se circumscrigui tan sols als tres dies de l'esdeveniment, sinó que sigui una activitat que permeti arrelar-se al territori i construir a partir d'aquí una certa estructura tecnològica. Tenir el MWC a la ciutat ha de produir un rendiment que ajudi a generar activitats tecnològiques, petites empreses tecnològiques, start-ups, etc.
Com es fa per aconseguir aquest impacte del MWC durant tot l'any i redistribuir la riquesa que genera, tal com han defensat?
Hi ha una fundació de la qual participa l'Ajuntament, la Mobile World Capital, que genera activitats. Aquestes activitats les podem intentar connectar amb empreses emergents de la ciutat i amb els vivers d'empreses que tenim. Per tant, fer que aquestes empreses puguin tenir el seu reflex en la presència durant el MWC. Podem construir un MWC on l'activitat que es genera durant tot l'any tingui presència, i que a la fira es generin espais de connexió entre empreses barcelonines i els operadors que vinguin de fora. Hem de buscar aquestes sinergies.
Hi ha alguna altra mesura que es pugui prendre en aquest sentit?
Per exemple preservar l'espai industrial de la ciutat. L'anterior govern va transformar bona part del sòl industrial en sòl comercial per a grans operadors, en contra del comerç de proximitat. Són maneres d'entendre la ciutat de forma diferent. Si no tenim sòl industrial no podrem fer indústria tecnològicament avançada. Si nosaltres ens comprometem a preservar-lo i a dotar-lo dels serveis necessaris, podrem facilitar l'entorn perquè emergeixin. Al final volem una ciutat que intenta que l'activitat que genera aporti un servei a la mateixa ciutat.
Aquest discurs de Barcelona en Comú ha generat alguns recels entre certa part de l'empresariat. Entén aquesta reacció? Creu que té fonament?
No és fonamentat però és comprensible. Les novetats sempre poden generar una certa expectativa sobre el que pot passar. Nosaltres tenim un programa econòmic que aposta clarament per la creació d'activitat econòmica, però que tingui una sèrie de característiques. Ha de ser sostenible, però és que avui tothom és conscient que sense una sostenibilitat ecològica al darrere l'activitat no té futur. També volem una activitat econòmica que connecti amb la innovació i la tecnologia; que afavoreixi les pimes, el cooperativisme i l'economia social.
Així doncs, prioritzaran el seu suport a l'economia social i el cooperativisme?
És que, de fet, aquesta és l'activitat econòmica que necessita l'ajuda i la connivència de l'administració. L'activitat econòmica dels grans operadors no necessita una administració que li doni suport. Però amb els operadors que hem estat parlant, tant durant la campanya com en aquests moments, quan els ho expliquem se senten favorables a les nostres propostes, sense que això vulgui dir que ens votin o no. Barcelona havia anat deixant de promoure activitat econòmica i s'havia convertit en una ciutat d'aparador.
Què vol dir amb això?
Que l'activitat del dia a dia genera conflictes, i l'anterior govern havia fet una ciutat d'aparador que no afrontava els problemes que es podien generar. Nosaltres estem disposats a afrontar-los per trobar una Barcelona amable, confortable pels veïns i alhora una ciutat viva. I perquè sigui viva ha de generar activitat. Una de les altres coses que intentarem imposar amb les nostres polítiques és l'avaluació del seu retorn, que és bàsic quan es prenen decisions. Donar subvencions sense veure el seu retorn és malbaratar els recursos públics. Com que no hi ha recursos per tot, hem de veure el retorn que donen. Potser deixarem de donar suport a segons quin tipus d'activitat per donar-ne a d'altres.
En aquest sentit, iniciatives com Barcelona Growth, Apps4Bcn o l'aposta per l'Smart City tenen cabuda en l'estratègia del nou govern?
N'hi ha que tenen cabuda i d'altres que no, però perquè al darrere no hi havia res.
Per exemple?
Barcelona Growth. És un web i poca cosa més, no hi ha projectes seriosos al darrere. No és un programa sòlidament construït i, per tant, com a concepte no té cabuda en el nostre programa perquè forma part de la idea de la Barcelona aparador. En canvi, programes que tinguin al darrere un contingut, amb una pràctica que generi activitat real, evidentment tenen sentit. L'aplicació de les tecnologies al servei de la ciutat és un programa que desenvoluparem. Ara bé, l'aplicació de tecnologies només per donar negoci a determinats operadors sense que hi hagi un servei a les persones, no és el model que defensem. No defensem la creació d'oportunitats de negoci, sinó l'activitat econòmica que arrela a la ciutat i permet que Barcelona es desenvolupi. Alguns d'aquests programes, amb aquesta denominació o amb alguna altra, els promourem, els actualitzarem i els ampliarem.
Barcelona ha estat els últims anys un nucli important d'emprenedoria. Se seguirà fomentant des de l'administració?
Nosaltres estem a favor de la creativitat, de les iniciatives i de l'emprenedoria. Però perquè totes aquestes activitats tinguin rellevància econòmica s'han de consolidar i crear equip. Això vol dir que s'han de transformar en una empresa. Pot ser mercantil, però també una cooperativa o una entitat no lucrativa. Hi ha moltes formes d'adquirir aquests ens empresarials amb formes i significats jurídics diferents. Una de les dificultats que hi havia fins ara és que des de l'Ajuntament i Barcelona Activa es posava molt d'èmfasi en la creació d'empreses, sovint oblidant el sector de l'economia cooperativa i social, però un cop l'empresa havia nascut no se l'ajudava a que tingués una continuïtat.
Amb quines conseqüències?
Hi ha molta efervescència perquè hi ha molt naixement, però també hi ha molta mortalitat. Hem d'aconseguir que encara que hi hagi menys naixements, els que hi hagi s'acabin consolidant. Crec que haurem d'aplicar un cert vernís al discurs de l'emprenedoria. A vegades és un discurs fal·laç perquè es planteja com una única persona que té una idea brillant, com el somni americà, que és capaç d'impulsar-la i ell sol crear el seu negoci. Però fer negoci és fer empresa, i això és fer un conjunt d'equips. Un dels problemes que tenim a Catalunya és l'elevat nombre de microempreses. El volum de pimes és el mateix que a Alemanya o a França, amb la gran diferència que, dins les pimes, aquí la majoria són micros. El repte de la indústria catalana és que aquests emprenedors que comencen puguin trobar sinergies amb altres emprenedors per crear estructures empresarials amb dimensió suficient per competir amb èxit dins del mercat econòmic. Això són processos lents, costosos i de poca rendibilitat política. És molt fàcil fer estadístiques per veure quantes empreses hem creat, però l'important és veure quantes porten cinc anys vivint i van ser creades amb el suport dels espais de Barcelona Activa. Seguirem amb els programes d'emprenedoria però amb una perspectiva més eficaç, de mig termini.
Justament en el seu programa parlaven de transformar el paper de Barcelona Activa descentralitzant-la. En què es traduirà?
Barcelona Activa ens ha d'ajudar a cosir Barcelona, a fer que sigui una ciutat amb una multiplicitat d'usos. Avui el 24% de la seva economia es reparteix entre comerç i turisme, i després vénen hostaleria, restauració, serveis a empreses, etc. Volem que mantenint el comerç i l'atracció turística, sigui una ciutat que també generi activitat a partir de la reindustralització. No en els termes de la fàbrica amb xemeneies, sinó de la tecnològicament avançada i sostenible. Per poder fer això necessitem que estigui dins l'entramat de la ciutat. Quan parlem de descentralitzar Barcelona Activa volem dir que necessitem que operi en espais distribuïts pel territori. S'ha fet alguna part, com un viver a Nou Barris, però s'ha de descentralitzar més. No vol dir que tinguem una oficina a cada barri, perquè seria ineficient; vol dir que la seva activitat estigui disseminada en el conjunt de la ciutat aprofitant les sinergies que ja es generen en alguns barris. Espais de coworking, de petits tallers... així crearem pols d'atracció.
Alguns barris o districtes tindran prioritat en aquesta aposta?
Òbviament posarem interès en aquells que estan avui més malmesos per la crisi, com tota la franja del Besòs i Nou Barris. Allà és on haurem de fer les primeres intervencions; però la idea és tenir una ciutat on la conjunció d'usos torni a ser com la de començaments del segle passat, amb les característiques del capitalisme del segle XXI.
La idea de la moneda local segueix vigent?
Sí, és una proposta que és al programa i que ja ha estat al programa d'altres partits anteriorment. Per tant, és una proposta que ja ve de fa uns quants anys, que ja s'està treballant a ciutats com Santa Coloma de Gramenet; i que és una realitat a d'altres com Vilanova i la Geltrú. A Europa hi ha unes 400 ciutats que en tenen. No és cap invent, i el paper que ha de jugar és el de la fidelització del consum en un territori petit. Ha d'afavorir el consum de proximitat en determinats barris o districtes.
Però l'arribarem a veure?
És qüestió de posar-s'hi i espero que la veurem. El més normal seria que s'introduís en algun districte com a prova pilot i a partir dels resultats començar-la a estendre. S'ha de discutir si s'oxida, és a dir, si perd el seu valor amb el temps i obliga a no atresorar-la; si s'identifica exactament amb l'euro o té una bonificació... Són coses que cal estudiar però els models ja existeixen i la implementació és fàcil.
Parlant de monedes alternatives, l'Ajuntament es planteja treballar amb virtuals com el bitcoin?
Són coses totalment diferents. És una moneda que té un volum determinat d'antuvi, i per tant afavoreix un procés d'especulació. És una altra història, i nosaltres apostem per un model experimentat que serveix per afavorir el desenvolupament del comerç de proximitat.
Parlem de turisme. Què es pretén amb la moratòria en la concessió de llicències d'allotjaments?
Volíem iniciar un debat sobre la capacitat d'absorbir el turisme en els diferents barris de la ciutat. Per poder calcular la capacitat de càrrega del turisme necessitàvem disposar d'un temps per poder fer el debat sense estar sotmesos a les interferències de les llicències dels operadors que hi intervinguin. Com que ha estat una mesura amb molta dimensió mediàtica, ha servit per suscitar la necessitat d'aquest debat.
Com es planteja, doncs, la qüestió turística?
És un bé econòmic, cultural i social. Viatjar és positiu. Però quan es massifica també genera problemes. Això ho estan afrontant les principals ciutats del món, i l'èxit del turisme pot acabar amb aquest mateix èxit. Al propi turista el perjudica l'excés de turistes. Això s'ha de governar, i de la mateixa manera que ningú vol una ciutat que creixi de forma indefinida, necessitem tenir clara la dimensió del turisme que pot gestionar una ciutat.
I per això són claus els allotjaments...
Sí, especialment en la distribució territorial, que és on pernocten els turistes i determina els seus fluxos. Si valorem que hi ha territoris dins de la ciutat sobrecarregats mentre que n'hi ha d'altres que encara tenen capacitat de càrrega, podem distribuir tots els allotjaments. Necessitem fer aquesta anàlisi per prendre una decisió i ho farem en el marc d'un organisme de participació de la ciutat que crearem tal com està previst en Pla Estratègic de Turisme i Ciutat. Volem fer un debat on participin tots els actors de la ciutat, i aplicar les conclusions. Tot plegat en un termini màxim d'un any. L'Ajuntament portarà propostes, però es debatran amb tothom per arribar a aquestes conclusions.
El Pla Estratègic de Turisme acaba aquest 2015...
Hem arribat a la finalització del Pla 2010-2015. Creiem que aquest pla estratègic no està esgotat i que, de fet, no s'ha impulsat en gran mesura. La prova és que l'òrgan de participació previst no s'ha desenvolupat i el desenvoluparem nosaltres. Per tant, té recorregut i avaluarem la seva execució. Evidentment, almenys l'actualitzarem perquè l'actual es va fer amb dades del 2008 i al 2015 ja sabem que s'han multiplicat. El que sí que accelerarem és el Pla especial de Regulació d'Allotjaments Turístics, sobre el qual no s'havia pres cap mesura, i que ha d'estar llest abans que acabi la moratòria d'un any en la concessió de llicències.
Es pot escollir quin turista et visita?
El problema no és tant del tipus de turisme que es vol. A vegades es parla de turisme de qualitat com si la persona jove que ve amb una motxilla no ho fos, i no és forçosament així. Busquem aquell turista que vingui a buscar la singularitat de Barcelona, però per això cal mantenir-li a la ciutat aquesta singularitat. Busquem aquell turista que es comporti a la ciutat d'una forma convivencial. I això és independent de l'edat, de la renda o de qualsevol categoria. No volem el turisme de borratxera que vingui a buscar un oci que ni al seu país d'origen practica. Volem el turisme que aporti valor a la ciutat.
I com es troba aquest turista?
Tenint clars els valors que volem. Si nosaltres fem una ciutat idèntica a qualsevol altra, vindrà el turista que no aprecia la singularitat de Barcelona. Si ens basem en costos baixos, precarització laboral i sense qualitat en els serveis que prestem, ens vindrà un turista que no dóna valor a la qualitat del servei i que només busca el preu més baix possible. Però més enllà de tot això hi ha un problema de dimensió, hi haurà un moment que tindrem un nombre elevat de turistes que no els podrem absorbir. Avui el problema és de turisme concentrat en tres o quatre punts de la ciutat. El govern anterior ja parlava de descentralitzar però no va fer res, era un contingut buit. Nosaltres estem posant fil a l'agulla i si realment volem desconcentrar el turisme, haurem de prendre les mesures necessàries.
Quines són?
Per exemple afavorir que els allotjaments estiguin en determinades zones de la ciutat que encara poden tenir capacitat de captació. Si hi ha algú disposat a anar a L'Hospitalet o la Costa Daurada per visitar Barcelona, també n'hi haurà que puguin estar en altres barris que no siguin la Sagrada Família o Ciutat Vella. Les distàncies en una ciutat com Barcelona, amb un bon servei de transport públic, no són importants.
Per acabar. L'anterior govern municipal presumia de liderar rànquings de reputació de marca de ciutat. Barcelona hauria d'allunyar-se d'aquest tipus d'indicadors?
Nosaltres volem ser als rànquings de marca, però també destacar en els de cohesió social. La ciutat és perquè hi visqui la gent. És important ser als primers llocs dels rànquings d'activitat econòmica, però també als d'activitat social. L'activitat econòmica en si mateixa no té valor si no millora les condicions de vida de la gent.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Colom és professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, membre d'ICV i CCOO; i ha participat en diverses entitats i moviment com el 15-M. Des de la talaia del govern municipal, critica la "deixadesa" de l'equip de Xavier Trias en la regulació econòmica de la ciutat, i aposta per una major intervenció que afavoreixi les pimes i l'economia social i cooperativista.
Com està sent l'aterratge al govern municipal? És molt diferent del que s'imaginava abans d'entrar-hi?
No, no és diferent. Ja sabia que Barcelona és una ciutat que té un pressupost d'uns 2.300 milions d'euros, amb unes 12.000 persones entre l'Ajuntament i els ens i empreses del seu entorn. Per tant, ja sabia que entrava en una entitat d'aquestes dimensions. Des del meu punt de vista, els primers dies estan anant bé. La dimensió que té tot plegat és molt elevada perquè és una institució d'unes dimensions molt importants, però estem bé!
Quina ha estat la primera preocupació que ha hagut d'afrontar a l'assumir el càrrec?
La primera preocupació que teníem era intentar donar solucions a l'atur. El nivell d'atur de la ciutat, tot i que és una mica més baix de la mitjana catalana i espanyola, no deixa de ser d'un 15%. Per tant, estem parlant de taxes d'atur elevades que a més es porten arrossegant des de fa molts anys. Això vol dir que tenim molta gent que porta anys sense treballar, i són una de les nostres principals preocupacions perquè ho és també de la ciutadania. Un altre dels afers que hem hagut d'entomar d'entrada és el del turisme. S'han pres unes decisions des de l'equip de govern, que han obligat a endegar tota una sèrie de mesures que teníem previst fer-les i que hem cregut convenient començar-les ara.
Des de la seva formació han estat especialment bel·ligerants amb el govern municipal de Xavier Trias. En què es notarà el canvi en aquesta àrea?
El primer que es notarà, i no trigarà, és en una veritable preocupació per l'atur. L'Ajuntament no té eines per solucionar totalment el problema de l'atur, que és complex i no se soluciona només des de l'Ajuntament, però sí que és la primera administració davant dels ciutadans i la que viu el seu drama d'estar aturats amb les seves conseqüències: des de desnonaments a dificultats de pobresa i per mantenir un nivell de vida digne. Això nosaltres ho enfrontem, i per tant al tema de l'atur li donem una importància cabdal com a govern.
Pot posar un exemple d'aquestes primeres mesures?
Una de les mesures que hem fet és en termes de pobresa infantil. Els nens no són pobres per se, sinó perquè viuen en famílies pobres. Hem perllongat les beques menjador durant l'estiu per assegurar que tinguin els àpats necessaris. Però amb aquest govern els ciutadans també veuran que intentarem governar més l'activitat econòmica.
Què vol dir?
S'estava dibuixant un model de ciutat on l'Ajuntament feia bastanta deixadesa en les seves funcions reguladores, d'organitzar i modular. Estava en mans dels operadors econòmics en molts casos sense que hi hagués al darrere un retorn real cap a la ciutadania. En aquest sentit també revisarem algunes de les actuacions que s'estaven fent des de l'Ajuntament en termes d'activitat econòmica, algunes de les quals tenien una part molt més propagandística i de dibuixar un escenari on al darrere no hi havia continguts. Creiem que la ciutat ha de promocionar l'activitat econòmica, però l'ha de crear de forma seriosa. Podria donar-se el cas que alhora que obtenim el Mobile World Congress (MWC), hi hagi zones d'activitat industrial a la ciutat que no tenen fibra òptica. Això, per exemple, és un llast per desenvolupar activitat econòmica amb les exigències del món actual. Per tant, segurament farem menys discursos però farem més actuacions.
Precisament acaben de renovar l'oferta pel MWC que es quedarà a Barcelona fins al 2023...
Sí, i el que voldrem és que aquesta activitat no se circumscrigui tan sols als tres dies de l'esdeveniment, sinó que sigui una activitat que permeti arrelar-se al territori i construir a partir d'aquí una certa estructura tecnològica. Tenir el MWC a la ciutat ha de produir un rendiment que ajudi a generar activitats tecnològiques, petites empreses tecnològiques, start-ups, etc.
Com es fa per aconseguir aquest impacte del MWC durant tot l'any i redistribuir la riquesa que genera, tal com han defensat?
Hi ha una fundació de la qual participa l'Ajuntament, la Mobile World Capital, que genera activitats. Aquestes activitats les podem intentar connectar amb empreses emergents de la ciutat i amb els vivers d'empreses que tenim. Per tant, fer que aquestes empreses puguin tenir el seu reflex en la presència durant el MWC. Podem construir un MWC on l'activitat que es genera durant tot l'any tingui presència, i que a la fira es generin espais de connexió entre empreses barcelonines i els operadors que vinguin de fora. Hem de buscar aquestes sinergies.
Hi ha alguna altra mesura que es pugui prendre en aquest sentit?
Per exemple preservar l'espai industrial de la ciutat. L'anterior govern va transformar bona part del sòl industrial en sòl comercial per a grans operadors, en contra del comerç de proximitat. Són maneres d'entendre la ciutat de forma diferent. Si no tenim sòl industrial no podrem fer indústria tecnològicament avançada. Si nosaltres ens comprometem a preservar-lo i a dotar-lo dels serveis necessaris, podrem facilitar l'entorn perquè emergeixin. Al final volem una ciutat que intenta que l'activitat que genera aporti un servei a la mateixa ciutat.
Aquest discurs de Barcelona en Comú ha generat alguns recels entre certa part de l'empresariat. Entén aquesta reacció? Creu que té fonament?
No és fonamentat però és comprensible. Les novetats sempre poden generar una certa expectativa sobre el que pot passar. Nosaltres tenim un programa econòmic que aposta clarament per la creació d'activitat econòmica, però que tingui una sèrie de característiques. Ha de ser sostenible, però és que avui tothom és conscient que sense una sostenibilitat ecològica al darrere l'activitat no té futur. També volem una activitat econòmica que connecti amb la innovació i la tecnologia; que afavoreixi les pimes, el cooperativisme i l'economia social.
Així doncs, prioritzaran el seu suport a l'economia social i el cooperativisme?
És que, de fet, aquesta és l'activitat econòmica que necessita l'ajuda i la connivència de l'administració. L'activitat econòmica dels grans operadors no necessita una administració que li doni suport. Però amb els operadors que hem estat parlant, tant durant la campanya com en aquests moments, quan els ho expliquem se senten favorables a les nostres propostes, sense que això vulgui dir que ens votin o no. Barcelona havia anat deixant de promoure activitat econòmica i s'havia convertit en una ciutat d'aparador.
Què vol dir amb això?
Que l'activitat del dia a dia genera conflictes, i l'anterior govern havia fet una ciutat d'aparador que no afrontava els problemes que es podien generar. Nosaltres estem disposats a afrontar-los per trobar una Barcelona amable, confortable pels veïns i alhora una ciutat viva. I perquè sigui viva ha de generar activitat. Una de les altres coses que intentarem imposar amb les nostres polítiques és l'avaluació del seu retorn, que és bàsic quan es prenen decisions. Donar subvencions sense veure el seu retorn és malbaratar els recursos públics. Com que no hi ha recursos per tot, hem de veure el retorn que donen. Potser deixarem de donar suport a segons quin tipus d'activitat per donar-ne a d'altres.
En aquest sentit, iniciatives com Barcelona Growth, Apps4Bcn o l'aposta per l'Smart City tenen cabuda en l'estratègia del nou govern?
N'hi ha que tenen cabuda i d'altres que no, però perquè al darrere no hi havia res.
Per exemple?
Barcelona Growth. És un web i poca cosa més, no hi ha projectes seriosos al darrere. No és un programa sòlidament construït i, per tant, com a concepte no té cabuda en el nostre programa perquè forma part de la idea de la Barcelona aparador. En canvi, programes que tinguin al darrere un contingut, amb una pràctica que generi activitat real, evidentment tenen sentit. L'aplicació de les tecnologies al servei de la ciutat és un programa que desenvoluparem. Ara bé, l'aplicació de tecnologies només per donar negoci a determinats operadors sense que hi hagi un servei a les persones, no és el model que defensem. No defensem la creació d'oportunitats de negoci, sinó l'activitat econòmica que arrela a la ciutat i permet que Barcelona es desenvolupi. Alguns d'aquests programes, amb aquesta denominació o amb alguna altra, els promourem, els actualitzarem i els ampliarem.
Barcelona ha estat els últims anys un nucli important d'emprenedoria. Se seguirà fomentant des de l'administració?
Nosaltres estem a favor de la creativitat, de les iniciatives i de l'emprenedoria. Però perquè totes aquestes activitats tinguin rellevància econòmica s'han de consolidar i crear equip. Això vol dir que s'han de transformar en una empresa. Pot ser mercantil, però també una cooperativa o una entitat no lucrativa. Hi ha moltes formes d'adquirir aquests ens empresarials amb formes i significats jurídics diferents. Una de les dificultats que hi havia fins ara és que des de l'Ajuntament i Barcelona Activa es posava molt d'èmfasi en la creació d'empreses, sovint oblidant el sector de l'economia cooperativa i social, però un cop l'empresa havia nascut no se l'ajudava a que tingués una continuïtat.
Amb quines conseqüències?
Hi ha molta efervescència perquè hi ha molt naixement, però també hi ha molta mortalitat. Hem d'aconseguir que encara que hi hagi menys naixements, els que hi hagi s'acabin consolidant. Crec que haurem d'aplicar un cert vernís al discurs de l'emprenedoria. A vegades és un discurs fal·laç perquè es planteja com una única persona que té una idea brillant, com el somni americà, que és capaç d'impulsar-la i ell sol crear el seu negoci. Però fer negoci és fer empresa, i això és fer un conjunt d'equips. Un dels problemes que tenim a Catalunya és l'elevat nombre de microempreses. El volum de pimes és el mateix que a Alemanya o a França, amb la gran diferència que, dins les pimes, aquí la majoria són micros. El repte de la indústria catalana és que aquests emprenedors que comencen puguin trobar sinergies amb altres emprenedors per crear estructures empresarials amb dimensió suficient per competir amb èxit dins del mercat econòmic. Això són processos lents, costosos i de poca rendibilitat política. És molt fàcil fer estadístiques per veure quantes empreses hem creat, però l'important és veure quantes porten cinc anys vivint i van ser creades amb el suport dels espais de Barcelona Activa. Seguirem amb els programes d'emprenedoria però amb una perspectiva més eficaç, de mig termini.
Justament en el seu programa parlaven de transformar el paper de Barcelona Activa descentralitzant-la. En què es traduirà?
Barcelona Activa ens ha d'ajudar a cosir Barcelona, a fer que sigui una ciutat amb una multiplicitat d'usos. Avui el 24% de la seva economia es reparteix entre comerç i turisme, i després vénen hostaleria, restauració, serveis a empreses, etc. Volem que mantenint el comerç i l'atracció turística, sigui una ciutat que també generi activitat a partir de la reindustralització. No en els termes de la fàbrica amb xemeneies, sinó de la tecnològicament avançada i sostenible. Per poder fer això necessitem que estigui dins l'entramat de la ciutat. Quan parlem de descentralitzar Barcelona Activa volem dir que necessitem que operi en espais distribuïts pel territori. S'ha fet alguna part, com un viver a Nou Barris, però s'ha de descentralitzar més. No vol dir que tinguem una oficina a cada barri, perquè seria ineficient; vol dir que la seva activitat estigui disseminada en el conjunt de la ciutat aprofitant les sinergies que ja es generen en alguns barris. Espais de coworking, de petits tallers... així crearem pols d'atracció.
Alguns barris o districtes tindran prioritat en aquesta aposta?
Òbviament posarem interès en aquells que estan avui més malmesos per la crisi, com tota la franja del Besòs i Nou Barris. Allà és on haurem de fer les primeres intervencions; però la idea és tenir una ciutat on la conjunció d'usos torni a ser com la de començaments del segle passat, amb les característiques del capitalisme del segle XXI.
La idea de la moneda local segueix vigent?
Sí, és una proposta que és al programa i que ja ha estat al programa d'altres partits anteriorment. Per tant, és una proposta que ja ve de fa uns quants anys, que ja s'està treballant a ciutats com Santa Coloma de Gramenet; i que és una realitat a d'altres com Vilanova i la Geltrú. A Europa hi ha unes 400 ciutats que en tenen. No és cap invent, i el paper que ha de jugar és el de la fidelització del consum en un territori petit. Ha d'afavorir el consum de proximitat en determinats barris o districtes.
Però l'arribarem a veure?
És qüestió de posar-s'hi i espero que la veurem. El més normal seria que s'introduís en algun districte com a prova pilot i a partir dels resultats començar-la a estendre. S'ha de discutir si s'oxida, és a dir, si perd el seu valor amb el temps i obliga a no atresorar-la; si s'identifica exactament amb l'euro o té una bonificació... Són coses que cal estudiar però els models ja existeixen i la implementació és fàcil.
Parlant de monedes alternatives, l'Ajuntament es planteja treballar amb virtuals com el bitcoin?
Són coses totalment diferents. És una moneda que té un volum determinat d'antuvi, i per tant afavoreix un procés d'especulació. És una altra història, i nosaltres apostem per un model experimentat que serveix per afavorir el desenvolupament del comerç de proximitat.
Parlem de turisme. Què es pretén amb la moratòria en la concessió de llicències d'allotjaments?
Volíem iniciar un debat sobre la capacitat d'absorbir el turisme en els diferents barris de la ciutat. Per poder calcular la capacitat de càrrega del turisme necessitàvem disposar d'un temps per poder fer el debat sense estar sotmesos a les interferències de les llicències dels operadors que hi intervinguin. Com que ha estat una mesura amb molta dimensió mediàtica, ha servit per suscitar la necessitat d'aquest debat.
Com es planteja, doncs, la qüestió turística?
És un bé econòmic, cultural i social. Viatjar és positiu. Però quan es massifica també genera problemes. Això ho estan afrontant les principals ciutats del món, i l'èxit del turisme pot acabar amb aquest mateix èxit. Al propi turista el perjudica l'excés de turistes. Això s'ha de governar, i de la mateixa manera que ningú vol una ciutat que creixi de forma indefinida, necessitem tenir clara la dimensió del turisme que pot gestionar una ciutat.
I per això són claus els allotjaments...
Sí, especialment en la distribució territorial, que és on pernocten els turistes i determina els seus fluxos. Si valorem que hi ha territoris dins de la ciutat sobrecarregats mentre que n'hi ha d'altres que encara tenen capacitat de càrrega, podem distribuir tots els allotjaments. Necessitem fer aquesta anàlisi per prendre una decisió i ho farem en el marc d'un organisme de participació de la ciutat que crearem tal com està previst en Pla Estratègic de Turisme i Ciutat. Volem fer un debat on participin tots els actors de la ciutat, i aplicar les conclusions. Tot plegat en un termini màxim d'un any. L'Ajuntament portarà propostes, però es debatran amb tothom per arribar a aquestes conclusions.
El Pla Estratègic de Turisme acaba aquest 2015...
Hem arribat a la finalització del Pla 2010-2015. Creiem que aquest pla estratègic no està esgotat i que, de fet, no s'ha impulsat en gran mesura. La prova és que l'òrgan de participació previst no s'ha desenvolupat i el desenvoluparem nosaltres. Per tant, té recorregut i avaluarem la seva execució. Evidentment, almenys l'actualitzarem perquè l'actual es va fer amb dades del 2008 i al 2015 ja sabem que s'han multiplicat. El que sí que accelerarem és el Pla especial de Regulació d'Allotjaments Turístics, sobre el qual no s'havia pres cap mesura, i que ha d'estar llest abans que acabi la moratòria d'un any en la concessió de llicències.
Es pot escollir quin turista et visita?
El problema no és tant del tipus de turisme que es vol. A vegades es parla de turisme de qualitat com si la persona jove que ve amb una motxilla no ho fos, i no és forçosament així. Busquem aquell turista que vingui a buscar la singularitat de Barcelona, però per això cal mantenir-li a la ciutat aquesta singularitat. Busquem aquell turista que es comporti a la ciutat d'una forma convivencial. I això és independent de l'edat, de la renda o de qualsevol categoria. No volem el turisme de borratxera que vingui a buscar un oci que ni al seu país d'origen practica. Volem el turisme que aporti valor a la ciutat.
I com es troba aquest turista?
Tenint clars els valors que volem. Si nosaltres fem una ciutat idèntica a qualsevol altra, vindrà el turista que no aprecia la singularitat de Barcelona. Si ens basem en costos baixos, precarització laboral i sense qualitat en els serveis que prestem, ens vindrà un turista que no dóna valor a la qualitat del servei i que només busca el preu més baix possible. Però més enllà de tot això hi ha un problema de dimensió, hi haurà un moment que tindrem un nombre elevat de turistes que no els podrem absorbir. Avui el problema és de turisme concentrat en tres o quatre punts de la ciutat. El govern anterior ja parlava de descentralitzar però no va fer res, era un contingut buit. Nosaltres estem posant fil a l'agulla i si realment volem desconcentrar el turisme, haurem de prendre les mesures necessàries.
Quines són?
Per exemple afavorir que els allotjaments estiguin en determinades zones de la ciutat que encara poden tenir capacitat de captació. Si hi ha algú disposat a anar a L'Hospitalet o la Costa Daurada per visitar Barcelona, també n'hi haurà que puguin estar en altres barris que no siguin la Sagrada Família o Ciutat Vella. Les distàncies en una ciutat com Barcelona, amb un bon servei de transport públic, no són importants.
Per acabar. L'anterior govern municipal presumia de liderar rànquings de reputació de marca de ciutat. Barcelona hauria d'allunyar-se d'aquest tipus d'indicadors?
Nosaltres volem ser als rànquings de marca, però també destacar en els de cohesió social. La ciutat és perquè hi visqui la gent. És important ser als primers llocs dels rànquings d'activitat econòmica, però també als d'activitat social. L'activitat econòmica en si mateixa no té valor si no millora les condicions de vida de la gent.