• Economia
  • L'aigua regenerada, el principal actiu d'Aigües de Barcelona per combatre la sequera

L'aigua regenerada, el principal actiu d'Aigües de Barcelona per combatre la sequera

La companyia creu que cal una inversió de 1.500 milions d'euros per deslligar el consum de l'àrea metropolitana de Barcelona de la pluja

37 municipis de Catalunya estan en fase d'emergència | Europa Press - David Zorrakino
37 municipis de Catalunya estan en fase d'emergència | Europa Press - David Zorrakino
El Prat de Llobregat
14 de Novembre de 2023
Act. 27 de Novembre de 2023

Aigües de Barcelona vaticina que, durant els pròxims dies, la llista de municipis en situació d’emergència per la sequera s’ampliarà, més enllà dels 37 actuals. Per intentar minimitzar les conseqüències derivades d’aquesta situació, des de fa dos mesos, la companyia ha dut a terme diferents proves per tots els sectors que gestiona. “Parlem de la situació més greu des de fa 70 anys, però els simulacres s’han desenvolupat sense incidències i demostren que la xarxa està preparada per una reducció de la pressió”, ha explicat Josep Lluís Armenter, responsable de projectes i coordinador del Pla de Sequera d’Aigües de Barcelona.

Des del febrer de l’any 2022, cada setmana, un comitè tècnic de l’empresa fa un seguiment de la situació. Amb les proves realitzades s’ha assolit un 7,6% d’estalvi en el consum. Un cop la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, incrementi les restriccions, la previsió d’Aigües de Barcelona és aplicar les rebaixes del consum en horari nocturn. Actualment, la companyia envia 1.500 litres per segon d’aigua regenerada des de la depuradora del Baix Llobregat fins a Molins de Rei. Tot seguit, l’aigua és captada, vuit quilòmetres riu avall, a la planta de tractament de Sant Joan Despí, des d’on s’introdueix a la xarxa de distribució. Armenter assegura que per posar fi a incidències actuals i de futur “és necessari trobar alternatives com l’aigua regenerada”.

Segons dades facilitades per Aigües de Barcelona, el 95% dels recursos d’aigua per l’àrea metropolitana de Barcelona estan vinculats a la climatologia i només un 5% ve de l’aigua de mar dessalinitzada. El directiu també ha donat a conèixer com, de moment, el consum de tots els municipis de la metròpolis compleixen amb els requisits marcats des de l’administració. Per la seva banda, Àngels Vidal, directora de l’àrea d’Ecofactories d’Aigües de Barcelona, ha destacat el paper de les plantes depuradores com una instal·lació “clau perquè l’aigua pugui ser utilitzada en altres àmbits”. En aquest sentit, Vidal ressalta que el cost energètic de la regeneració “és tres vegades inferior a la destil·lació”. Cada dia, entre 10 i 20 camions carreguen aigua de l’estació del Baix Llobregat pel manteniment i la neteja dels municipis, entre altres accions. 

F 485skWMAAl3um
Imatge conjunta d'Àngels Vidal i Josep Lluís Armenter, directius d'Aigües de Barcelona | Cedida

Un salt qualitatiu de 1.500 milions d’euros

Durant la compareixença davant dels mitjans de comunicació, els representants d’Aigües de Barcelona han expressat la necessitat de traslladar el model d’aigua regenerada a la zona del Besòs. En aquest escenari, la companyia insta tots els actors implicats a desplegar una inversió de 1.500 milions d’euros, emmarcada dins dels fons Next Generation, per accelerar la construcció d’una estació de tractament d’aigua potable i una instal·lació similar per gestionar el procés de regeneració. “L’objectiu ha de ser regenerar el 100% de l’aigua consumida i tallar amb la dependència de la pluja”, reclama Vidal. 

A més, si la iniciativa impulsada per Aigües de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat i l’AMB, tira endavant, els responsables creuen que, en paral·lel als 180 hectòmetres d’aigua regenerada, també es pot destinar part de la regeneració a usos agrícoles, industrials i de recàrrega d'aqüífers. Abans de l’estiu, la Comissió Europea ja va instar a tots els països membres a fixar protocols d’actuació per intentar esquivar els efectes de la sequera. En un debat al Parlament Europeu, Mairead McGuiness, comissària de Serveis Financers, va recomanar a tota la cadena productiva del continent aplicar criteris de resiliència per afrontar el curt termini i les incògnites del futur.