La virulència de la tercera onada de covid-19 rebaixa unes previsions econòmiques que havien de pintar més positives per a l'inici del 2021. Esperàvem el començament d'any amb candeletes, desitjant que tot canviés, però gener ha demostrat que la cosa encara va per llarg i que, 11 mesos després, encara haurem d'esperar per veure la llum. Molts ja posen el focus de la recuperació en el 2022 i encara està per veure com s'allarguen les restriccions per evitar més contagis. Però, davant d'això, i tot i que el darrer paquet d'ajuts directes de la Generalitat "ha estat d’una quantitat considerable comparat amb els anteriors", la Cambra de Comerç de Barcelona proposa que "l'Estat sigui el principal finançador dels ajuts directes ja que és el que té el principal accés als mercats", així com que "creï un nou fons covid-19 pels ajuts a empreses per compensar les pèrdues passades i futures", al mateix temps que "la Generalitat aprofiti tot el marge fiscal per salvar l’economia". Aquestes han estat les paraules de la presidenta en funcions de la Cambra, Mònica Roca, durant la seva primera presentació de l'informe de conjuntura econòmica, després que Joan Canadell digués adéu a la institució la setmana passada.
Les conclusions de la Cambra deixen clar, com ja era de preveure, que l'economia catalana ha registrat un descens històric de l'11,4% el 2020 i posen de manifest que la recuperació per aquest 2021 "només serà parcial" amb un creixement del 6,1%. Així ho assenyalava el cap d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, que ha volgut donar un toc optimista a la situació subratllant que les xifres "són positives", tot i que menys del que ho eren fa uns mesos, però també que la recuperació ja treu el cap pel forat de la crisi i que, per tant, "no hi ha un estancament" en aquest sentit, sinó "un alentiment en el ritme".
Mentrestant, per la seva banda, l'Airef també ha donat xifres i ha calculat en un 11,7% la caiguda del PIB català en el darrer trimestre del 2020 en comparació al mateix període del 2019. De fet, calcula que tot i les noves restriccions que van entrar en vigor a l'octubre a Catalunya, va aconseguir mantenir el creixement en els tres últims mesos de l'any.
Mònica Roca i Joan Ramon Rovira durant la presentació de l'informe de conjuntura econòmica
Vist el panorama, altra vegada, i com ja es ve dient des de fa setmanes, queda clar que, en paraules de Rovira, "el consum privat i la inversió seran protagonistes de la recuperació el 2021", mentre que "els serveis recuperaran només part de l’activitat perduda" i la indústria els nivells pre-crisi. I el PIB no tornarà als nivells del 2019 fins el 2022. Aquesta caiguda de l'11,4% del PIB català és molt similar a la mitjana estatal, que tanca l'any amb un descens de l'11%. Un PIB que, segons la Cambra, només creixerà un 0,5% durant el primer trimestre de l'any per "un pitjor comportament de l'economia" i, d'aquesta manera, "la fase de recuperació no es preveu que arribi fins al tercer trimestre amb l'inici de la temporada turística".
Una de freda i una de calenta
Roca també ha volgut aportar llum en aquesta foscor assenyalant que aquest informe de conjuntura econòmica "és millor que el dels mesos de confinament", però, al mateix temps, ha alertat que tot i que no serà fins el 2022 quan l'activitat econòmica es recuperarà a nivells del 2019, cal tenir en compte que llavors "moltes empreses hauran tancat i molts treballadors hauran perdut la feina". I és que la pandèmia deixarà al seu pas "greus conseqüències" i, mentre la indústria i la construcció es recuperen, hi ha molts altres sectors que "estan patint unes caigudes de facturació mai vistes en la història".
Roca: "L'Estat ha de ser el principal finançador dels ajuts directes ja que és el que té el principal accés als mercats"
Només les restriccions que es van aplicar des del 16 d'octubre, comporten un cost per als sectors directament afectats de 2.071 milions d’euros, xifra que no té en compte les despeses de personal cobertes pels ERTO, però que, sigui com sigui, és molt elevada. Precisament per això, la Cambra reclama que el sector públic compensi el 80% d'aquestes pèrdues amb una aportació de 1.657 milions d'euros en ajuts directes ja que, com indica la presidenta de la Cambra, "són sectors que s'estan sacrificant pel benestar de tota la població". Dit això, la institució calcula en 995 milions d'euros les ajudes aportades per la Generalitat i, per tant, demana a l'Estat que hi posi els 662 milions d'euros que falten per arribar a compensar el 80% citat.
Amb aquests arguments sota el braç, Roca ha tornat a insistir en què és l'Estat qui hauria de ser el "principal finançador de les ajudes directes" perquè, ha recordat, "és qui té accés directe als mercats amb l'emissió de deute o al MEDE". I no només això. Segons un estudi del Banc Central Europeu, Espanya és l'estat de l'eurozona que menys ha gastat per fer front a la crisi provocada per la covid-19 ja que ha destinat un 1,3% del PIB a mesures fiscals, mentre que la mitjana de la zona euro se situa en un 4%. Per tant, té marge per posar-se les piles en aquest sentit i arribar a posar-se al nivell d'altres països d'Europa.
Un creixement (quasi) nul
Tot i que Roca ha admès que la Cambra s'ha reunit amb el Govern fins que ha començat la campanya electoral pel 14-F, i ha donat quasi per fet que "les restriccions seran del caire de les que estem vivint fins a finals de març", caldrà esperar a dijous per veure què decideix Salut Pública. Així ho ha avançat el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, que només ha deixat entreveure que les noves restriccions seran "de continuïtat però amb petites obertures". De moment, i fins com a mínim el 7 de febrer -un mes després que s'incrementés la duresa de les limitacions-, continuarà el confinament municipal i limitacions al comerç ja que els caps de setmana només poden obrir els establiments de productes essencials.
Roca: "És el moment de fer polítiques fiscals expansives dirigides a salvar el teixit productiu que, malgrat ser viable, està en risc de desaparició"
Això vol dir que el primer trimestre del 2021 també deixarà un "creixement pràcticament nul" respecte al darrer trimestre del 2020, mentre que l'impacte continuarà sent desigual en les empreses tant per territori com per dimensió empresarial, sent les més afectades les de menys de 10 treballadors i les de més de 1.000 pel tancament total dels centres comercials.
Així doncs, i després de fer una radiografia completa de la conjuntura econòmica actual, la Cambra té clar que l'Estat s'ha de posar les piles perquè, a més, com diu Roca, "és el moment de fer polítiques fiscals expansives dirigides a salvar el teixit productiu que, malgrat ser viable, està en risc de desaparició".