Més enllà de l’enrenou polític i mediàtic per l’arribada de Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona, la maquinària electoral no s’atura a la plaça Sant Jaume ni en el conjunt de les 947 poblacions que té Catalunya. Superat l’escenari dels plens d’investidura, ara és hora de conèixer els organigrames que, en condicions normals, hauran de dirigir els ajuntaments fins al maig de l’any 2027. Per entendre el pes del món municipal, només cal tenir en compte els darrers pressupostos aprovats a les principals ciutats: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
La xifra supera els 4.100 milions d’euros. Com a capital de Catalunya i entorn que concentra un major nombre d’activitats i població, Barcelona lidera el rànquing amb 3.600 milions. Per darrere apareixen Lleida amb 228 milions, 187 a Tarragona i 132 a Girona. En segon terme, però no menys important, les decisions derivades de la voluntat popular són claus per configurar majories i controlar altres administracions com la Diputació de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El gran públic acostuma a visualitzar aquests espais com un privilegi dels partits polítics per col·locar personal de confiança. Independentment de si l’argumentari de la ciutadania és cert o erroni, una cosa queda clara i és que els organismes supramunicipals tenen la capacitat de moure grans pressupostos amb major llibertat que la Generalitat o les administracions estatals. Deixant de banda les esmentades polèmiques salarials, una Diputació de Barcelona o l’AMB tenen participació en empreses o iniciatives, siguin mixtes o privades, amb impacte directe al teixit econòmic i empresarial.
Les cares dels gurus econòmics
A l’espera de confirmar els cartipassos, a les quatre capitals de Catalunya ja es coneixen les cares més rellevants dels respectius governs municipals. Evidentment que l’alcalde és la figura més important, però la segona més destacada és la responsable de l’àrea econòmica. A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni ha decidit entregar les claus de la caixa a Jordi Valls.
El fins fa poques hores director general de Mercabarna serà el quart tinent d’alcalde, àmbit del qual penjaran les àrees d’Economia, Hisenda i Promoció Econòmica. Valls rep l’encàrrec de dibuixar un programa d’acció, on la col·laboració publicoprivada sigui un dels principals eixos d’actuació. Nascut a Manresa l’any 1960, Jordi Valls acumula una llarga experiència, tant en l’àmbit empresarial com polític. Durant el Govern de Pasqual Maragall va exercir de conseller d’Indústria i Treball. En el gran escenari de la política catalana també és conegut pel seu pas per la presidència del Port de Barcelona. Jurista de formació, des de la seva especialitat en dret administratiu i mercantil, Valls té un coneixement directe del món professional.
Montse Adan, el lideratge sorgit del Port de Tarragona
A l’Ajuntament de Tarragona, la mà dreta de l’alcalde Rubén Viñuales és Montse Adan. Directiva de l’Autoritat Portuària de Tarragona i llicenciada en Dret per la Universitat Rovira i Virgili. L’organigrama municipal atribueix a Adan, entre altres àrees, la competència de Desenvolupament Econòmic. Com a complement, la regidora Isabel Mascaró s’encarregarà dels departaments de Serveis Econòmics, fons Next Generation i pressupostos participatius. A Girona, sense saber les línies mestres de l’acció de l’executiu de Lluc Salellas, si es coneix el nom de la responsable econòmica del consistori.
Malgrat que l’acord de govern entre Guanyem Girona, Junts i ERC contempla barrejar personal de les tres formacions a totes les regidories, el pes econòmic recaurà en la figura de Gemma Geis. Després del seu pas per la primera línia política (Consellera d’Universitats i Parlament), la professora universitària ocuparà una posició de lideratge a la ciutat. La creació d’un fons per donar suport a l’ecosistema emprenedor és una de les mesures destacades del full de ruta econòmic.
En últim lloc, Fèlix Larrosa ha entregat el comandament de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Lleida a Begoña Iglesias. Llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida, Iglesias gestionarà, principalment, les carpetes de Finances i Bon Govern. Lluny de fixar accions concretes, la dirigent ja ha revelat que la primera tasca és analitzar el deute de la ciutat i com aquest pot condicionar la planificació de futures inversions.