Més enllà de la fama assolida per la pel·lícula de Carla Simón, que reflecteix la realitat de les explotacions de fruita, Alcarràs, a la comarca del Segrià, presenta una altra dada molt significativa: és el segon municipi europeu amb més densitat ramadera. La xifra, que podria ser tractada com un problema, ha servit d'empenta per afrontar-la com una oportunitat. És part del viatge que ha fet la Societat Agrària de Transformació (SAT) Alcarràs Bioproductors, formada per 150 famílies ramaderes del Segrià, dedicades al porcí i al boví, que representen 160 granges. De la necessitat de gestionar els excedents dels animals, en forma de purins o dejeccions ramaderes, l’associació va constituir fa més d’una dècada una planta de compostatge. Ara, el focus el posen en construir-ne una de biogàs, iniciativa que ha comptat amb un préstec de l’Institut Català de Finances (ICF). El suport de l’organisme de la Generalitat de Catalunya facilitarà la transformació dels residus ramaders en subproductes o s’utilitzaran com a base per produir energia renovable.
“Des d’un inici ens vam plantejar la necessitat de resoldre una problemàtica que teníem amb les dejeccions i ho vam fer donant-li un tomb, comprant una finca de 10 hectàrees per abocar els purins”. Així explica els inicis d’Alcarràs Bioproductors el seu administrador, Jordi Jové. “Els nostres tècnics ens van recomanar que la millor instal·lació possible en aquell moment per gestionar-los era una planta de compostatge”. Aquella activitat ha permès que l’agrupació de ramaders transformi el residu inicial en un biofertilitzant, autoritzat pel Ministeri de Sanitat. Aquest nou producte, que es pot transportar perquè ja no és contaminant, està englobat a la gamma Prèmium, que l’agrupació comercialitza en un radi de 100 kilòmetres del Segrià, però també exporta a França o al nord d’Àfrica.
Els subproductes que elabora Alcarràs Bioproductors s’han posicionat fins i tot en el món de la jardineria, on han trobat un nínxol de mercat i valor afegit. Paral·lelament, l’entitat col·labora i ha efectuat aliances amb universitats i centres de recerca per investigar nous usos d’aquests elements derivats de les dejeccions ramaderes.
Alcarràs Bioproductors està treballant en la construcció d’una planta de biogàs, que ajudi a convertir el gas de les dejeccions ramaderes en electricitat
Del biogàs al biometà
Després que s’hagi consolidat el model de la planta de compostatge, Alcarràs Bioproductors està treballant en la construcció d’una planta de biogàs, que ajudi a convertir el gas de les dejeccions ramaderes en electricitat. Per fer-ho possible, a través de la cogeneració, l’agrupació s’està constituint com a comunitat energètica local. Jové explica que “la normativa actual només permet compartir l’energia generada en un entorn de 500 metres, mentre a altres països europeus es pot fer a un radi de 20 kilòmetres”. L’objectiu, en el moment en què es flexibilitzi la legislació, és que tots els socis de la SAT se’n puguin beneficiar de la producció energètica.
En el marc d’aquest propòsit és on s’emmarca el préstec de tres milions d’euros atorgat per l’ICF, destinat a la construcció d’una planta de biogàs. El projecte, que parteix del món local i és dirigit a un entorn de proximitat, aspira a reconvertir 70.000 tones anuals de subproductes generats pel bestiar en energia que nodrirà tant la xarxa elèctrica com les mateixes explotacions familiars.
En relació amb el préstec, Jordi Jové assenyala que “suposa un aval de confiança per tirar endavant el projecte”. De fet, el finançament de l’ICF representa un 75% de l’import total de la planta de biogàs. Respecte a les possibilitats que ofereix la banca tradicional, l’administrador d’Alcarràs Bioproductors indica que “valorem els terminis més flexibles i dilatats en el retorn dels préstecs, el que denota una inquietud de caràcter social i d’interès general cap al projecte”. A més, Jové parla “d’un tracte professional, resolutiu i proper”.
Jordi Jové: "El préstec de l'ICF suposa un aval de confiança per tirar endavant el projecte”
Amb l’objectiu d’assolir una rendibilitat més alta, l’agrupació de ramaders vol fer un pas endavant i crear una instal·lació complementària: una planta de biometà, que oferiria una estabilitat de preus superior a la de l’electricitat. Així, el biogàs i el biometà procedeixen de la mateixa matèria primera: el gas. En el primer cas, l’energia s’obté de la crema, mentre que en el segon ho fa mitjançant la purificació. Alhora, Alcarràs Bioproductors analitza la possibilitat de transformar el gasoil que consumeixen els tractors dels ramaders en biometà.
Jové defensa un model d’activitat transformadora, innovadora, que impulsa la conversió de 70.000 tones de dejeccions ramaderes, sense generar residus i erigint-se en un exemple total de l’economia circular. En aquest sentit, recorda que les diferents plantes, tant la de compostatge com la de biogàs, no tenen cap mena d’oposició política o veïnal. La previsió és que la de biogàs es posi en marxa durant el mes de setembre, mentre que la de biometà ho faci l’any 2025 o 2026. Fins que es resolguin els tràmits burocràtics i els terminis administratius, hi ha 150 famílies ramaderes que ja cedeixen entre un 40 i un 50% dels seus residus per produir energia renovable. La resta, a més de servir per adobar els camps de conreu, també s’utilitzen per a l’elaboració de subproductes d’alt valor afegit amb vocació exportadora.