Alemanya, la locomotora d’Europa, fa uns anys que està marcada per crisis globals, una transició energètica accelerada i rigideses pressupostàries que han limitat la seva economia. El resultat és que el PIB alemany s’ha reduït (-0,3% en 2023 i -0,2% en 2024). La pandèmia de la covid-19 va alterar profundament la seva estructura productiva, i posteriorment, la guerra a Ucraïna va evidenciar la seva excessiva dependència energètica del gas rus. A això, s’hi ha sumat la inflació i una crisi de competitivitat en sectors clau com l’automòbil i la indústria manufacturera. Fins fa poc, l’ortodòxia fiscal alemanya havia impedit una reacció contundent per revertir aquesta situació. La regla del "Schuldenbremse" (fre del deute) havia limitat severament la capacitat per endeutar-se i fer inversions. El fre del deute, inclòs a la Constitució alemanya, estableix que el govern federal no pot tenir un dèficit estructural superior al 0,35% del PIB. És un mecanisme criticat perquè ha limitat la capacitat d'Alemanya per fer inversions públiques, especialment en infraestructures i sectors estratègics. Segons el Deutsches Institut für Wirtschaftsforschung (DIW), un dels principals centres de recerca econòmica d’Alemanya, la manca d’inversió ha deixat el país amb un dèficit d’infraestructures valorat en més de 450.000 milions d’euros. Això s’ha traduït en carreteres deteriorades, una xarxa ferroviària insuficient, un sistema de salut i d’educació més febles... generant queixes constants per part de la població.
La manca d’inversió ha deixat Alemanya amb un dèficit d’infraestructures valorat en més de 450.000 milions d’euros
Però ara, després de les últimes eleccions, bufen temps de canvis i el candidat conservador Friedrich Merz és el més ben posicionat per convertir-se en el nou canceller. Tot indica que hi haurà un gran pacte amb els socialistes del SPD per garantir l’estabilitat política i dur a terme un pla de recuperació ambiciós. Segons Merz, "Alemanya ha de recuperar el seu paper de motor d’Europa, però això només serà possible si modernitzem les nostres infraestructures i garantim una economia més dinàmica i competitiva". La pressió econòmica i política ha fet que el futur govern es proposi un enfocament més flexible. Aquesta mateixa setmana, el parlament alemany ha aprovat un pla de rearmament i d’inversió valorat en 1 bilió d’euros. Això és un canvi radical en la seva estratègia fiscal, flexibilitzant les restriccions pressupostàries i augmentant significativament la despesa pública. Aquesta nova política inclou un pla d’inversió massiu de més de 500.000 milions d’euros destinat a infraestructures, suport a sectors clau com la indústria de semiconductors, la intel·ligència artificial i la mobilitat sostenible un increment substancial de la despesa en defensa exigit per l’OTAN, amb una inversió que superarà els 100.000 milions d’euros: L’objectiu és reduir la dependència dels Estats Units. També es volen fer reformes fiscals per estimular el consum i la inversió empresarial, amb rebaixes en alguns impostos i incentius per a la reindustrialització del país. Aquest gir estratègic representa un trencament amb la política d’austeritat que Alemanya havia defensat durant dècades i pot suposar un impuls important per a l’economia europea.
L'èxit d’aquest nou enfocament dependrà de diversos factors. D’una banda, si el govern executa aquestes inversions de manera eficient, pot donar un nou impuls a la indústria alemanya i millorar la seva competitivitat. A més, una Alemanya més forta pot generar un efecte d’arrossegament sobre la resta de la Unió Europea, especialment en sectors com l’automoció, l’energia i la tecnologia. Però per l’altra banda, aquesta expansió fiscal pot generar tensions amb altres socis europeus, especialment amb els països que encara defensen un model de control estricte del dèficit públic. Són els països coneguts com a frugals (Països Baixos, Àustria, Dinamarca, Suècia...) que continuen pressionant perquè la Unió Europea mantingui una disciplina fiscal estricta i eviti un augment excessiu dels dèficits públics, argumentant que una despesa descontrolada pot posar en risc l'estabilitat financera de la zona euro. La resposta del Banc Central Europeu també serà clau: si percep aquest augment de la despesa com una amenaça inflacionària, podria endurir la seva política monetària, amb conseqüències negatives per al creixement.
Si el nou canceller aconsegueix consolidar aquest gir estratègic, Alemanya no només podria recuperar la seva economia, sinó que també podria ser el motor d’una nova etapa d’integració europea. L’economia del continent ha estat massa temps llastrada per la falta de coordinació entre els seus membres, amb 27 països actuant de manera descoordinada. L’impuls alemany pot servir per posar sobre la taula la necessitat d’una política fiscal europea més integrada, amb mecanismes de finançament conjunt i una estratègia comuna per fer front als reptes globals. Perquè això passi, però, serà fonamental que Europa deixi de banda els bloquejos institucionals i actuï amb la mateixa determinació que les altres grans potències econòmiques (EUA, Xina...). Això ara és més urgent que mai donada la nova política impulsada per Donald Trump als EUA. Com ha dit Marcel Fratzscher, president del DIW: "Alemanya no pot prosperar si Europa no ho fa. És moment d’inversions valentes i d’una nova política fiscal que prioritzi el creixement i la innovació". Alemanya està disposada a tornar a liderar. Ara cal veure si la resta d’Europa està preparada per seguir el seu exemple.