Alexis Roig (Barcelona, 1987) és CEO de SciTech DiploHub Barcelona. Un hub metropolità, sense ànim de lucre, apolític i de col·laboració público-privada. A tres bandes: ciència, tecnologia i diplomàcia. De formació enginyer informàtic, Roig ha viscut els últims 10 anys a Shanghai i és president de l'Institut català de la Xina. Al llarg de la seva trajectòria s'ha format en negoci i diplomàcia i s'ha dedicat sobretot a assessorar governs europeus en estratègia científica i tecnològica alhora que els ajuda a aterrar a Àsia. Amb la lliçó diplomàtica apresa, torna a la ciutat que l'ha vist créixer per fer-la encara més gran. Parlem de ciutats globals, la fórmula público-privada, els valors de Barcelona i la seva xarxa de talent Alumni o les oportunitats de Catalunya a la Xina... Barcelona es poderosa Barcelona tiene poder, que canta Peret.
Com neix SciTech DiploHub Barcelona?
Les ciutats globals tenen un paper geopolític més enllà dels Estats. Barcelona té tots els ingredients: ecosistema del coneixement i ciències de la vida molt potent, sector startup creixent... Barcelona és un hub de relacions internacionals i ja és la quarta ciutat del món amb més representacions consulars després de Nova York, Los Angeles i Hong Kong. També és la seu de la Unió pel Mediterrani. Vam compartir la visió de fer un pas endavant amb agents de l'ecosistema científic i tecnològic així com amb altres institucions.
"Les ciutats globals tenen un paper geopolític més enllà dels Estats"
La fórmula del lideratge compartit.
El context econòmic i les turbulències polítiques dels últims anys no ajudaven a les institucions públiques a liderar-ho, així que vam començar des de la societat civil. D'aquest forma, vam poder ajuntar centres de recerca, universitats, exalcaldes, exconsellers... En definitiva, tot l'ecosistema. Ara, dins el nostre patronat hi ha la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona així com Barcelona Tech City, Acció, Biocat, Fundació Catalunya La Pedrera, Fundació Banc Sabadell... Membres públics i privats dedicats a la ciència, la tecnologia i les relacions exteriors que ens ajuden en el finançament i en la presa de decisions.
El hub neix amb un manifest a finals de 2018.
El mandat surt del manifest que signen i promouen els rectors de la UB, la UPC, la UPF i la UOC, els exalcaldes Serra, Clos, Hereu i Trias o científics i acadèmics com Bonaventura Clotet (IrsiCaixa), Joan Comella (VHIR), Hannah Abdullah (CIDOB), Andreu Mas-Colell (BIST), Caterina Biscari (Sincotró Alba) o Cristian Canton (Facebook), entre d'altres. Volem dissenyar i implementar l'estratègia de diplomàcia científica de la gran Barcelona, representar el nostre ecosistema de coneixement i innovació a fora, fer d'ambaixadors a altres països i amb la missió de fer de Barcelona un actor geopolític més influent a través de la ciència i la tecnologia.
Com està posicionada Barcelona arreu del món?
Barcelona té un paper important en cultura, art, turisme o esport. Però, no deixa de ser una marca... I Barcelona ha de ser més que una marca! Perquè la marca té imatge però és objecte i la ciutat hauria de ser subjecte. Barcelona ha de ser un actor geopolític i hem d'aprofitar els actius que tenim. Agafar la iniciativa i liderar. Estem en el top 10 de talent, startups, tecnologia, ciències de la vida, venture capital... i hi ha molt poques ciutats que siguin globals amb la mida mitjana de la nostra ciutat. Els ingredients hi eren, només calia cosir-ho i posar-hi el llacet per representar-ho al món.
Quin és el secret de la transversalitat i el consens?
No és fàcil perquè el context polític i social fa molta pressió perquè els projectes es posicionin en una línia o en una altra. Però, nosaltres ens dediquem a les relacions internacionals i hem hagut de fer molt èmfasi que aquest projecte és positiu i beneficiós per a l'ecosistema i la societat de forma independent a com s'acabi resolent l'actualitat política. Tenim gent al hub de perfils i institucions molt diversos. De fet, no només fem diplomàcia a fora sinó dins de la societat catalana. Però, som apolítics i apartidistes. Quan ens reben a les Nacions Unides, ministeris d'altres països o alcaldies sempre tenim la mateixa carta de presentació: Barcelona, la ciència, la tecnologia i la innovació.
"Barcelona és un hub de relacions internacionals i ja és la quarta ciutat del món amb més representacions consulars"
Quins valors té Barcelona?
Diversitat, integració, obertura, idees, persones... Tothom hi és benvingut! S'ha de mirar més enllà de la fotografia de cel i platja. Pots sentir-te de Barcelona, siguis d'on siguis. A les ciutats globals les identitats són fluides. Pots passar-te una dècada vivint i estar a Barcelona, sense sentir-te ni català ni espanyol.
Que què tenim? Cantaven els Amics de les Arts.
Estem molt ben posicionats en la internacionalització de les nostres universitats, almenys en estudiants i investigadors. El percentatge d'estudiants i investigadors estrangers és dels més alts d'Europa. Això encara és més sorprenent tenint en compte que la majoria de les formacions no són en anglès ni en castellà. En transferència universitat, recerca i indústria no ens podem comparar perquè hi ha un gap molt gran entre generar coneixement i transformar aquest coneixement en innovació que s'apliqui a l'empresa i en benefici de la societat... Estem en la transició i hi ha iniciatives potents com la de Biocat. La transferència de coneixement és un dels deures pendents que tenim.
"Ai, la universitat!", escriu també Genís Roca.
Treballem principalment les universitats catalanes però cada cop hi ha nous actors i la gent també els escull. Aquí tenim el Harbour Space d'origen rus al Port de Barcelona on es fan màsters en intel·ligència artificial. S'adeqüen de forma més ràpida al mercat laboral. També hi ha altres universitats estrangeres que estan aquí com la Toulouse Business School, EU Business School... Són més flexibles a l'hora d'adaptar-se a l'oferta. En algun moment les nostres universitats hauran de decidir que més enllà de les formacions tradicionals, potser està bé que els estudiants puguin agafar un curs d'aquí i un d'allà.
És l'era de la personalització.
S'ha acabat això d'estudiar uns anys i no tornar a estudiar mai més! Allò que vas aprendre fa cinc anys queda obsolet. Calen igualment persones molt especialitzades, però tenint en compte que moltes feines s'automatitzaran calen també persones que puguin treure una gran fotografia i parlar l'idioma d'un sector per comunicar-se. Això és el que les màquines trigaran més a substituir, si ho aconsegueixen mai...
Com va anar la missió a Boston?
Fem molts viatges i tenim moltes col·laboracions amb els governs de Ginebra, París, La Haia... També treballem amb l'agència de desenvolupament de les Nacions Unides, a Àsia... A Boston vam fer el Barcelona Innovation Day per connectar el nostre ecosistema del coneixement i l'ecosistema d'allà. Vam començar a Boston perquè és un lloc referent en ciència. La xarxa de Barcelona Alumni ens ajuda molt.
"La xarxa de talent de Barcelona Alumni està formada per gent de Harvard, MIT, Nasa, Alibaba o Unesco..."
Què és Barcelona Alumni?
És la xarxa de talent de totes aquelles persones que ara són fora però que s'han format a les nostres universitats, han fet recerca en els nostres centres i han treballat a les nostres empreses innovadores. És la diàspora del coneixement i la innovació de Barcelona. Gent potentíssima que ara estan a Harvard, MIT, NASA, Alibaba o Unesco i tenen un vincle emocional i vital amb la ciutat perquè són d'aquí o perquè hi han passat un temps substancial. A la trobada que vam fer al Nadal vam portar a 150 alumnis i ho tornarem a fer el pròxim 27 de desembre. És gent que vol fer coses per a Barcelona, però a vegades no sap com ni a qui s'ha de dirigir. Abans no hi havia un Alumni de la ciutat.
La marca primer i després, la comunitat.
Exacte. No existia una xarxa de tot aquest talent que ha passat per Barcelona. Tenim al voltant d'un miler d'inscrits i a la tardor llançarem una plataforma digital de Barcelona Alumni. És un dels nostres projectes puntals. Són nodes que tenim a tot el món.
Primera parada: Boston. I les pròximes?
París, Londres, Shanghai i San Francisco. Són ciutats potents en aquest sector, hi tenim una bona connexió gràcies als Alumni i hi tenim una bona relació a escala governamental. Es fa molt això de llogar un hotel, fer la foto i una nota de premsa... Però l'impacte és molt més petit. Nosaltres fem un intercanvi de les millors pràctiques tant seves com nostres. És un tu a tu entre ciutats.
Com es fa aterrar tot això?
Ja són esdeveniments concrets i molt aterrats. A vegades els intangibles tenen dificultats d'avaluació: no són a curt termini i per això té sentit que ho faci una iniciativa que és sense ànim de lucre i no un govern amb polítiques a curt termini que volen una nota de premsa per a demà. Potser la notícia grossa arriba d'aquí a cinc anys. Això és políticament poc sexy. La nostra feina tampoc és l'última milla, ajudem a connectar i fer l'esborrany de l'acord però que les universitats s'acabin entenent és cosa seva. Podem fer de mediadors i obrir portes que no s'obririen per eines o contactes però no som una consultora.
"No tanques un acord amb el govern de Boston si estàs venent només fum"
Què diries davant les crítiques de pirotècnia o fum respecte iniciatives similars?
Si només fos fum, fas un llançament molt maco a la Pedrera, una nota de premsa, quatre tuits i tot queda molt bé. Però, no tanques un acord amb el govern de Boston i Harvard si estàs venent només fum. No tanques un acord amb l'Unesco si només fas fum... Ara estem fent la primera formació del món en diplomàcia científica i han aplicat més d'un centenar de persones d'arreu del món. Tenim professors de la Unesco, del govern nord-americà, de la Comissió Europea o de la Unió pel Mediterrani i tota aquesta gent no confia en un projecte per un bon màrqueting. Són projectes concrets, tangibles que s'executen i generen intangibles i un moviment econòmic.
Quin paper juga l'administració?
L'administració no va per davant perquè hem hagut de fer aquest hub des de la societat civil. Tot i això, l'administració es podria haver posat a la defensiva i no ho ha fet. Ens han donat molt suport.. Grans Estats Nació com el Regne Unit o els Països nòrdics ho inclouen dins de la seva estratègia de diplomàcia, però aquest no és el cas de Catalunya ni de Barcelona. La innovació ja hi és: la capital catalana és la primera ciutat del món en tenir un actor que fa el rol d'ambaixador científic.
Barcelona acollirà un dels nous supercomputadors europeus.
Barcelona Super Computing (BSC) és membre del nostre patronat. Un dels altres projectes que tenim és el centre diplomàtic i portem el cos consular de Barcelona a visitar projectes punters en ciència, tecnologia i innovació. Els projectes de col·laboració internacional ajuden als grans reptes globals com el canvi climàtic, biodiversitat, envelliment i genòmica... Són estudis que fan servir aquest ordinador.
Xina no es troba entre els països que més inverteixen a Catalunya.
A Catalunya i Espanya ens ha costat molt veure l'oportunitat de la Xina. És un mercat difícil perquè no s'entén la cultura, l'ecosistema, el sistema polític... S'han prioritzat altres llocs com Europa o Llatinoamèrica sense que necessàriament hagués de ser la millor inversió. A la Xina s'hi ha d'anar amb una visió a llarg termini i sumar esforços dins un sector o amb una marca conjunta.
"A Catalunya i Espanya ens ha costat molt veure l'oportunitat de la Xina"
La política dels clústers.
Exacte. Permet fer marca, fer inversions més grans, tenir un retorn a més llarg termini i visibilitzar-se en un mercat de 1.400 milions d'habitants com Xina. Allà es poden explorar molts horitzons en coneixement, ciències de la vida o intel·ligència artificial. En els últims plans quinquennals, el govern xinès ho està fent molt bé a l'hora de prioritzar la recerca i la innovació com a eixos estratègics del seu creixement econòmic. Passar de ser la fàbrica del món al centre de recerca del món. S'han de tenir els diners i saber-ho executar. Segurament Xina encara no percep Barcelona com a partner d'innovació i tecnologia. Hi ha molta feina a fer.
Queda't amb un aprenentatge de vida.
Treballar la resiliència d'un mateix com a emprenedor, empresari o professional. Cada vegada que caus això t'ha de fer millor professional i persona. Veure la part positiva de l'aprenentatge més enllà de les complicacions. Els xinesos i els nord-americans són emprenedors de mena. Jo he creat i venut tres empreses. Qualsevol que hagi arribat una mica lluny, això ho sap: a la vida fracasses, però t'has de tornar a aixecar.
Quina és la visió del hub a llarg termini?
SciTech DiploHub ha de ser una entitat de referència creant coneixement en diplomàcia científica de ciutat que sigui aplicable tant per a Barcelona com per a altres ciutats globals. Volem actuar com agència executora de la diplomàcia científica de Barcelona. Volem que d'aquí 10 o 15 anys Barcelona parli de tu a tu no només amb altres ciutats, sinó amb altres nacions en geopolítica com a partner de confiança que posa la ciència i la tecnologia al servei social i econòmic.