L’Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits territorials definits en el Pla Territorial General de Catalunya. Està situat als Pirineus i inclou les comarques d'alta muntanya des del límit amb l'Aragó fins a la Cerdanya: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Aran. Té el 18% de la superfície de Catalunya, el 33% dels espais naturals protegits i el 0,96% de la població (74.271 persones el 2021). El 65% de la població es concentra en deu municipis: La Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp, Vielha e Mijaran, Pobla de Segur, Pont de Suert, Oliana, Sort, Bellver de Cerdanya i Naut Aran. Tot i que és un territori amb grans diferències, com les que caracteritzen la Cerdanya i l’Aran, per exemple, ens referirem al conjunt de les sis comarques.
En aquest article posem el focus en l'economia, i comencem dient que des del punt de vista del benestar, l'Alt Pirineu i Aran en les darreres dècades ha anat enrere. Està patint un important procés de despoblació (ha passat de l'1,96% de Catalunya en 1960 al 0,96% en l’actualitat). I la renda per càpita, que el 2010 era més alta que la mitja de Catalunya, actualment ja està per sota. En concret, la renda per càpita de l'Alt Pirineu i Aran en els darrers deu anys ha passat de 27.387 euros l'any als 25.432. I en relació amb la mitjana de Catalunya, ha passat de representar fa deu anys el 100,5% de la renda per càpita al 78,8% actual. Per tant, hi ha un important procés de despoblació i empobriment, que són dos fenòmens que es retroalimenten.
La renda per càpita de l'Alt Pirineu i Aran en els darrers deu anys ha passat de 27.387 euros l'any als 25.432
Per tal d’identificar mesures que poden revertir aquesta evolució negativa, convé tenir clar les fortaleses i debilitats del territori. Pel que fa a les fortaleses n’hi ha moltes i rellevants. Destaquem l'entorn físic (parcs naturals, bellesa del paisatge, patrimoni cultural, aigua...) i l’oferta turística (esports de neu a l'hivern, esports d'aventura, pesca i senderisme a l'estiu, gastronomia, poca congestió a la majoria de les comarques...). També podem destacar l'impacte d’esdeveniments com la Trobada Empresarial del Pirineu, sobretot, i també les Jornades per l'Excel·lència i diverses fires. Per la part de debilitats també n'hi ha moltes, per començar el jovent que marxa i l’envelliment. En infraestructures, hi ha males comunicacions per carretera i tren, dèficit d’habitatges i problemes d'accés a internet. És veritat que les males comunicacions han contribuït a protegir el territori de la massificació i deteriorament. Altres debilitats són que falten empreses grans, pèrdua d'activitat agrícola i ramadera, excessiva dependència d'un turisme que gasta poc. Hi ha poca oferta de gamma alta en places hoteleres, càmpings i cases rurals. El turisme és molt estacional i poc diversificat. Hi ha dificultat per trobar personal qualificat. Un altre problema és la lentitud i alt cost dels tràmits amb l'Administració Pública i baixa dotació de serveis públics, entre d'altres.
Al mateix temps, l’Alt Pirineu i Aran té grans oportunitats que convé aprofitar. L'entorn físic és verge quasi en la major part del territori. Per tant, hi ha la possibilitat de fer un creixement sostenible que preservi la qualitat de vida i del medi ambient. Els espais naturals protegits i el fet de ser considerat un dels Geoparcs de la UNESCO, aporten moltes possibilitats per al desenvolupament sostenible i per l’aprofundiment d'una oferta turística de qualitat. Però també hi ha grans amenaces, com el canvi climàtic que pot agreujar el problema de la sequera i la pèrdua d’ecosistemes. Un altre gran perill és que continuï el procés de despoblació i de pèrdua de renda de la població. També hi ha el perill de créixer de manera desordenada i poc sostenible com ja ha passat en altres parts del país.
Com que l'objectiu de l'economia és la millora del benestar de la gent, cal actuar de manera decidida per a revertir el procés de despoblació i empobriment del territori. Entre les possibles mesures que poden ajudar n'hi ha de relacionades amb el sector públic: millorar el finançament de la Generalitat perquè pugui invertir més al territori, millorar l’estabilitat política i la coordinació entre Administracions, reduir els terminis i els costos dels tràmits amb l'Administració Pública, potenciar l’augment de la dotació d’habitatges cuidant el medi ambient, invertir més en els serveis públics, CatSalut, per exemple, millorar les infraestructures viàries, ferroviàries i d’Internet. El nou Túnel de Comiols i la possibilitat que tiri endavant la futura autovia dels Pirineus poden produir un gran impacte en reduir els costos i els temps de desplaçament.
Cal actuar de manera decidida per a revertir el procés de despoblació i empobriment del territori
Un altre tema important, si es volen emprendre grans projectes, com el que es va intentar amb els Jocs Olímpics d'hivern, cal comptar amb el suport del territori i, per això, s’han d’explicar bé els impactes que es poden generar. Amb aquest tipus de mesures, el sector públic pot passar a ser un motor de la millora de la competitivitat i el benestar de la població. Per la part del teixit empresarial també hi ha mesures que poden ajudar: apostar per la sostenibilitat i la innovació amb una oferta turística de més qualitat. També convé potenciar sectors amb gran futur com l’agroalimentari de qualitat (oli, làctics, vi, productes ecològics...), l'habitatge i els serveis de valor afegit. Per assolir-ho, és fonamental la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre empreses. Un altre aspecte clau és millorar la formació (centres de formació vinculats al turisme, l’agroalimentari...) i la qualitat de l'ocupació amb millors condicions de treball i salaris, però això solament es pot aconseguir si les empreses generen més valor afegit.
Les mesures proposades no són fàcils d'implementar, però si no es fan canvis profunds, i aviat, hi ha el perill de continuar amb la pèrdua de riquesa i la despoblació. Sens dubte, l’Alt Pirineu i Aran tenen unes immenses oportunitats que no es poden continuar desaprofitant. Esperem que passi, com deia Josep Maria Espinàs, autor del llibre Viatge al Pirineu de Lleida: “La humanitat progressa i progressarà: si recula, és per agafar empenta”.