Fa deu anys l’alvocat era una fruita exòtica de gent moderna que molts no sabien què era ni com es menjava. Que lluny queda aquella ignorància. Els seus incondicionals més veterans s’hauran adonat que, en els últims anys, aquest producte s’ha encarit a passos agegantats. La demanda s’ha disparat a Europa, on molts han substituït la mantega per l’alvocat a la torrada del desdejuni. Tot i que a l’Estat espanyol la reina d’aquest cultiu és Andalusia, al País Valencià s’està obrint pas de manera exponencial i molts creuen que prompte serà líder en hectàrees. No obstant això, algunes ombres enfosqueixen l’alvocat a un territori molt escarmentat per les promeses dels cultius estrela: va passar amb el gran èxit de les taronges a mitjans del segle XX, hui molts arrencats per falta de rendibilitat, o recentment amb l’explosió del caqui, marcats sobretot per la manca de planificació. L’alvocat, a més, té un rellevant taló d’Aquil·les: una elevada exigència hídrica. És, per tant, el veritable ‘or verd’ del que se’n parla o podria convertir-se en una nova bombolla agrícola?
Una jornada tècnica organitzada per Agrobank, de CaixaBank, al voltant d’aquest cultiu va deixar eixe sabor agredolç. Consumidors n’hi ha; de fet, és més gran la demanda que l’oferta. Això s’explica per l’augment de la consciència per menjar sa, ja que aquesta fruita subtropical s’ha fet famosa per contenir 20 vitamines i minerals, aportar proteïnes i ser càrdio-saludable. Tanmateix, molts dubtes sobrevolen a aquest cultiu; mirem de resoldre’ls amb les intervencions de la jornada i amb les fonts consultades.
Cultiu alternatiu amb futur a l’Estat espanyol?
El preu mitjà de l’alvocat durant la campanya anterior -va d’octubre a maig- va ser de 2,15 euros el quilo al camp. Una quantitat considerable si la comparem amb la d’altres productes com la taronja, que veu preus d’entre 15 i 30 cèntims el quilo. Durant el mes de novembre, els preus han oscil·lat entre els 1,50 i els 5,50 euros el quilo. És fàcil entendre perquè es veu com una alternativa als cultius tradicionals. A més, al contrari que altres fruites, l’alvocat pot romandre en l’arbre vàries setmanes madur, permetent a l’agricultor vendre en el moment més òptim del mercat. L’arbre necessita uns cinc anys per entrar en plena producció, que alterna anys d’uns 10 quilos, i altres d’uns 70 quilos.
En l’actualitat n’hi ha unes 20.000 hectàrees de cultiu d’alvocat en Andalusia (sobretot a Màlaga), unes 1.400 hectàrees a les Illes Canàries i unes 1.445 hectàrees al País Valencià (ací substitueixen, sobretot, als cítrics). En total, produeixen unes 61.000 tones per temporada.
A diferència d'altres, l’alvocat pot romandre en l’arbre vàries setmanes madur, permetent a l’agricultor vendre en el moment més òptim del mercat
Té futur? En 2019 l’alvocat va ser la fruita més importada de l’Estat espanyol. El director territorial de l’entitat bancària al País Valencià, Xicu Costa, assenyala que Europa és “un gran mercat potencial” i té “creixements de més del 15%” en 2020: “Pot ser una gran oportunitat per convertir-nos en el primer exportador a Europa d’aquest producte”. En aquesta línia, la gerent del setmanari Valencia Fruits, Raquel Fuertes, observa que “s’esperava que als moments més durs de la pandèmia abaixara la demanda” d’alvocats, pel seu preu, però només ho va fer una setmana de març i, la resta de l’any, ha continuat creixent.
Els principals consumidors, de moment, estan fora de l’Estat espanyol: els Estats Units, la Xina, Europa, Rússia i Corea del Sud. I les seues demandes no paren d’augmentar. El repte és, com va quedar palès a la jornada d’AgroBank, ser capaços de subministrar alvocats durant tot l’any i no durant mig any, que és el que dura actualment la temporada (principalment es planta la varietat Hass); això es pot aconseguir treballant amb altres varietats.
Per què ha de triomfar, si va caure la joia valenciana, la taronja?
Hi ha un cert consens al sector sobre què una de les principals causes per les quals molts tarongers s’han acabat arrencant ha sigut per la mala planificació -més que mala, inexistent- al camp valencià. Eixa manca total de desunió ha comportat que un llaurador plantés el que veia que li funcionava al del costat, i així successivament, sense pensar en l’equilibri de l’oferta i la demanda. Això és el que han volgut evitar, des del principi, amb la constitució de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA). El seu tresorer i membre del comitè executiu d’AVA-ASAJA, Miguel Minguet, comenta: “A València tenim l’experiència de què passa quan un sector com el citrícola creix i no està organitzat. Veient el potencial de creixement que tenia l’alvocat, volguérem nàixer forts i connectats des del primer moment”.
Minguet,d'ASOPROA: "Veient el potencial de creixement que tenia l’alvocat, volguérem nàixer forts i connectats des del primer moment”
D’aquesta manera, ASOPROA es constitueix amb la voluntat “d’unir el sector, reivindicar i que la rendibilitat de l’alvocat siga la més gran possible per al productor”. Per assolir-lo, treballen per transmetre al consumidor que “no tots els productes són iguals”, i per tant, “no tots els alvocats són iguals” i la idea principal és fer arribar a Europa que l’Estat espanyol és el seu “cultiu de proximitat”. “El nostre producte pot estar en 24 o 48 hores en un mercat europeu i això no passa amb els alvocats d’una altra part del món. Hem d’explicar que el nostre producte és més fresc i ajuda a combatre el canvi climàtic perquè és de proximitat, no ha de creuar l’Atlàntic”.
Per assolir aquest objectiu, ja s’està treballant en la creació d’una marca de qualitat, com una Denominació d’Origen Protegida (DOP), per a l’alvocat valencià; encara està en una “fase incipient”. A més, Minguet observa que l’agricultura europea “és la més exigent quant a productes fitosanitaris”, el que la fa ser la més segura. "El País Valencià té potencial per convertir-se en la primera productora de l’Estat espanyol perquè tenim terra, clima i aigua suficient per créixer. La situació que tenen altres fruites, com les de la citricultura, facilitarà que canvien aquests cultius per l’alvocat”, afirma.
Una curiositat l’explica el director gerent de Ruchey, Andrés Llorca, la cooperativa agrícola de Callosa d’en Sarrià que més producció d’alvocat aglutina del País Valencià, amb un 20%. Diu que aquesta fruita es va introduir a la Marina Baixa a principis dels anys 80 gràcies als intercanvis de varietats vegetals amb agricultors de Màlaga, que demandaven nespres. Primer es van utilitzar com a arbres ornamentals i de consum a casa i les primeres vendes es van fer als anys 90. Però l’alvocat era un total desconegut a les cuines i recorda que aleshores alguns van acabar arrencant-los per tornar a plantar cítrics: “Ara ho contes i la gent es du les mans al cap!”. Les primeres comercialitzacions amb “un cert volum” començaren als anys 2000 i anaven a França; hui, les hectàrees creixen anualment “dos dígits” a la comarca alacantina: “Hem substituït pràcticament tota la producció de cítrics a la cooperativa i inclús nespres, perquè el canvi generacional està apostant per l’alvocat”.
És perillosa la dependència hídrica de l’alvocat?
Arribem al moll de l’os del cultiu de l’alvocat. Plantegem la pregunta tant des de la preocupació per si és possible -sostenible- aquest cultiu al País Valencià com per si és recomanable en un context de canvi climàtic. El cap del servei de recs de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), Luis Bonet, dona el seu punt de vista com a enginyer agrònom de manera taxativa a la conferència d’AgroBank. En primer lloc, recorda que l’alvocat és un cultiu “que no coneixem” i que s’agafa de Mesoamèrica i es posa al Mediterrani: “Les circumstàncies a les quals es troba són totalment diferents”. En tot cas, subratlla que les “condicions idònies per al seu cultiu, des del punt de vista ambiental, de necessitats hídriques i de qualitat de l’aigua i de característiques del sòl” són les del seu origen. “Sempre insistim: d’on ve, és el que li va”, afirma.
Deixa clar que el cultiu de l’alvocat necessita “una quantitat d’aigua important”, d’entre 6.000 i 8.000 metres cúbics per hectàrea a l’any, “depenent de la zona on es cultive”, i “supera als cultius convencionals” (els tarongers consumeixen al voltant dels 5.000 m3 d’aigua per hectàrea). A més, exposa que aquesta fruita “és molt sibarita” i requereix una aigua “de molt bona qualitat”, sòls àcids que no n’hi ha al País Valencià, drenats, un règim tèrmic suau i que no hi haja molta incidència de vents. “Podem qualificar l’alvocat com un cultiu gurmet. No és fàcil de dur, és delicat. Insistim molt als agricultors que s’embarquen en aquesta aventura que és un salt qualitatiu quan a la nostra capacitat tècnica”, assegura Bonet.
El coordinador del Grup Operatiu d’Innovació de l’Alvocat a la UE, Gil Maria Campos, defensa que aquesta fruita ve a substituir aliments amb més pressió mediambiental: “La petjada de carboni de l’alvocat espanyol és menor que la d’un alvocat que ve de fora. I és menor que el consum de l’aliment que substitueix, com la mantega”.
Una fruita molt desconeguda i atractiva per als lladres
Entre la resta de hàndicaps que presenta l’alvocat al País Valencià consta, com deia el tècnic de l’IVIA, el gran desconeixement respecte al seu cultiu. No totes les terres són aptes i no es disposa de la informació agronòmica suficient, encara s’ha d’investigar més sobre les tècniques de cultiu. Aquesta ignorància també deixa els arbres nus davant possibles plagues; la primera gran incidència detectada és un fong aeri que deteriora les copes de les plantes i pot arribar a assecar-les. Bonet observa que “les condicions ambientals i el rec podrien tindre molta incidència” en aquestes qüestions, sobre les quals ja està treballant el centre d’investigació públic.
Per últim, els alts preus que es paguen pels alvocats fan que siguen productes molt cobejats en el mercat... també en el negre. Això s’ha vist en onades de robatoris en camps d’alvocats, com la que va denunciar AVA-ASAJA als camps de la comarca del Camp de Morvedre fa un any. A principis de 2020 ací mateix, a Quart de les Valls, es va notificar el robatori d’uns 5.000 quilos per part d’uns lladres que es feien passar per collidors.
Per tant, l’alvocat té futur, però també molt inconvenients que cal estudiar abans de llançar-se a la caça del nou ‘El Dorado’ del camp valencià. El repte climàtic i la planificació haurien de ser els primers punts a analitzar.