Al Campus de la Ciutadella, a prop del bullici d’estudiants que es mouen entre les aules i la biblioteca, hi ha un despatx ocupat per Oriol Amat. El rector de la Universitat Pompeu Fabra rep VIA Empresa pocs dies després d’haver presentat, a l’opinió pública, el Mercat del Peix. Un projecte d’innovació i recerca que vol reforçar la capitalitat científica de Barcelona al sud d’Europa.
Poques vegades un projecte com el del Mercat del Peix ha congregat tanta gent de diferents administracions i partits polítics, així com representants del món acadèmic
Segurament és per diferents motius. Un primer és la consciència que tots i totes tenim del canvi climàtic. Quan ens hem reunit amb governs, ministeris i altres agents per explicar que la Universitat Pompeu Fabra vol impulsar la recerca en benestar planetari, tothom t’ho compra.
La Covid-19 ens ha servit per visibilitzar que la ciència és el millor pla de contingència. La gent ha observat com la recerca de les vacunes ens ha permès sortir d’aquesta situació. El tercer aspecte és el convenciment de la Pompeu Fabra que un projecte com el del Mercat del Peix és una línia estratègica per la qual cal apostar. Parlem d’una estratègia alineada amb la resta d’actors implicats: la Generalitat, l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona.
Quina singularitat té el projecte respecte de totes les iniciatives engegades a Catalunya en l’àmbit de la recerca?
Una de les novetats és la coopetició. Entitats i organitzacions que moltes vegades competeixen per captar personal investigador o fons de finançament per desenvolupar projectes i de cop i volta decideixen cooperar.
Un altra singularitat és la proximitat al Parc de Recerca Biomèdica, dins del que seria la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona. En un futur pròxim, la zona acollirà diferents equipaments de recerca.
Tampoc es pot oblidar el context. El nivell de conscienciació actual envers el canvi climàtic no existia fa onze anys. Segons un estudi que vaig impulsar, abans del 2008, aproximadament un 30% dels consumidors prenien les seves decisions d’acord amb criteris ecològics i de responsabilitat social. El 2021, aquest percentatge s’havia incrementat fins al 70%.
Barcelona, capital científica del sud d’Europa és un eslògan o una realitat?
Que Barcelona és una capital de recerca al sud d’Europa ja és una realitat. Encara que no féssim el Mercat del Peix, Barcelona és un pol de recerca de referència. Només cal observar els rànquings estatals d’universitats, en l’àmbit de la recerca, i a les primeres posicions apareixen tres de catalanes: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
Que Barcelona és una capital de recerca al sud d’Europa ja és una realitat
Un cop s’activi el Mercat del Peix, l’any 2026, quin benefici indirecte pot generar un projecte d’aquestes característiques?
Un projecte d’aquestes característiques té uns beneficis directes i indirectes. Aquí s’invertiran 104 milions d’euros i això vol dir activitat econòmica per empreses, despatxos d’arquitectura i altres proveïdors de serveis. També cal tenir en compte que tota la recerca i coneixements generats tindrà una repercussió a la societat.
Pel que fa als beneficis indirectes, un informe de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques destaca que per cada euro invertit en universitats, aquesta aportació té un impacte de 4-6 euros al país. La generació de riquesa també són les necessitats personals dels 1.200 investigadors que ocuparan els futurs edificis del Mercat del Peix.
Bon final a la seva etapa del rectorat?
He decidit convocar eleccions anticipades per una combinació de motius. Un molt important és que he patit una Covid persistent i això provoca un cert esgotament. Més enllà del Mercat del Peix, en els darrers dos o tres mesos, des de la UPF s’ha agafat el lideratge d’altres iniciatives com una aliança europea. Això són hores d’avió i negociacions.
Aleshores, la meva anàlisi és que al mes de febrer (data triada per dur a terme les eleccions anticipades al rectorat de la Pompeu Fabra), la major part del meu programa (135 mesures) ja s’haurà complert. Cert que queden coses per fer, però es necessiten més de dos, tres o quatre anys per realitzar-les.
Estic satisfet perquè hem aprovat canvis al calendari acadèmic per finalitzar les classes abans de Sant Joan, però el que no he assolit encara són els horaris. Per damunt d’assumptes concrets, m’agrada valorar com la Universitat Pompeu Fabra té molt clar que l’objectiu de la recerca és generar un impacte a la societat.
La major part del meu programa ja s'ha complert
Vostè fa poc més de trenta anys que forma part de l’univers de la Pompeu Fabra. Quin balanç fa de la Universitat i cap a on creu que ha d’orientar el seu futur?
El meu desig és un sistema universitari on l’administració pública aporti més recursos. El conjunt de les universitats catalanes reben un 30% menys de finançament que l’any 2009. El futur passa per una major interacció amb l’entorn. Hem de transferir més coneixement a la societat.
Una docència amb la màxima qualitat possible. Els estudiants i la gent jove aprenen d’una forma diferent i el nostre repte ha de ser adaptar-nos a les noves situacions. El món va molt ràpid i el sistema universitari s’està quedant enrere.
Malgrat ser breu, la seva etapa política, des de dins quines creu que són les mancances de l’administració amb el sistema universitari?
De l’etapa al Parlament sempre recordo que l’únic tema amb una visió compartida i positiva, per tots els partits, era el món universitari. Ara bé, per què tenim un problema crònic de finançament?
Es desconeix que Catalunya és la comunitat on les universitats estan pitjor finançades, amb la Pompeu al capdavant. Tenim un inconvenient i ho he escoltat de tots els presidents de la Generalitat. Quan els rectors demanem diners, sempre ens diuen que només som els rectors qui fem la petició.
L’Andreu Mas Colell sempre ha estat un ferm defensor de comptar amb el sector privat per desenvolupar iniciatives de gran magnitud. Com creu que aquí es poden eliminar els prejudicis negatius al respecte?
Segons el meu punt de vista, jo estic per un país amb un sector públic més fort, però eficient. Tenim moltes ineficiències, terminis, dies i costos per fer les coses. Hi ha països on el sector públic és un punt a favor que tenen les persones i les organitzacions.
Pot existir un sector públic més fort i eficient amb un món privat que no se li posin tantes traves per funcionar, però ben controlat. A vegades pot haver-hi alguna mala pràctica, només cal una bona reglamentació. Poques lleis, però ben aplicades.
Quan dic també un sector privat més ben regulat, aquí afegeixo el tercer sector com és el cas de les cooperatives, ONG o l’economia social. A les zones geogràfiques on tots ens emmirallem sovint, països nòrdics i el centre d’Europa, el pes de la col·laboració publicoprivada és al voltant d’un 20% i aquí, a l’Estat, tenim un percentatge d’un 7-8%.
En clau econòmica i empresarial, com veu Catalunya d’aquí a 10-15 anys?
Depèn de si aprofitem les fortaleses i millorem una mica les febleses. Catalunya té una cultura, uns paisatges, el tarannà de la gent, esperit de sacrifici i una ubicació física que fa possible l’arribada de talent d’arreu del món.
Tot això deriva en captació d’inversió internacional, turisme i una gran capacitat d’exportació. Pel que fa a la part negativa, a vegades ens costa sumar i l’única manera de multiplicar és sumant. No podem obviar la relació amb l’Estat, marca per dèficits importants en infraestructures i finançament.
També hi ha un tema que depèn de la regulació de l’Estat, però potser no ho fem prou bé a Catalunya. Partim d’una regulació europea que, comparada amb el Regne Unit i els Estats Units, és molt complexa.
Espanya quan fa la transposició la podria simplificar com fan altres estats, però nosaltres la compliquem i quan l’adaptem a Catalunya encara ho compliquem més. Ens posem en el pitjor dels escenaris, tot i no solucionar aquestes febleses, el futur de Catalunya el veig molt positiu.
