Gimnàs i dieta. Aquestes són dues de les paraules més populars un cop passen les fetes de Nadal i la gent fa el primer intent de complir amb els propòsits d’any nou. Després de l’allau de dolços, toca passar-se al verd i, perquè no, als fruits secs, l’snack ideal. Els fans d’aquests aliments segurament estan dividits en un 50% i 50% entre partidaris de l’avellana i l’ametlla, els dos clàssics. Dos aliments nutritius que a més a més permeten portar fàcilment a taula productes de proximitat.
L’ametlla és el fruit sec més cultivat a Catalunya. Segons les dades més recents de l’Idescat, del 2016, representa el 55% del conreu de fruita seca amb 13.921 tones. L’avellana, en canvi, és la segona amb 8.822 tones, un 35% del total. Ara bé, hi ha una diferència clara entre una i altra: l’ametlla ens la mengem sense processar pràcticament tota, mentre que el 80% de l’avellana es destina a fer crema d’aquest fruit.
L’exportació arracona el producte autòcton
Tot i que el consum d’aquests aliments ha anat creixent a poc a poc en els darrers anys, diverses associacions de pagesos han alertat que el seu preu ha vist una tendència contrària. En la majoria de casos, es troben per sota dels costos de producció.
El motiu no és cap altre que l’exportació. L’avellana de Turquia ha fet que la producció a l’Estat espanyol se situés al voltant de les 170 tones el 2014 i caigués a les 142 tones dos anys després. Tot i això, segons les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO), Espanya n’és el vuitè productor mundial.
L’avellana de Turquia i l’ametlla dels Estats Units han tret quota de mercat al producte nacional
En el cas de l’ametlla, la competència ve dels Estats Units. L’Estat espanyol continua sent el segon productor mundial, però molt lluny de les tones que es comercialitzen arreu del món de producte nord-americà. De fet, entre el 1984 i el 2014 el país va multiplicar gairebé per quatre la seva producció, tal com apunta l’Observatori Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Un increment que ha tret força a la producció espanyola i catalana en el flux comercial a l’exterior.
Per tant, s’exporta i importa ametlla i avellana a cosa nostra, però la balança es troba equilibrada. D’aquí que els experts parlin d’aquests aliments com productes commodity.
A casa, a on?
A Catalunya, el gruix d’hectàrees dedicades a cadascun dels dos productes es concentra en diferents punts, tot i que el sud aglutina el major nombre de superfície.
A Tarragona es cultiva el 90% de l’avellana, mentre que a Girona hi ha el 9%. Les dades més recents del Departament d’Agricultura mostren com al sud del territori s’hi van obtenir el 2016 unes 8 tones, pràcticament la meitat que el 2013. El Baix Camp és la comarca amb més activitat i on hi ha la Denominació d’Origen de Reus. Aquest segell empara les varietats negreta (la més abundant), pauetet, gironella, morella i culplana. Com a zones amb conreu també destaquen l’Alt Camp i el Tarragonès.
La major part de l’avellana prové del Baix Camp, on hi ha la DO de Reus, mentre que l’ametlla és, una gran part, de la Terra Alta
Pel que fa a l’ametlla, la principal comarca productora és la Terra Alta. Les Garrigues, el Segrià i el Pallars Jussà són els altres dos punts amb hectàrees dedicades a aquesta collita.
Millor a granel
Al supermercat es pot trobar fàcilment avellana i ametlla envasada de Catalunya, fins i tot de marca blanca. Tot i això, cal fixar-se bé en les etiquetes per assegurar-se que l’origen és local.
Entre les marques conegudes que en venen hi ha Borges (Tàrrega) o Frit Ravich (Maçanet de la Selva). A la llista també s’hi pot sumar Paño (Alcover), amb gamma ecològica. O bé optar per la compra a granel, on acostuma a haver-hi més consciència per oferir productes de proximitat.
Borges, Frit Ravich i Paño són les marques catalanes amb més presència als lineals amb matèria primera del territori
Pel que fa al preu, l’ametlla es pot trobar per entre 6 i 15 euros el kg segons la procedència i el tipus. L’avellana pot oscil·lar entre els 8 i els 16.