En general, no ens agrada parlar de diners, però si hem d’escollir algú per fer-ho, majoritàriament, escollim la parella. Així ho detalla l’informe De dinero no se habla, d’ING Direct, sobre la relació de la població espanyola amb els diners, amb el qual -juntament amb dades de CC.OO. i Bravo- es pot concloure una radiografia sobre com gestionen els diners les parelles d’avui dia. Tres espòilers: el 71% de les parelles tenen un compte compartit al banc, més de la meitat ho paguen tot a mitges i hi ha grans diferències de gènere, tant en els estalvis i el salari, com en la manera en la qual es gasten els diners.
Segons dades d'ING Direct, una de cada quatre persones no parla amb ningú sobre diners i finances. Genèricament, no és una temàtica còmoda, especialment per a les generacions més adultes. El 41% de joves d’entre 16 i 24 anys els agrada molt poc o gens parlar de diners; i aquest percentatge s'incrementa progressivament amb les generacions més adultes fins a arribar al 70% dels qui tenen 56 anys o més. Parlar de diners és, de fet, "menys incòmode que parlar de sexe", però "no és tan fàcil com parlar de política", detallen a l'informe.
El 41% de joves d’entre 16 i 24 anys els agrada molt poc o gens parlar de diners
I si es parla amb algú, la parella és la persona escollida. De les 1.000 persones a qui va entrevistar l'entitat bancària, el 55% va afirmar que prefereix parlar de diners amb la parella, un 29% amb amics i un 27% amb els pares. Només un 10% ho parla amb companys de treball i un 10% també amb els fills. Les respostes no són excloents.
Punts de partida diferents, però mateixes responsabilitats
Ara bé, la gestió dels diners en parella parteix d'una desigualtat de gènere en l'economia individual dels dos membres, en la qual elles -no és cap sorpresa- parteixen amb desavantatge. En primer lloc, a Catalunya les dones guanyen gairebé un 25% menys que els homes anualment. "Per cada 1.000 euros d’un home, una dona en cobra 760 euros", va assegurar el passat divendres la sociòloga Irene Galí a la presentació del darrer informe sobre bretxa salarial de gènere de Comissions Obreres (CCOO).
I això repercuteix en els estalvis. Tornant a l'informe d'ING Direct, els homes declaren tenir fins a tres vegades més diners estalviats que les dones. Si de mitjana elles tenen 10.157 euros estalviats, ells en tenen 28.764 euros.
Ara bé, malgrat la diferència d'ingressos i estalvis, les despeses es cobreixen majoritàriament a parts iguals. Segons l'informe d'ING Direct, el 53% de les parelles paguen la meitat de les despeses cadascú, el 37% decideix que posa més quantitat qui guanya més diners i un 10% opta perquè ho pagui tot qui guanya més. Les xifres són semblants a les que presenta la fintech Bravo: el 59% de les parelles divideixen les despeses a parts iguals.
Per gestionar les despeses, fins a un 71% -segons Bravo també- disposen d'un compte bancari comú, des del qual es fan càrrec de les despeses de la parella o familiars. L'objectiu? Fer una planificació financera conjunta per tal d'assolir una sèrie de metes financeres comunes. El 26% estalvia per comprar una casa, el 25% per fer un viatge, el 14% per comprar un cotxe i un 9% per tenir un fill.
Quatre maneres de gestionar les finances en parella
En funció de com es gestionen les finances a la relació de parella, es diferencien quatre principals models que ballen entre els extrems de l'individualisme o la simbiosi entre els dos membres de la parella. Si en un extrem s'hi troba la parella fusió -en la qual s'entén que tot és de tots, i es comparteixen els comptes bancaris, els ingressos i les despeses-, a l'altre extrem està la parella independent, en la qual cada membre manté per separat la gestió de la seva economia personal. Al mig, s'hi troben els dos models majoritaris: el de la parella igualitària, en la qual cada membre aporta el 50% de les despeses comunes, i la parella proporcional, en la qual les aportacions es fan de forma proporcional als ingressos individuals de cadascú.
I malgrat que la igualitària és la més comuna (entre un 53-59% de les parelles opten per aquesta fórmula), el Codi Civil assenyala i prioritza la proporcional. L'article 1.438 estableix que "els cònjuges contribuiran al sosteniment de les càrregues del matrimoni. En cas de mancar conveni ho faran proporcionalment als seus respectius recursos econòmics." Què són les càrregues del matrimoni, o càrregues familiars? Les prestacions i despeses necessàries per al manteniment de la família o parella, d'acord amb el nivell de vida propi i els usos socials.
Entre un 53-59% de les parelles opten per pagar les despeses a parts iguals
En qualsevol de les dues darreres opcions, diferents entitats bancàries recomanen conjugar les finances familiars a través de quatre comptes bancaris: un primer destinat a despeses fixes i comunes (com la hipoteca, el lloguer, l'alimentació, els subministraments...), un segon compte orientat a l'estalvi i la inversió, i dos comptes més, individuals, perquè cadascun dels membres pugui tenir independència financera en les seves despeses particulars. Ja que -tampoc és cap sorpresa- no gastem el mateix segons l'edat, ni el gènere.
Si bé l'habitatge, l'alimentació, els subministraments i el transport són les quatre principals despeses per a tothom, cada generació o gènere afegeix més o menys necessitats al llistat de despeses prioritàries. A cop de resum: els menors de 35 són els que més gasten en restauració i cultura, entre els 35 i els 55 agafa més pes l'educació i les factures de subministraments, i els majors de 56 anys prioritzen la salut i el benestar. Per gènere les grans diferències es troben en el transport i les factures (prioritzats per ells), i en la cosmètica i l'educació (prioritzades per elles).
Però per llançar una última llança a favor dels més romàntics -les parelles fusió- un estudi publicat per la revista Journal of Personality and Social Psychology, elaborat a través de més de 1.000 entrevistes, assenyala que les parelles que ajunten tots els seus ingressos, patrimoni i despeses, tenen relacions més satisfactòries i menys possibilitats de separar-se que no pas aquelles que gestionen les seves finances de manera separada, sigui total o parcialment. Així que aquest Sant Valentí, potser, toca parlar de diners.