És un dels temes del post-confinament. L'agricultura, la campanya de recollida de la fruita, els rebrots del Segrià amb un suposat origen en els temporers... També va ser un dels temes estrella durant l'estat d'alarma, quan molts ens preguntàvem si, amb el tancament de fronteres, ens podríem quedar sense aliments. La resposta és clara i, encara que hi hagués un nou confinament, Catalunya podria alimentar la seva població. Això no vol dir, però, que d'aquí a uns anys hi hagi problemes d'abastiment per la manca de superfícies agrícoles i així ho alerta el fundador d'Unió de Pagesos, Andreu Peix, en una conversa telefònica amb VIA Empresa que va tenir lloc després d'haver participat en una conferència al Palau Macaya de Fundació La Caixa. Peix fa més de 45 anys que va fundar el sindicat majoritari dels pagesos i agricultors de Catalunya i sap de què parla. Per això, vol deixar ben clar que els temporers que podrien haver provocat els rebrots de covid-19 són només la punta de l'iceberg perquè, assegura, "la part de sota funciona bé". I funciona tan bé que, assenyala, "Catalunya és un problema per Madrid perquè som més forts i més importants que abans" en aquest terreny.
Per què protesten els pagesos?
Perquè hi ha una crisi, però les crisis en l'economia són constants. És una crisi de canvi, que passa en tots els sectors productius. Una crisi tecnològica, de gustos, de necessitats, de polítiques que fan... Seguint el que diu Europa, hi ha una crisi en el sentit que els agricultors són productors i les relacions són asimètriques amb els que els compren els productes. Uns tenen més poder de decisió que uns altres. Si tu no pots decidir el preu dels productes que vens, tens un problema.
Qui imposa els preus?
El preu l'imposa el comprador i s'ha concentrat molt en els centres de distribució, en mans de grans grups. De fet, tenim una crisi tant a Espanya com a Catalunya per poder gestionar i posar en comú els problemes i poder-los discutir entre tots.
Quin és el principal problema dels pagesos a Catalunya?
A Catalunya hi ha grups de distribució que venen a pèrdues la llet i això està prohibit. Quan ells venen a pèrdues, estan forçant que els subministradors els baixin els preus.
"Amb la covid-19, el sistema de subministrament dels productors i de la distribució ha funcionat. Estàvem preparats"
Amb l'estat d'alarma, es parlava d'una possible manca de subministrament d'aliments, però no n'han faltat en cap moment.
Hi ha hagut una crisi, la gent s'ha hagut de quedar a casa, no hem tingut prou mascaretes i de PCR encara ens en falten per poder muntar un bon sistema de seguiment. No estàvem preparats. En canvi, amb els aliments sí. Els primers dies va faltar paper de vàter i, en canvi, amb els aliments no ha passat, potser molt al principi. Ningú comprava més del compte per si en faltés i això vol dir que el sistema de subministrament dels productors i de la distribució ha funcionat.
Catalunya es pot autoabastir amb els aliments?
El tema de l'autoabastiment del menjar és molt important: la població va creixent, les superfícies agrícoles no poden augmentar tant com el volum de la població i poden haver-hi problemes d'abastiment. Hi ha països que s'estan preparant i estan llogant camps i buscant relacions comercials perquè no els passi. Aquí ens hem sortit bé, però caldrà pensar en el futur. A Europa hem d'importar aliments perquè no en tenim prou. Pot passar que els països productors tanquin fronteres, ja va passar amb l'arròs en països asiàtics.
Hem de patir per això en cas que hi hagi un nou confinament i possible tancament de fronteres?
A la història de Catalunya hi ha hagut mancança d'aliments i això pot tornar a passar a Europa, sobretot en una zona tan poblada com ho és Catalunya. Però serà en un futur més llunyà. Quan s'acaben les terres agrícoles, s'han de regar per fer-ne més. El regadiu és molt important.
"A la història de Catalunya hi ha hagut mancança d'aliments i això pot tornar a passar a Europa, sobretot en una zona tan poblada com ho és Catalunya"
Què és l'agricultura per Catalunya?
Els fruiters, l'horta, el raïm i les ornamentals. A Catalunya, fa 50 o 60 anys, érem 3 milions d'habitants. Després van venir els andalusos i vam arribar als 6 milions. Ara han arribat els estrangers i hem arribat als 7,5 milions. Aquesta és una de les raons per la qual Catalunya és un problema per Madrid perquè som més forts i més importants que abans: som més persones, paguem més IVA i impostos i ha vingut indústria. A més, no som 7,5 milions perquè som el primer centre d'arribada de turistes d'Espanya. Per tant, hem d'alimentar 7,5 milions més entre 250.000 i 300.000 persones més.
I tenim capacitat per fer-ho?
Quan érem 3 milions, hi havia 350.000 agricultors. Ara que en som 7,5 més turistes, n'hi ha 50.000. Molta gent quan va als pobles diu que això s'acaba. I això no s'acaba perquè ara es produeix molt més que fa 50 anys.
El fundador d'Unió de Pagesos, Andreu Peix, durant la conferència del Palau Macaya de Fundació La Caixa
Com es pot produir molt més amb només un 14% dels agricultors que eren fa 50 anys?
Hi ha hagut un canvi important de sistemes productius. L'aigua no es gasta ni es consumeix, s'utilitza i quan s'utilitza es filtra i va a les aigües subterrànies. L'aigua no es gasta, s'embruta. L'únic sistema que hi ha si no pots augmentar superfície, és augmentar produccions i això es fa amb el regadiu, que produeix entre 5 i 10 vegades més que si és secà. La superfície agrícola ja ha disminuït i ho continuarà fent.
L'agricultura 4.0 pot salvar l'autoabastiment?
Amb les noves tecnologies es poden fer moltes coses i a Espanya hi ha molts centres de d'investigació que se suporten amb elles. A Catalunya ja fa molts anys que tenim les estacions d'avisos. Abans tiraven insecticides cada 15 dies; ara, amb això, t'envien un Whatsapp o un correu per avisar-te.
"La superfície agrícola ja ha disminuït i ho continuarà fent"
Sovint es parla dels pagesos i l'agricultura com els grans oblidats. Quines mancances patiu per part de les administracions?
Els agricultors tenen sindicats, sobretot la Unió de Pagesos, que té el 63% de representativitat i tenim bona relació amb el Departament d'Agricultura i ens reunim amb els parlamentaris periòdicament. Impulsen lleis com la de fertilització, la de sòls agraris per protegir-los... Molt sovint no cal posar nous polígons industrials, sinó aprofitar els que ja tenim. Una lluita que de moment ha funcionat és el Parc Agrari del Baix Llobregat, gràcies al qual s'ha aconseguit mantenir la pagesia.
Per què molta gent d'aquí no vol treballar com a temporer?
Fa molts anys, pujaven d'Andalusia per fer de temporers. Per les raons que vulguis, ara no els compensa. La Unió de Pagesos va muntar el sistema de contractació de temporers amb el suport de la fundació Pagesos Solidaris. Hi ha una normativa a Espanya que diu que tothom que vulgui venir a treballar aquí amb un contracte de treball en origen se li dóna el visat i la Generalitat dóna ajudes per fer allotjaments. Hi havia cooperatives que muntaven allotjaments de qualitat i Unió de Pagesos els pagava el bitllet d'avió, els anava a buscar en un autocar a l'aeroport i els repartien pels allotjaments. A més, l'Estat espanyol, quan dóna visat, dóna la residència si ve tres anys seguits o cinc anys alternats.
Però n'hi ha que vénen sense papers?
Sempre hi havia temporers sense papers. La Unió de Pagesos no en podia agafar. Si hi ha un brètol que contracta un temporer sense papers, no li poden donar allotjament perquè els Mossos li poden posar una multa de fins a 6.000 euros. Aquests feien les famoses cabanes de plàstic, sense aigua ni res.
"Els temporers sense papers són la punta de l'icerberg, la part de sota funciona"
Aquests són els temporers dels que es parla amb els rebrots?
Sí, però aquests són els mínims i són els que surten als diaris. Això és la punta de l'iceberg, la part de sota funciona.
Com està anant la collita amb menys temporers treballant?
La collita és més baixa aquest any. No hem pogut portar temporers de Colòmbia o del Marroc, però hem trobat gent. Un grup important de temporers són estrangers que van voltant per Espanya seguint les collites, que tenen papers i és el seu sistema de treballar. En principi, no hi ha hagut falta de mà d'obra i la majoria han estat ben gestionats i amb papers i condicions dignes.
Hi ha competència deslleial entre cooperatives o empreses?
No, les que són serioses no es fan la competència. Però sí que n'hi ha que paguen la meitat del que toca per hora. Hi ha molt estranger amb papers treballant al camp.
Amb Som, heu impulsat Arrels, el primer mercat de pagès en xarxa. Com funciona i quin és l'objectiu?
El comerç online ha pujat molt. Els mercats de conveniència i els botiguers han augmentat molt. Fins i tot, les cadenes de supermercat han fet les petites botigues de barri. Les botigues han venut un 25% més que en situació normal, que és el que la gent es gastava en la restauració i això s'ha pogut fer bé. Qui es queda el valor afegit? Si vens a Mercabarna, són costos de distribució i si ho vens directament, t'ho quedes tu.
"El 25% d'empreses agroalimentàries d'Espanya és a Catalunya, quan hi ha altres zones molt més agrícoles que aquesta"
Som irresponsables com a societat?
Està canviant molt la cosa. Els pagesos que queden produeixen més que els altres i això no s'acaba. Hi ha 7,5 milions de persones més els turistes i el gran avantatge de l'agricultura de Catalunya és que estem en contacte amb els clients. El 25% d'empreses agroalimentàries d'Espanya és a Catalunya, quan hi ha altres zones molt més agrícoles que aquesta. El fet que hi hagi molta gent fa que hi hagi moltes indústries agroalimentàries. Catalunya aconsegueix alimentar tots els catalans més el turisme. El primer exportador de pernil d'Espanya és Catalunya, on hi ha el primer clúster alimentari d'Europa.
Com veieu el futur en convivència amb el coronavirus?
La covid-19 ha augmentat un 25% el consum a casa. Si ets pobre, cada dia compres una barra de pa, i si ets ric també, això no canvia. Alguns productes més de luxe estan afectats, però els bàsics no. Qui tingui fibra òptica, tindrà un segment més gran de vendes a Catalunya, i això és una oportunitat.