La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha reclamat aquest dijous a l'Estat que derogui el Reial decret-llei 15/2017 del 6 d'octubre, amb el qual es va aprovar la modificació en la llei de Societats per facilitar la mobilització d'empreses fora de Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Ho ha dit en la que ha estat la seva primera compareixença al Parlament per anunciar les línies estratègiques del seu departament per a la present legislatura, en què ha dit que les empreses coneixien els plans del Govern i tot progressava adequadament: "La sorpresa va venir l'1-O".
Chacón considera "clau" l'aprovació del Pacte Nacional per a la Universitat i la Recerca amb "el consens de tots els agents" i aposta per reduir les taxes
Ha afirmat que en la imatge d'inestabilitat que va transcendir de Catalunya també hi va tenir a veure la "desproporcionalitat" en l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat i "la sensació de caos que intencionadament algunes opcions es van obstinar a mantenir".
Pel que fa a les empreses que van decidir traslladar el seu domicili social fora de Catalunya, ha sostingut que vol reunir-se amb elles, i a preguntes de Cs ha assegurat que no els oferirà cap bonificació fiscal perquè tornin. "Per què hem de premiar empreses que han traslladat la seva seu social. Em sembla injust. El diàleg hi serà, però amb les coses clares", ha insistit la consellera.
Presentarà un estudi sobre els moviments empresarials amb "dades realistes"
Chacón no ha negat el trasllat de domicili social per part de moltes empreses, especialment amb l'aprovació del decret, però ha posat en valor que no s'han traslladat centres productius. Per abordar aquesta situació amb xifres, la consellera ha anunciat que presentarà un estudi sobre aquests moviments empresarials, que recollirà tipologia d'empreses, l'efecte sobre els centres productius i les 8.000 empreses estrangeres que continuen a Catalunya.
375 projectes en estudi
"Malgrat les set plagues d'Egipte, segueix creixent el PIB industrial i la inversió", ha dit, i ha indicat que la Generalitat té 375 projectes d'inversió en estudi, gran part d'ells d'empreses tecnològiques.
En declaracions als mitjans a la sortida de la comissió, Chacón ha dit que treballaran per tenir abans de finalitzar aquest mes de juliol les dades de l'estudi, i si no es presentarà a principis de setembre: "Entre el no ha passat res i tot és un desastre, volem unes dades realistes per abordar la realitat de manera rigorosa".
Energia i blockchain
Així mateix, en la compareixença, la consellera ha anunciat que el govern posarà en marxa un projecte que permetrà que aquells usuaris que creïn la seva energia la puguin compartir a través de blockchain "de manera segura" i "sense intermediaris".
Chacón ha assegurat que, a través del projecte IoCAT, aquells que generin la seva energia la podran emmagatzemar en bateries i compartir-la a canvi d'una recompensa en forma de criptomoneda, que es crearà pròximament amb l'objectiu d'impulsar l'autoconsum fotovoltaic. El projecte està en fase de "disseny" i s'implantarà amb la col·laboració dels ajuntaments. Durant la compareixença, la consellera d'Empresa també ha afirmat que l'aprovació del Pacte Nacional per a la Universitat i la Recerca és una de les prioritats del departament i ha reiterat la seva aposta per reduir les taxes universitàries.
Chacón ha reiterat el compromís del Govern amb l'objectiu establert per la Unió Europea que el 32% del consum energètic el 2030 provingui d'energies renovables. La consellera d'Empresa ha reconegut que actualment Catalunya està "lluny d'aquest objectiu" i que cal fer "un gran esforç" per augmentar el pes de l'energia solar i eòlica. Per tal de fer-ho, Chacón ha assegurat que el departament impulsarà mesures per facilitar la instal·lació de projectes d'energia eòlica i solar fotovoltaica d'entre 1 i 10 megawatts de potència.
Pel que fa a les universitats i a l'àmbit de la recerca, Chacón ha dit el Pacte Nacional per a les Universitats i la Recerca pretén establir els fonaments d'un nou sistema de finançament de les universitats. La consellera d'Empresa ha afirmat que el sistema ha de garantir l'"equitat" i que el finançament públic ha de mantenir-ne la "qualitat". A més, ha reclamat a l'Estat que compleixi amb la sentència que diu que la gestió de les beques correspon a la Generalitat.
Aposta pel Pacte Nacional per a la Indústria
Chacón ha reiterat la seva aposta per "seguir" el Pacte Nacional per a la Indústria i ha dit que el seu departament "defensa un model de creixement sostenible, integrador i innovador". A més, ha manifestat la voluntat del departament d'augmentar el número de treballadores en la indústria, que segons ha assegurat el 2016 es trobava en el 28,5%.
En aquest sentit, ha dit que el Govern vol "impulsar la indústria 4.0 a les empreses". Chacón ha fet un especial esment a les pimes i ha remarcat que han de conèixer "la revolució digital". Ha proposat que el departament faci un "acompanyament" a les empreses pel que fa a la transformació digital i ha anunciat la creació del Catalonia Hub Tech, un programa que té l'objectiu d'agrupar i impulsar l'activitat econòmica en l'àmbit de les noves tecnologies.
Pel que fa al turisme, el Govern impulsarà un nou Pla Estratègic de Turisme, així com un Pla de Màrqueting amb l'objectiu que Catalunya segueixi sent una "potència turística". Segons Chacón, el Pla Estratègic de Turisme apostarà per la "qualitat" i la "diversificació de l'oferta" i inclourà set eixos estratègics dels quals es desprenen 93 accions diferents que s'aplicaran fins al 2022.
A més, el Govern prepara un Decret de reglament de turisme de Catalunya. Segons ha comentat la consellera d'Empresa, aquest regularà, entre altres qüestions, els habitatges turístics que són l'habitatge principal del titular i que es comparteixen com a servei d'allotjament a terceres persones a canvi d'una contraprestació econòmica.