Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel, és la dona més influent del món en el sector tecnològic mundial i fa poc va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi a Catalunya. Nascuda a l’Olot de finals dels seixanta, fa més de 30 anys que resideix als Estats Units i és vicepresidenta de Producte, Mercats Internacionals i Globalització de l’empresa Procore Technologies. Aquesta setmana s’ha traslladat al nostre país per presentar Veritablement Global a través de La Breu Edicions, la traducció catalana de Truly Global! Un llibre que, segons confessa a VIA Empresa, “ha fet enfadar, i molt, a l’exmandatari estatunidenc Donald Trump”.
“Vaig escriure Truly Global el 2016 mentre esperava que els meus fills acabessin de practicar natació, m’enduia el portàtil i aprofitava per plasmar totes les idees que tenia al cap durant el meu dia a dia. Bàsicament, explico com globalitzar companyies dels Estats Units per obtenir més beneficis. Donald Trump, que era el president d’aleshores, em va criticar molt quan em va veure a la televisió o a la ràdio. No entenia que narrés com globalitzar una empresa americana, ho veia negatiu”, detalla l’olotina en una conversa en el marc del Mobile World Congress 2023.
Posteriorment va sorgir la segona edició de Truly Global el 2021 i, aquest 2023, a través de la seva amiga Teresa Florit i l’ajuda de Núria Juhuera, que l’ha traduït al català amb el títol de Veritablement Global.
Com globalitzar una companyia en un món complex?
Al llibre es tracta tot el que cal saber per a globalitzar l’empresa de dalt a baix, com ara qui cal contractar com a membres o integrar tot l’equip i departaments. Schlegel té clar que totes les empreses tenen un grup de nivell de països per explicar als treballadors la rellevància de cada territori. “Normalment les organitzacions americanes es fixen en països de nivell u, és a dir, nacions amb gran retorn econòmic, com ara el Japó, Alemanya, Anglaterra, el Canadà i Austràlia”. I apunta: “També hi ha un nivell dos, com per exemple Itàlia, Espanya o França, països importants, però amb una capacitat de retorn d’inversió molt més baixa. Després hi ha el nivell tres, quatre o cinc, fins i tot”.
Schlegel: “Les organitzacions americanes es fixen en països de nivell u, és a dir, nacions amb gran retorn econòmic, com ara el Japó, Alemanya, Anglaterra, el Canadà i Austràlia”
Les empreses han de tenir molt clar a quins països volen entrar, si cal obrir oficines o invertir més. “Si no queda clar el missatge entre els executius i els treballadors, aquests posaran esforços en un país com ara Portugal i que el CEO no vol”, continua l’empresària.
El poder de la geopolítica
Com de rellevant és la geopolítica per a una empresa? Segons l’olotina s’ha d’anar amb molta cura perquè no només afecta a empreses, sinó també a les ONG. L’experta considera que no es pot anar a tot arreu. Per exemple, a la Xina hi ha moltes prohibicions, com també en certs aspectes als Estats Units. “De fet, hi ha països que estan embargats, que l’equip executiu no vol fer negocis i no es volen involucrar”.
Tots els perfils d’una empresa han de conèixer l’estratègia de globalització perquè hi poden haver problemes legals considerables
“He vist casos d’empreses que per exemple no volien vendre res a Síria, però el cap de país d’Itàlia va fer unes distribucions, sense que aquesta persona ho sabés, que van finalitzar a Síria. I l’empresa ràpidament va acomiadar al treballador”, destaca Schlegel. Per tant, aquí un consell: “No entris a un país que té el potencial de vendre difícil, estigui en guerra o en crisi o que vagi en contra de la teva religió”. A part que tots els perfils han de conèixer la teva estratègia, ja que hi poden haver problemes legals considerables.
El perfil ideal per globalitzar la teva companyia
Globalitzar una companyia no és fàcil. De fet, la professional considera que el perfil ideal és algú que hagi creat una startup, liderat una empresa i que sàpiga dominar-la perquè l'èxit de la companyia depèn del líder. Una altra de les característiques principals té a veure amb “la curiositat, observar altres casos de globalització, haver viatjat molt, saber educar, treballar, fer entrevistes i portar un país des de fora”.
Schlegel: "Entrar en un país no és fàcil perquè estableixes una entitat fiscal i això no ho sap fer tothom”
"Entrar en un país no és fàcil perquè estableixes una entitat fiscal i això no ho sap fer tothom. Has d'aconseguir els millors executius, saber com obrir una oficina, com negociar sous, com pagar la gent i com entrenar-los amb els productes", continua l'olotina. I un exemple propi: "Des de la meva companyia fa poc que ens hem internacionalitzat a França i Alemanya i cada 15 dies tinc trucades a fons amb els caps de les oficines per saber necessitats, què es pot millorar o si fa falta més entrenament".
Molt contenta d’animar a noves emprenedores i emprenedors al @4YFN_MWC Si jo ho he fet, tú també pots! @procoretech#MWC2023#innovaciópic.twitter.com/iA0LESxXBP
— Anna N Schlegel ? (@annapapallona) February 27, 2023
El cas català: "Ens hem de posar les piles i explicar-nos més al món"
Com podem millorar la internacionalització de les empreses catalanes? En primer lloc, assistint al Mobile World Congress, "no quedar-se estancat i buscar noves connexions, ja que a vegades ens pensem que de pares a fills ja se soluciona tot i no és això". La tecnòloga apunta que "és imprescindible viatjar, parlar amb gent que tingui feines similars, formar part d'associacions i no estar quiets". I ho té clar: "Estic parlant de perfils que tenen ambició de créixer i si no és així, ja no val la pena". Per a l'experta Acció i Tech Barcelona són un dels grans impulsors de la internacionalització del nostre país.
Schlegel: "És imprescindible viatjar, parlar amb gent que tingui feines similars, formar part d'associacions i no estar quiets"
I l'apunt final: "Com pot ser que faci 30 anys que visqui als Estats Units i no hagi vist encara el fuet? Hem d’exportar moltíssims productes catalans!". "Hem d'aprendre dels italians que ho exporten tot. Sí que veig alguns vins catalans, però encara n'hi ha més de francesos, italians o espanyols”. I conclou: "No entenc que hi hagi pocs productes catalans als Estats Units i, sincerament, és una gran oportunitat".