Anton Gasol (Cervià de les Garrigues, 1949) és el nou degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) que compta amb més de 8.000 col·legiats i 1.500 despatxos professionals. Poc abans que se celebri la Jornada dels Economistes sobre Ciutat i innovació. Espai de coneixement i de creació, el degà rep VIA Empresa a l'entrada del Col·legi situat a la Plaça Gal·la Placídia de Gràcia. Els cavalls barcelonins del mític Caspolino ja no fan les delícies dels més petits sinó dels professionals que mantenen viu el seu record a les portes de "la casa comuna de l'Economia". Parlem de crisis, tecnologia, Ferrari, finques catalanes i pèndols... Com assegurava l'exconseller Andreu Mas-Colell a casa nostra: "Els economistes servim per a tot".
Primeres sensacions com a degà?
Orgull, honor, responsabilitat... El Col·legi és molt horitzontal, la iniciativa ve sovint dels col·legiats que formen grups de treball i comissions que funcionen com a pulmons. No som corporativistes. A la nova junta defensem respectar la igualtat de gènere (la junta està formada per un 35% de dones) per una qüestió de valor, rejovenir encara que jo no sigui paradigma d'això i fomentar la transversalitat. Volem ser fidels al lema Al Servei dels professionals de l'Economia i de l'Empresa i per extensió, al servei de la societat. Volem que ser col·legiat sigui referent i credencial per a qualsevol persona o institució amb informació equilibrada i fonamentada.
Igualtat de gènere, joventut, informació... Els reptes hi són.
Últimament hem estat tractant la formació i per tant, la informació. Amb rigor i profunditat. Fem formació perquè els despatxos mengin i beguin de tot allò que ofereix el Col·legi i siguin referents. És una economia d'escala rellevant i podem incorporar-hi noves tecnologies i formes de difusió. El III Congrés d'Economia de Catalunya en un moment de robotització i desigualtat és una mostra d'obertura a la societat: economia global i local, empresa privada, administració pública, Estat del benestar, innovació...
10 anys de Lehman Brothers. Què n’hem après?
Tot i que no calia que passés per saber-ho, hem après que les crisis existeixen. Hi ha crisis financeres, monetàries, de deute...
Gasol defensa que Lehman Brothers vam aprendre que "les crisis existeixen" | Àngel Bravo
També polítiques.
[Riu]. Les crisis existeixen. Ho expliquen Kenneth S.Rogoff i Carmen M.Reinhart a Ocho siglos de necedad financiera. Lehman Brothers és un paradigma, es va deixar caure en lloc de rescatar tot i que es van injectar molts milions de dòlars. Era la caiguda del banc d'inversió més rellevant del món i va causar un efecte dominó. Però, la crisi va aparèixer a l'estiu del 2007 quan es van tancar les taules de tresoreria del món. Com diu el governador del Banc Central d'Anglaterra: "La confiança arriba caminant però marxa amb un Ferrari".
Fàcil de perdre, difícil de guanyar.
Els tipus d'interès es van moure, era difícil posar preu als actius i es va entrar en un risc de liquiditat i insolvència. La crisi va aparèixer perquè les entitats financeres i els bancs d'inversió van traslladar el risc als clients. Això és fer una mala utilització de les formes de finançament. La crisi es produeix per la instauració de la reserva fraccionària que vol dir acceptar un dipòsit i que pràcticament la totalitat estigui en forma de crèdit. Això va implicar un multiplicador, injeccions de liquiditat importants, titulitzacions... Originar crisis per distribuir riscos.
"Amb els tipus d'interès s'estan regalant diners i estem tan endeutats o més que amb la crisi"
Originar crisis per distribuir riscos.
Com n'hem sortit? La FED va reflotar el sistema americà injectant liquiditat i l'economia va entrar en un creixement continuat, sostingut i robust a partir del 2010. En canvi, l'economia europea va reaccionar tard, amb menys intensitat i decisió... Vaig proposar al BCE que comprés bons i em van dir que m'havia begut l'enteniment i que estava prohibit. Ho han acabat fent amb el quantitative easing. Una baixada de tipus d'interès i una expansió monetària són bones, però no són per quedar-s'hi. I s'hi han quedat. El creixement sostingut i robust està en fase de desacceleració i aquell creixement que era sincrònic arreu, ara és asincrònic i acumula al voltant de 216 bilions de dòlars de deute públic i privat en un 325% del PIB mundial. Més del que hi havia el 2007.
Per tant, estem pitjor que abans de la crisi?
No dic que estem pitjor. Estem tan endeutats o més que quan va explotar la crisi. El tipus d'interès és una de les causes: quan no es paga el preu que té una mercaderia, llavors se'n fa un mal ús. Això és regalar els diners, el servei del deute no val res i qualsevol activitat econòmica per poc que funcioni té una rendibilitat extraordinària i si no funciona, tanca les portes i ja està. És com fer dumping amb els tipus d'interès i no pot ser estructural. S'ha generat una altra bombolla pràcticament mundial amb els actius immobiliaris per tenir una rendibilitat acceptable. Hi ha una inflació de preus i si la recuperació dels tipus es fa de forma sobtada, probablement hi hauria una explosió.
Gasol explica a VIA Empresa que va proposar al BCE que comprés bons i li van respondre que si s'havia begut l'enteniment | Àngel Bravo
Encara val la llei del pèndol (del creixement imparable a la crisi econòmica, del boom econòmic a les vaques magres)?
Afortunadament, els temps canvien. Però, no podem ajornar el canvi climàtic perquè si no es conté, no reconeixerem el planeta. Si no es governa bé, els canvis a l'economia mundial seran impressionants. El PIB cauria de forma dramàtica a Espanya, mentre que a Rússia li augmentaria de forma descomunal. La ruta del Golf de Suez es podrà fer pel Nord i s'estalviaran milers de quilòmetres de navegació. Amb la transformació digital també s'han donat tres coses que no s'havien donat mai: velocitat exponencial, amplitud que afecta tots els sectors i profunditat. Com és que tenim una dècada perduda en innovació i desenvolupament a Espanya? Només cal mirar els documents de la Cotec. Si perds el tren, la facilitat per recuperar-ho és molt difícil...
Tornem a la confiança que marxa amb el Ferrari.
Sí. Amb el programa Cenit, l'espai de ciència i innovació a Espanya i Catalunya va fer un salt endavant. L'important és saber on està la frontera de la ciència i investigar-ho. El canvi climàtic, la ciència i la innovació tenen efectes empresarials molt rellevants. Gràcies a la tecnologia i a les xarxes socials, moltes de les activitats que tenien un cost marginal de desenvolupament ara no el tenen. La crisi té coses bones i dolentes, però s'ha tret profit per força a obrir-se a nous mercats. Tothom ha fet mans i mànigues perquè el seu producte tingués un àmbit geogràfic més gran.
"S'ha generat una altra bombolla gairebé mundial amb els actius immobiliaris"
Però no totes les empreses estaven preparades per exportar...
Fem tres grans grups: empreses estrangeres afincades a Barcelona amb un volum d'exportació que pot arribar al 50% de Catalunya, empreses que gràcies a l'ajuda de l'administració pública com Acció tenen facilitat i obren nous mercats i per últim, aquelles que no tenen múscul però es veuen beneficiades per internet i les xarxes. Si som capaços d'exportar als països més exigents de la Unió Europea, com no serem capaços d'exportar a tot el món? Si fas un producte, ja no cal que facis una operació de màrqueting, en tens prou amb una bona web que sigui fàcil d'operar.
Internet democratitza el joc empresarial.
Exacte, converteix l'exportació en un commodity.
Gasol alerta que "el PIB a Espanya podria caure de forma dramàtica" amb el canvi climàtic | Àngel Bravo
La tecnologia trenca el pèndol?
Disminueix el risc o la freqüència de crisis. Les crisis financeres existeixen sobretot des de la segona meitat del segle XIX quan el primer ministre del Regne Unit, Rober Peel, fa la seva pròpia llei i diu als banquers que poden emetre moneda i paper però han de tenir la seva reserva d'or. És el seu límit. Però no va fer que la seva llei s'introduís en els dipòsits que produeixen l'efecte multiplicador del crèdit, titulitzar i retitulitzar... Això ha fet que hi hagi aquestes inflacions dels preus dels actius per aquestes masses enormes de liquiditat que s'injecten. El sistema financer és de l'ordre de cinc vegades el PIB mundial. S'elimina la reserva d'or per afrontar el paper moneda i arriba els diners fiats. In God, we trust. Té el valor que la gent li dóna de reserva de valor, intercanvi, pagaments... El 2009 apareix un fenomen nou desconegut fins ara que és el blockchain, perquè es pugui fer una relació persona a persona. El blockchain és una nova capa sobre Internet que es passa de la informació a la informació del valor. Es pot fer qualsevol transacció.
"Els bancs centrals del món estan pensant d'emetre moneda digital"
Ja s'estan pagant pisos amb bitcoins.
Hi ha un fenomen al darrere d'aquesta innovació i és que gairebé la totalitat dels bancs centrals del món estan pensant en la possibilitat de ser els repositoris de la clientela i si en lloc d'emetre diners, emeten moneda digital. Si allò que origina el problema de les crisis és la reserva fraccionària i el multiplicador del crèdit, ara això pot desaparèixer i que no hi hagi inflació de diner líquid. Amb la baixada dels tipus d'interès, qualsevol entitat bancària et recomana que inverteixis els teus diners en un fons d'inversió que és una cosa finalista amb una cistella d'actius. Està apareixent una nova forma de finançar les activitats que no siguin centrals sinó bidireccionals. Persona a persona. El control de l'oferta monetària digital serà directe. Si continuem com fins ara tornarà a haver-hi crisis, però és que el món està canviant.
Catalunya també està canviant...
Sempre faig referència als meus orígens de pagès. Els pagesos vivíem de la terra i la propietat era de les famílies amb finques. Només cal mirar l'Idescat i comprovar que a qualsevol indicador, la finca de Catalunya és més bona que qualsevol altre. Què li falta? Un gran entremat social, empresarial, d'emprenedoria, industrial... A excepció del turisme, aquesta terra no viu dels seus recursos naturals sinó de l'esforç i la producció de tantes persones. És una finca preparada que no depèn dels ajuts de fora . Estem en una fase de creixement robust i sostingut des dels últims quatre anys, tot i certa desacceleració... Per sobre de la mitjana europea i la resta d'Espanya. Què no podem deixar d'acompanyar? La formació, la innovació i la tecnologia.
"La finca de Catalunya és més bona que qualsevol altre i no depèn dels ajuts de fora"
I la dècada perduda?
Si a la família hi ha algun estretor com està passant, imagina el remei que hi poses... En èpoques difícils no es pot abandonar la tecnologia perquè és el futur. Només cal mirar l'evidència empírica: si algú s'alarma de la robotització, ha de saber que hi ha 0,6 robots per cada 100 habitants. Al Japó ja en tenen 6 o 7. Els països amb més innovació i tecnologia són qui tenen un nivell més baix d'atur.