El passat dijous, amb l’impacte de les imatges recents del MWC vaig estar en una trobada amb industrials, amb els qui compartim plenament, que la indústria 4.0 és “convertir les fàbriques i els processos productius en fàbriques intel·ligents per fabricar productes smart”. Un repte que no només obliga a invertir en els processos productius sinó, aquest és l’aspecte clau, en redissenyar els productes que es fabriquen dotant-los de capacitat d’interacció i presa de decisió autònoma. Un redisseny del qual no s’escapa cap sector ni cap producte per nou que sigui, tal com explico en el meu nou llibre La industria 4.0 en la sociedad digital (Marge Books, 2019).
Aquest nou escenari en què es mou la indústria, denominada quarta revolució industrial, posa de manifest la problemàtica de centrar les actuacions, bàsicament, en la productivitat. Centrar-se en la productivitat comporta sols automatitzar plenament les cadenes de producció, és a dir, qui opera les cadenes són robots. Les mateixes cadenes i els robots parlen amb els productes en curs, dintre de la mateixa empresa i amb productes i màquines d’altres empreses. Significa robotitzar les fàbriques de forma interna i externa, possibilitant, a la vegada, la presa de decisions quant a gestió de compres, planificació de la producció, estocs i distribució. És a dir, autocontrol amb capacitat d’interactuar tan internament, de forma vinculant, com amb les cadenes de producció dels proveïdors i sistemes logístic i venda. Actuar d’aquesta manera no aporta el valor diferencial clar, el que distingeix d’una empresa d’altra són els productes i en concret el component ‘fabricar productes intel·ligents’.
"La quarta revolució industrial posa de manifest la problemàtica de centrar les actuacions en la productivitat"
Assumir en plenitud la Indústria 4.0, obliga a centrar-se en la competitivitat en els seus tres aspectes: la innovació, els mercats globals i la productivitat. Sens dubte, els aspectes vinculats a les exigències associades a la competència entre mercats assimètrics quant a costos i legislació, i aquells associats als processos que permeten millorar la productivitat extraient la màxima capacitat productiva de la tecnologia són afrontats de forma continuada per quasi bé tota empresa. Ara bé, la clau està en com entomar la innovació dels productes fabricats, tot considerant els tres aspectes que hi conflueixen: funcions del producte, públic a qui s’adreça i avenços tècnics i científics. És en aquesta tripleta on cal centrar els esforços i especialment en entendre els clients, o potencials clients, per dissenyar des de la demanda i no des de l’oferta.
De la triada anterior, entendre els clients, o potencials clients, esdevé el repte més important i a la vegada més complex en aquests moments, i ho seguirà sent en els pròxims anys, atès l’època de canvis accelerats que conforma la digitalització social i personal, que caracteritza la societat digital. Els impactes són enormes i cal conèixer-los atès que condicionen totes les actuacions sobre la col·lectivitat i les seves interacciones.
La tecnologia està configurant ciutadans tecno-dependents, que actuen de forma ràpida a través de multicanals d’accés a la informació, amb escàs contrast de les fonts i la seva fiabilitat, actuant en la immediatesa considerada com a valor i una gran part, en especial els més joves, molt condicionats per l’exposició pública. Una nova societat en la qual Internet ha esdevingut omnipresent, convertint la televisió en un objecte del passat; Google és l’aportador d'informació, de coneixement, de serveis i orientador de les seves actuacions; les xarxes socials com a canal de reconeixement o aprovació dels altres; els canals interactius són l’instrument de la transformació de les relacions esdevenint interculturals, intergeneracionals, espontània i global quant a la relació i interacció, amb simultaneïtat simbiòtica entre el món real amb el món virtual; i la connectivitat i la intel·ligència artificial com a instrument per observar, vigilar, i aportar el que requereix o desitja de forma anticipada.
"La tecnologia està configurant ciutadans tecno-dependents, que actuen de forma ràpida a través de multicanals d’accés a la informació, amb escàs contrast de les fonts i la seva fiabilitat"
Societat digital, persones digitals, que assumeixen a la vegada els criteris de sostenibilitat i no malbaratament, és a dir, exigeixen productes respectuosos amb el medi ambient, adaptatius i autoregulables que siguin smart amb criteris de facilitar la sostenibilitat; reciclaves amb vida útil extensa i accessibles. A la vegada, demanden, volen, serveis en tot lloc i en el moment requerit, valorant la gratuïtat com a opció en el marc d’intercanvi de valor que minimitza el consum de recursos i la protecció de la natura. Aquestes són consideracions determinants per l’èxit de la competitivitat dels productes i el marc en el qual cal enquadrar els processos d’innovació, sabedors que la innovació disruptiva requereix llibertat, renovació i superar la por a equivocar-se.
Retornat a l'inici, a la reunió amb industrials, la trobada va concloure amb una idea compartida, reforçada en el MWC, i que no és altra que, en a més o menys termini, tot es veurà obligat a canviar i que tot producte haurà de ser smart, arran dels avenços de la intel·ligència artificial, (eines com Siri d'Apple, Alexa de Amazon o Cortana de Microsoft són només uns infants) i pels treballs en curs per connectar directament el cervell humà amb els ordinadors i la xarxa (serveixi com a exemple l’empresa Neuralink, creada el 2017 amb aquesta finalitat). Èpoques de mudances en les quals caminem cap a un futur, com diu un bon amic enginyer en nanoelectrònica, en què "ni els smartphones tenen la vida assegurada a mitjà termini’.