El mandat de Donald Trump arriba aquesta setmana al seu primer any de vida. Aquest any de mandat s’ha caracteritzat per les polèmiques constants i per la incapacitat d’aprovar cap de les reformes promeses en campanya. Concretament, la reforma sanitària apareix com el gran punt feble d’aquest primer any, ja que els fallits intents de reforma no han estat a l’altura. Això s’ha reflectit clarament en el seu ràting d’aprovació, el més baix que ha vist mai cap President després del seu primer any. Bush lidera aquest ràting amb un 87% d’aprovació, el segueixen Obama (52%) i Clinton (48%) i Trump tanca la classificació amb un 37%.
Eleccions i escons
Aquesta setmana hi ha hagut diverses eleccions importants. Nova Jersey i Virgínia han vist victòries demòcrates. A NJ el demòcrata Phil Murphy rellevarà com a governador al republicà Christie, que marxa amb un 19% d’aprovació. A Virginia la victòria dels demòcrates ha estat molt còmoda. Northam s’ha imposat a Gillespie amb comoditat, malgrat que aquest va remuntar les enquestes parcialment adoptant discurs trumpista. El Vipresident Pence sí que va fer campanya a favor de Gillespie, amb el que la victòria de Northam té més valor encara. Virginia és un estat important, ja que és el que s’anomena un swing State -estat en disputa-. Tant demòcrates com republicans tenen estats on guanyen sempre pràcticament sense oposició. El que decanta les eleccions al Congrés i al Senat solen ser aquells estats on alternen ambdós partits. Virgínia és un d’aquests estats i la victòria s’ha interpretat com un renaixement dels demòcrates.
A Nova York, De Blasio tornarà a ser alcalde després de la seva fàcil victòria de dimecres. Per últim, l’escó del dimitit Chaffetz estava en disputa a Utah. Aquest escó ha estat retingut pels republicans, concretament per l’alcalde de Utah John Curtis. Les midterms estan a un any vista i aquestes victòries demòcrates són importants, ja que de guanyar alguns escons al Congrés i al Senat, Trump podria quedar en una situació molt feble. Com els explicàvem fa un parell de setmanes, Donald Trump té una guerra civil al Partit Republicà i perdre escons empitjorarà considerablement els problemes dins el partit.
El futur de la reserva federal i la reforma fiscal
En l’àmbit econòmic hem tingut dues notícies importants aquesta setmana. La primera és que ja coneixem el candidat a dirigir la Reserva Federal els anys vinents. Finalment no serà Janet Yellen sinó Jerome Powell. Powell es va convertir en governador de la Reserva Federal l’any 2012 i ha estat l’escollit per Donald Trump per la seva trajectòria dins el Govern americà. Powell és especialista en temes fiscals.
D’altra banda, la CBO, oficina pressupostària, ha publicat el seu informe sobre la reforma fiscal que impulsa el President Trump. Les projeccions diuen que aquesta reforma afegiran 1,7 trilions de dòlars americans, el que obliga Trump a trobar 60 senadors -8 demòcrates- per poder-la tirar endavant o presentar-ne una altra. Ja hem explicat aquí diverses vegades que no ho tindrà pas fàcil passar aquesta reforma, ja que si vol aprovar-la per majoria simple (budget reconciliation) cal que no generi ni deute ni dèficit públic els pròxims deu anys. Per no tenir aquesta limitació en el dèficit públic l’ha d’aprovar per majoria qualificada, cosa que no té, i implica una negociació amb els demòcrates.
Una reunió amb Putin
El KremlinGate continua escalant setmana rere setmana. La setmana passada els vàrem parlar sobre la imputació de Manafort i Papadopoulos. Aquesta setmana la Comissió d’Intel·ligència del Congrés ha publicat el testimoni de Carter Page -assistent de Donald Trump- fet setmanes enrere. Page va confirmar la informació que apareix al Dossier Steele que explica com un emissari de Donald Trump es va reunir amb un oficial enviat per Vladimir Putin. Page explica que el motiu de la reunió no fou l’elecció presidencial, però és el primer cop que es pot confirmar que la reunió a Praga és real. En la reunió es va parlar de la disposició del President Trump a rebaixar les sancions a Rússia. Les conseqüències a Washington no s’han fet esperar. Nombrosos analistes estan escandalitzats i s’estan produint moviments. Tal com els vaig avançar en aquestes pàgines, el KremlinGate ha començat a esclatar l’últim trimestre de l’any.