"Disbarat", "irresponsabilitat" i "expropiació". Són algunes de les paraules amb què l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) ha criticat la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no renovar les 10.000 llicències de pisos turístics de la ciutat de cara a l'any 2029 i convertir-los en residències. De fet, Enrique Alcántara, president de l'entitat, ha anunciat que elevaran una queixa a la Unió Europea (UE) per aturar aquesta mesura que ja va recórrer el Partit Popular davant del Tribunal Constitucional (TC).
Tot plegat ha succeït en un acte de premsa, on Alcántara ha estat acompanyat per Marian Muro, nova directora general d'Apartur. Tots dos han mostrat el seu rebuig frontal a la proposta de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la qual consideren que viola la directiva Bolkestein de lliure circulació de serveis. A més, han advertit que el consistori podria acabar pagant reclamacions patrimonials de "milers de milions d'euros" als propietaris d'aquests habitatges, donat que "explotar un pis turístic és un dret". En aquest sentit, Muro ha insistit que la llei contempla "expropiacions i no eliminacions", i que suposa un "avís a navegants d'una inseguretat jurídica tremenda".
Un "bon estiu" amb l'ocupació entre el 85% i el 90%
Tot i això, la indignació no ha estat present durant tot l'acte. Abans, Alcántara ha presentat les previsions d'Apartur de cara a aquest estiu, que pronostiquen com a "bo" i "atípic". Aquest últim tret té a veure amb esdeveniments esportius com l'Eurocopa o els Jocs Olímpics de París, que "desplacen" l'interès de Barcelona cap a més endavant. En concret, la ciutat preveu una ocupació entre el 85% i el 90%, similar a la del 2023 i lleugerament superior a la del 2019.
Tres de cada quatre visitants seran famílies (75%), i la majoria dels estrangers provindran del Regne Unit, França i els Estats Units. Tanmateix, Alcántara ha destacat la celebració de la Copa Amèrica com un esdeveniment que mantindrà la demanda durant l'agost i el setembre i compensarà el "fluix" juliol, tot i que és previst que els preus de l'oferta turística comencin a disminuir a partir del 20 d'agost.
El model de Collboni, "inviable" per la demanda turística
Alcántara ha començat l'acte parlant de "transició de model turístic", però amb el pas de minut s'ha obert la caixa dels trons. Primer, ha advertit que la mesura era "ineficient" i un "anunci polític", perquè "confon dos conceptes: el problema dels habitatges amb l'overtourism (la massificació del turisme)". Pels dos dirigents d'Apartur, no hi ha "cap relació" entre ambdós fenòmens, ja que "fa sis o set anys hi havia 16.000 pisos turístics legals i il·legals, i ara n'hi ha 10.000, mentre que el preu de l'habitatge ha continuat pujant".
Per a Apartur, una Barcelona sense els 10.000 pisos turístics actuals "dispararia" els preus dels hotels i la ciutat deixaria de ser "accessible" per a les famílies
En aquest sentit, han avisat que si la mesura s'acabés implementant, "s'acabaria amb el 40% de l'oferta turística de Barcelona" i, per tant, acollir grans esdeveniments com el Mobile World Congress o la Copa América seria "inviable". També han pronosticat que els preus dels hotels es "dispararia" i venir a visitar la ciutat deixaria de ser "accessible" per a les famílies, el principal perfil de turista de la capital catalana ara per ara.
"Cada pis turístic genera 3.000 euros mensuals només en impostos", ha recordat Alcántara. L'impacte directe d'aquest model de negoci és de 347 milions d'euros, mentre que l'indirecte estaria al voltant d'1.200 milions d'euros, segons Apartur. "Cada euro que perdríem nosaltres són tres que deixarien de guanyar els establiments d'oci i de restauració de la ciutat", ha lamentat Alcántara.
La taxa turística com a mesura per fomentar l'habitatge social
En el seu intent de demostrar que el problema de l'habitatge i l'existència de pisos turístics no estan correlacionats, Apartur ha presentat una mesura per ajudar a estimular els habitatges socials. Aquesta contempla que el 100% de la taxa turística que cobra l'Ajuntament de Barcelona es destini a crear habitatges socials. En concret, xifren la quantitat en uns 100 milions d'euros que, segons estimen, podrien ajudar a 5.000 famílies amb 500 euros mensuals i generaria uns 16.600 immobles socials. "Cal fer servir el turisme com a palanca per ajudar a la gent", ha afirmat Alcántara.
Tot i això, el president d'Apartur ha explicat que no li ha pogut exposar aquesta idea a Collboni en persona, donat que l'alcalde no els ha rebut des que va prendre possessió. Això sí, ha assenyalat que la seva mesura seria més "convenient", que no pas finançar l'aire condicionat als centres educatius barcelonins, tal com va anunciar l'alcalde. Tot i fer-li arribar la proposta, segons la patronal, el consistori va considerar que "no tocava" tractar el tema.
Barcelona, un "exemple" en la lluita contra els pisos il·legals
Apartur també ha subratllat el compromís de Barcelona a l'hora d'acabar amb els pisos turístics il·legals. De fet, Muro ha recordat que Barcelona va ser la primera gran ciutat que va regular aquest fenomen i ha xifrat en 0,08% les queixes que rep el consistori quant a habitatges. "A vegades les dades superen el relat, i en aquest cas no és veritat que Barcelona estigui plena de pisos il·legals", ha afirmat.
El consistori estima que encara hi ha entre 300 i 400 pisos turístics il·legals cada mes. Precisament, Alcántara ha agraït el compromís de l'Ajuntament en aquesta problemàtica i l'ha titllat "d'exemple", tot i que ha avançat que no ho acceptaran com a pretext per reduir la quantitat de pisos turístics. "Actualment, els habitatges d'ús turístic representen un 0,77% del total. No admetrem cap rebaixa en una negociació perquè ja som per sota de l'1%", ha advertit.
Alcántara ha pronosticat que els habitatges il·legals es dispararien si s'acaben prohibint, tal com ha succeït a Nova York
En aquesta línia, també s'han volgut desmarcar del precedent de Nova York, que va prohibir els pisos turístics el passat setembre del 2023. "És un cas diferent perquè allà no existia regulació, mentre que aquí fa més de 10 anys que es regula amb llicències", ha explicat Alcántara. A més, el dirigent ha pronosticat que els habitatges il·legals es "dispararien", tal com ha succeït a la ciutat nord-americana.
El "mite" dels grans tenidors
La cita també ha servit per reivindicar el negoci dels pisos turístics com una "activitat legal". Muro ha informat que el 86% dels propietaris d'habitatges turístics a Catalunya només posseeixen un immoble. Preguntada per la mateixa dada a la capital, Barcelona, ha assegurat desconèixer-la.
"El principal perfil és el d'una persona de 60 anys que tenia una segona residència i que es va treure la llicència per poder fer negoci", ha apuntat Alcántara, que ha xifrat en 5.000 els ciutadans que tenen una sola propietat amb llicència. Per això, el president d'Apartur ha "cridat a la responsabilitat" per evitar que es generi turismofòbia. De moment, però, la batalla per regular els pisos turístics continuarà als jutjats.