• Economia
  • Aquest Nadal tot continua passant per la botiga física

Aquest Nadal tot continua passant per la botiga física

Quatre de cada deu persones que pertanyen a les Generacions Z i 'millenials' han decidit aquest Nadal comprar als establiments físics

Molts compradors aprofitaran la jornada per fer les compres de Nadal | iStock
Molts compradors aprofitaran la jornada per fer les compres de Nadal | iStock
Josep-Francesc Valls
Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM
10 de Desembre de 2024

Un informe de PwC, 2024 Holiday Outlook Survey, que acaba d’aparèixer, indica que les Generacions Z i millenials nord-americanes confien plenament en la botiga física. Són els més digitals de la història, però ni de lluny volen deixar de tocar el gènere o comprar immediatament i endur-s'ho personalment a casa. Quatre de cada deu persones que pertanyen a aquests grups han decidit aquest Nadal comprar als establiments físics.

 

Fa temps ja que vam aclarir que la botiga tenia llarga vida. Als inicis de l’era tecnològica, alguns experts van dir que desapareixeria a mesura que la població s’incorporés a comprar per internet. Doncs bé, ara uns anys després, quasi vuit de cada deu europeus confessen que almenys una vegada al mes treuen el cap i piquen a la porta d'internet deixant-se entre setanta i vuitanta euros, malgrat el qual desitgen la botiga. Les botigues no estan mortes, diu Roberto Fernández, soci responsable de Retail de PwC. Pot ser que estiguin obsoletes les que ho estan, però l’espai físic continua sent el canal més important de venda per la confiança que genera.

Quatre de cada deu persones que pertanyen a les Generacions Z i millenials han decidit aquest Nadal comprar als establiments físics

Una altra cosa és com volem la botiga física aquestes generacions joves. A YouTube trobaran un munt de projeccions de com seran els establiments comercials del futur: centres intel·ligents i interactius de cerca d’informació a prop de casa, d’experiències augmentades, tàctils i plens de sensors, plens d’activitats, de descoberta de nous productes i noves utilitats, de compra, de clic i recull, de pagament mòbil i espai central de recollida, de lloc d’intercanvi social en mig dels carrers animats de les ciutats i els barris... Això és el que anhelen els joves compradors.

 

Aquestes generacions seguiran comprant a través d'internet, però mantindran l’interès per les seves botigues a peu de carrer en la mesura en què els hi donin tot això que reclamen. Els recorreguts de compra no es tancaran majoritàriament en el futur en la intimitat de la persona davant l’ordinador, si el canal físic es complementa amb la televenda i les altres tecnologies que apropen el client i el venedor.

Passejant-te per les ciutats i els pobles t'adones que allà on fa un any hi havia una botiga ara o bé l’espai està tancat o s’està reconvertint en habitatge. Masses queixalades s’ha endut el retail de la transformació digital, quan és una oportunitat d’or per aquells que aguantin l’embranzida i descobreixin que l’espai físic de venda, junt amb la resta de canals, és font de millor rendibilitat que al passat. Millor rendibilitat que al passat quan s’alineaven jeràrquicament darrere d’uns pocs proveïdors? Les noves cadenes de subministrament col·loquen als comerciants en una nova centralitat al costat dels clients.

Dimensió

Apareixen quatre dimensions per redefinir el model comercial. La primera consisteix a cercar una nova dimensió d’empresa per què els marges estan empitjorant: els proveïdors estrenyen i els clients no compren si no hi ha descomptes. Per competir amb els gegants tecnològics i els altres, cal poder comprar més barat, arribar a més clients, innovar, crear marques pròpies, acomplir activitats ... És a dir, fer el mateix que ells. O s’augmenta el volum de la facturació en solitari, la qual cosa esdevé cada cop més difícil i costosa, o no queda més remei que fer-ho conjuntament: és a dir, passar de l’individualisme històric al lideratge compartit en un carrer, en un eix, en un sector, en una població, etc. Per tant, caldrà impulsar associacions i aliances que defensin els interessos propis, però a la vegada generin economies d’escala per tots.

La segona dimensió és la utilització de les tecnologies phigital, que no vol dir una altra cosa que arribar al client a través dels canals del seu entorn; les generacions més joves poden ser uns excel·lents prescriptors encara que sembli el contrari. No és necessari pensar en la implantació d'eines digitals altament sofisticades: hem vist meravelles a Instagram, a Facebook, a onlive.site per quatre duros. La digitalització s’ha de fer per fases.

La segona dimensió és la utilització de les tecnologies phigital, que no vol dir una altra cosa que arribar al client a través dels canals del seu entorn

La tercera dimensió és consensuar uns valors compartits. El tracte personal, las pràctiques sostenibles, el punt de venda com a espai de contacte social i cultural, i a la vegada de formació del client en les bones pràctiques de compra.

I la quarta dimensió és l’empoderament del comerciant, entès com una tasca publicoprivada per ajudar a formar-lo en l'ús de les noves eines, habilitats i estratègies. No tot el que s’inicia als Estats Units forçosament es traslladarà aquí, però en aquest cas, el que les Generacions Z i millenials nord-americanes avencen s'ha convertit en una tendència que esclatarà aviat a Europa.