• Economia
  • Aragonès: "Les set plagues d’Egipte contra l’economia catalana han fallat"

Aragonès: "Les set plagues d’Egipte contra l’economia catalana han fallat"

El PIB català creix un 3,4% el 2017, un 0,3% més que l’espanyol, alhora que es disparen les exportacions i la indústria ja representa el 20% de la riquesa

Aragonès i Castellanos, en la presentació de l'informe anual de l'economia catalana | ACN
Aragonès i Castellanos, en la presentació de l'informe anual de l'economia catalana | ACN
Gemma Aguilera (El Món)
Barcelona
26 de Juliol de 2018

Ja van començar a circular amb els atemptats del 17 d'agost, però es va intensificar a les portes del referèndum de l’1-O i es va disparar entre l’1-O i el 27 d’octubre. Són les set plagues d’Egipte que havien de caure sobre Catalunya a causa de la situació política.

Les dades que inclou l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2017, que han presentat el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el director general, Albert Carreras, desmenteixen les amenaces que, com ha remarcat el vicepresident, “van llançar imprudentment tant dirigents polítics com responsables econòmics de l’Estat, condicionant algunes de les decisions d’agents econòmics del país”.

És el cas, per exemple, del trasllat de seu de totes les empreses catalanes cotitzades a l’Íbex, tret de Grífols. “El 2017 va ser l’any de profusió de les set plagues d’Egipte, però les previsions catastrofistes han quedat totalment desmentides”, ha dit Aragonès. I és que el PIB català ha crescut un 3,4%, un 0,3% més que l’espanyol i 0,9 dècimes més que la UE. A més, el pes de la indústria en el conjunt de l’economia catalana arriba al 19,7% i les exportacions han crescut un 71% des de l’any 2009. De fet, com ha recordat el conseller, “es parlava també de creixement zero i de greu crisi econòmica, i el resultat ha estat un creixement superior a l’espanyol”.

Ara bé, Albert Carreras remarca que “no podem dir que no va passar res el 2017 en l’economia catalana", perquè el darrer trimestre s’observa que “hi va haver alguns indicadors que van patir una lleugera davallada, sobretot en el sector serveis, i més específicament en indicadors que capturen l’activitat turística i el volum de vendes del comerç al detall, que afecten sobretot les grans ciutats”. Carreras ha apuntat als atemptats del 17A i també a “les imatges de la repressió, que van tenir impacte en la tria de la destinació dels turistes”. Dit això, Carreras ha assenyalat que “aquest impacte és molt puntual”, perquè durant el primer trimestre del 2018 “aquests indicadors ja queden revertits”.

Aragonès: "Tenim una economia forta i diversificada que es basa en els valors de treballadors, empresaris i una societat compromesa"

En qualsevol cas, el resultat final és positiu, segons assenyala Aragonès: “Tenim una economia forta i diversificada que es basa en els valors de treballadors, empresaris i una societat compromesa, i les bases de la nostra economia són prou fortes per resistir tota mena de pressions, tot i que no de manera indefinida”. Però, afegeix, “no hem de caure en l’autocomplaença i hem de millorar en molts aspectes. I aquells que van fer aquell oracle de les set plagues d’Egipte han de donar explicacions”.

En aquest sentit, el conseller ha denunciat “deslleialtat per part de l’estat infrafinançant Catalunya, perquè això té un cost econòmic i social, i ens impedeix complir els mandats del Parlament. La nostra economia ja és sobirana, però ara cal que ho siguin les nostres institucions”. I ha conclòs que “volem enfortir aquesta sobirania econòmica que ja tenim, perquè això permetrà que aquest país es pugui permetre tots els debats que democràticament vulgui fer”.

I el 2018?

Ara, els reptes del 2018 i els anys següents per Catalunya se centren en mantenir “el creixement sa” de l’economia, però alhora cal millorar tots els indicadors “pel que fa a desigualtat –millores salarials i més capacitat per fer acció redistributiva de les administracions, més recursos públics d’acord amb l’esforç fiscal que fa la ciutadania-, però també reptes en els costos energètics i possibles dificultats d’accés a finançament en el futur”, ha afegit el conseller d’Economia.