La política americana durant el mes de juny ha estat molt centrada en la geopolítica alhora que la política interna ha quedat en un segon pla malgrat que les polítiques d'immigració i el KremlinGate han donat dies de glòria als mèdia americans. Donald Trump sembla decidit a iniciar una guerra comercial d'alta intensitat amb la Unió Europa, la Xina, Canadà i Mèxic i això s'ha traduït, alhora, en un augment de l'agressivitat verbal. Trump acusa els seus aliats de coses que no estan fent i això implica que aparentment no hi ha res que la resta de països puguin fer per tranquil·litzar POTUS.
Guerra comercial per la desnuclearització coreana
L'assessor principal de comerç de la Casa Blanca, Peter Navarro, és l'estratega principal de la política comercial del president Trump. Considerat un hardliner, durant la campanya va establir la reducció del dèficit comercial americà en un 25% alhora que ha fet declaracions tant polèmiques com absurdes dient, per exemple, que cap país s'atreviria a prendre represàlies contra la política aranzelària americana "perquè nosaltres som els Estats Units". Aquestes declaracions es van fer el mateix dia que la Casa Blanca va anunciar aranzels a l'acer i l'alumini canadenc. Però el cert és que l'endemà el Canadà va prendre represàlies fixant aranzels per la mateixa quantitat en productes nord-americans.
El cas de la Unió Europea és similar al canadenc. Fa uns dies, Brussel·les va publicar un document on es detallen les represàlies que la UE prendrà si es confirma la imposició d'aranzels de la Casa Blanca. Com a resposta, Harley Davidson ha anunciat que traslladarà la seva fàbrica a Europa per evitar aquests aranzels. D'altra banda, els fabricants d'automòbils americans han hagut de desmentir les paraules del president Trump on afirma que la imposició d'aranzels és bona per a aquests fabricants.
El cert, però, és que som a l'inici d'una guerra comercial d'alta intensitat. La teoria és clara al respecte: les guerres comercials minoren la producció, la facturació i els nivells d'ocupació de tots els territoris. El president Trump està emprant una vella tàctica molt coneguda a casa nostra: dir que defenses els obrers i els pobres alhora que fas polítiques que els perjudiquen notablement. La creació de pobresa per augmentar, al seu torn, la dependència que els pobres tenen de l'administració amb xarxes clientelars enormes com a resultat i, no cal dir-ho, una possible hegemonia política. El més greu ha estat la filtració d'un esborrany de la nova llei comercial que el president Trump vol portar al Congrés. En aquesta llei el president obté plens poders en matèria comercial i l'autoritza per incomplir els reglaments de l'Organització Mundial del Comerç per fixar aranzels diferents a països diferents sense signar acords de lliure comerç. A priori sembla difícil que una llei així pugui passar el filtre del Senat però a hores d'ara ja no m'atreveixo a fer una afirmació contundent.
En el darrer Trumponòmics els vaig explicar la reunió entre Pyongyang i Washington. També vaig fer notar que el president Trump havia perdut leverage per afrontar aquesta reunió amb prou garanties i exactament això és el que ha passat. Fa uns dies hem sabut que la Intelligence Community americana ha aconseguit proves fefaents que Corea del Nord segueix desenvolupament activament el seu programa d'armament nuclear en secret. Com els vaig explicar, la paraula desnuclearització no té cap significat i quan se signa un acord cal explicitar quina interpretació se'n fa de la paraula especificant quin és el compromís explícit. Aquest fet podria explicar -en condicional- la guerra comercial iniciada pel president Trump, ja que la Xina és la més perjudicada perquè pràcticament no importa productes americans i, per tant, la seva capacitat per prendre represàlies és limitada. El president Trump podria imposar-li a la Xina la seva política amb Corea del Nord a canvi de retirar aranzels, el que obriria la porta a la retirada encadenada d'aranzels a la resta del món. El cert, però, és que em sembla improbable aquesta estratègia perquè no explica el perquè de la imposició d'aranzels al Canadà i la Unió Europea.
Mueller contra la reelecció de 2020
La Comissió d'Intel·ligència del Senat va concloure la setmana passada que el govern rus va interferir en les eleccions americanes i que, a més, ho va fer per afavorir la victòria del president Trump. La majoria republicana al Senat (51-49) no ha estat impediment perquè la comissió publiqui les conclusions que el president volia evitar com fos. D'altra banda, el Fiscal Especial Robert Mueller III investiga Facebook per la seva connexió amb Cambridge Analytica. L'empresa va emetre un comunicat de premsa on afirma estar col·laborant amb la justícia per tal d'aportar la informació requerida alhora que Michael Cohen aparentment col·labora també amb Mueller. L'últim que hem sabut és que Cohen -que en hebreu significa sacerdot- fou intermediari entre Donald Trump i el govern d'Israel. El rumor que circula per Washington és que Ed Snowden ha estat treballant per Cohen i el govern d'Israel. Les agències d'Intel·ligència occidentals consideren que Snowden és un agent del FSB (ex KGB) rus i, de fet, el director de l'agència russa ho va confirmar fa uns mesos en una entrevista.
Com sol passar cada vegada que la realitat fa acte d'aparició, els defensors d'Snowden -que solen ser profundament pro Palestins- tindran un disgust molt gran quan comprovin com les gasten alguns dels seus referents. El cert és que la posició d'Israel dins el món occidental està en posició molt feble i no és descartable que veiem inclús com algunes relacions diplomàtiques corren perill.
Aquesta columna tornarà a finals d'agost, un cop els judicis de Paul Manafort hagin començat. Nosaltres marxem de vacances però els asseguro que Robert Mueller III no farà vacances aquest any. L'operació per evitar que Donald Trump es pugui presentar a la reelecció de 2020 ja està en marxa.