L'any 2025 s'inicia amb un escenari complicat. La tornada de Donald Trump com a president dels Estats Units torna a posar sobre la taula una agenda comercial per protegir els sectors industrials nord-americans. També es tracta de guanyar influència en altres negociacions no relacionades amb el comerç, com pot ser la demanda perquè Europa gasti més en armament. Ara per ara, les principals mesures que Trump ha anunciat consisteixen en:
- Més aranzels. Pujada dels aranzels de les exportacions als Estats Units entre un 10% i un 20% segons els productes. Això pot afectar especialment els productes considerats competitius amb la producció domèstica dels Estats Units, com el sector agroalimentari, l'automoció i la tecnologia. En alguns casos, com els automòbils xinesos, els aranzels poden arribar al 100%. Entre altres productes que es poden veure molt afectats hi ha l’energia i el material mèdic. Aquestes mesures són força probables, ja que en el mandat anterior de Trump ja va pujar els aranzels als productes xinesos i a altres països.
- Prohibició a determinants productes. Aquesta prohibició s’ha anunciat. De moment, per als productes d’unes 130 empreses xineses que, segons Trump, poden tenir alguna relació a la indústria militar, com Tencent, CATL o Huawei.
- Renegociacions d'acords comercials amb la Unió Europea, on els Estats Units podrien exigir condicions més favorables per als seus interessos.
Aquestes polítiques proteccionistes tindran conseqüències importants i la majoria negatives: reducció del comerç internacional, encariment dels productes importats, augment de la inflació i pèrdua d’eficiència en protegir a empreses menys competitives. En contrapartida, les empreses locals estaran més protegides i el govern augmentarà la recaptació gràcies als aranzels. Però el proteccionisme nord-americà generarà represàlies dels altres països i com una bola de neu caurà el comerç internacional, augmentarà la inflació i la població perdrà poder adquisitiu.
Com deia el premi Nobel Milton Friedman: “Quan dues persones o dues nacions comercien voluntàriament, ambdues hi guanyen". En canvi, amb el proteccionisme, a la llarga tots hi perden. Una mostra d’això la tenim en el que va passar en el primer mandat de Trump. La guerra comercial entre els EUA i la Xina (2018-2019) va provocar un augment de preus per als consumidors als EUA, dificultats per als agricultors i exportadors nord-americans per accedir al mercat xinès i alteracions en les cadenes de subministrament globals.
3.109 empreses catalanes veuran reduïda la competitivitat dels seus productes als EUA i disminuïdes les exportacions, especialment en sectors com maquinària, perfumeria i cosmètica, productes farmacèutics i agroalimentari
En el cas de Catalunya, l'augment d'aranzels dels EUA també tindrà impactes. El 2023, segons Acció, Catalunya va exportar als EUA per valor de 3.647 milions d’euros, el que representa el 3,6% del total de les exportacions catalanes. Però aquest impacte pot ser més rellevant per a les 3.109 empreses catalanes que exporten regularment als EUA i, en alguns casos, pot representar una part important de la facturació. Aquestes empreses veuran reduïda la competitivitat dels seus productes als EUA i disminuïdes les exportacions, especialment en sectors com maquinària, perfumeria i cosmètica, productes farmacèutics i agroalimentari (vi, cava, oli d’oliva...). També es veuran perjudicades les empreses catalanes que importen dels EUA (4.999 milions d’euros el 2023, segons Acció), ja que tindran majors costos quan la UE també pugi els aranzels com a represàlia.
Tenint en compte els problemes esmentats, cal considerar accions a escala política i empresarial per protegir el teixit empresarial. Per una banda, en l'àmbit polític és essencial pressionar per acords comercials bilaterals que minimitzin els aranzels sobre sectors clau com l’agroalimentari i la indústria.
I a escala més micro, les empreses poden adoptar diverses mesures per mitigar els riscos:
- Analitzar els impactes previstos. Per començar, cal avaluar els diferents escenaris que es preveuen tant per a les exportacions com per a les importacions.
- Diversificació de mercats. Explorar oportunitats a regions menys afectades per aranzels, com Amèrica Llatina, Àsia-Pacífic o Àfrica i, per descomptat, Europa.
- Diversificar aprovisionaments. Identificar nous proveïdors més competitius, minimitzant l’impacte de l’increment d’aranzels en les importacions.
- Aliances estratègiques. Establir col·laboracions amb socis locals als Estats Units per evitar barreres comercials.
- Produir als Estats Units. És una opció per esquivar els aranzels, tot aprofitant incentius locals. Això serà més fàcil per bona part de les 374 empreses catalanes que ja tenen seu als EUA. És el cas d’empreses com Fluidra, Grifols, Puig, Roca i Werfen, entre d’altres.
- Abaixar preus. Les empreses que puguin aconseguir millores de productivitat o tinguin marge suficient, poden abaixar preus en les seves vendes als EUA per a compensar els augments dels aranzels.
- Millorar la diferenciació. Aprofitar la capacitat d’innovació per a centrar-se en productes amb alt valor afegit per competir per qualitat més que per preu.
Sens dubte, Trump no és deixeble de J.F. Kennedy, expresident dels Estats Units, que deia que "el comerç és el gran desarmador: trenca les barreres entre pobles i construeix ponts de prosperitat i cooperació". Ara venen anys de proteccionisme que perjudicarà el comerç internacional i l’economia global. Però, tot i els problemes que es preveuen, podem convertir aquesta situació en una oportunitat mitjançant la diversificació de mercats, aliances locals i, si cal, la inversió als EUA.
Aprofitant la innovació i centrant-se en productes de valor afegit, les empreses poden reforçar la seva posició global mentre es mantenen atentes a les regulacions per adaptar-se ràpidament. Això és més fàcil dir-ho que fer-ho, però les empreses que avancen són sempre les que s’adapten millor als canvis.