Catalunya ja tenia des de fa dècades una limitada però pionera producció de biogàs. No obstant això, la publicació el març de 2022 del Full de Ruta del Biogàs, per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MYTECO), ha impulsat el desenvolupament de nous projectes per a produir-ne. Això és des de molts punts de vista una molt bona notícia.
Què és el biogàs? Segons definició del mateix Fulls de Ruta "el biogàs és un combustible gasós produït a partir de biomassa mitjançant digestió anaeròbia de matèria orgànica procedent de residus. És a dir, provinent de la fracció biodegradable dels productes, residus i deixalles d'origen biològic procedents d'activitats agràries, incloses les substàncies d'origen vegetal i d'origen animal, de la silvicultura i de les indústries connexes, incloses la pesca i l'aqüicultura, així com la fracció biodegradable dels residus, inclosos els residus industrials i municipals d'origen biològic. Un concepte associat és el biometà que és un gas combustible, compost principalment per metà, obtingut a partir de la depuració del biogàs o mitjançant processos de metanització d'hidrogen d'origen renovable".
El biogàs és un combustible gasós produït a partir de biomassa mitjançant digestió anaeròbia de matèria orgànica procedent de residus
Per parlar de biogàs hem de donar la paraula a Xavier Flotats el catedràtic emèrit d’enginyeria ambiental que ha dedicat tota la vida a fer evident el que ara comença a considerar-se evident. Quelcom que potser no ha tingut prou reconeixement ni agraïment. Seguint el guió d’aquest científic, el biogàs és molt més que un recurs energètic.
En primer lloc, és energia renovable. Efectivament, el CO2 resultant de la combustió del metà (CH4) que retorna a l’atmosfera és CO2 que prèviament havia sigut retirat de l’atmosfera en el procés de la fotosíntesi vegetal. En un moment en què, per mitigar el canvi climàtic, ens cal substituir urgentment la combustió de combustibles fòssils, el biogàs ofereix una alternativa sostenible.
En segon lloc, hi ha un efecte positiu afegit, ja que parlem d’una energia que llançaríem a l’atmosfera en forma de metà amb un efecte incremental d’emissions de GEH, ja que el metà té un efecte hivernacle 80 vegades superior al CO2, si bé el seu efecte dura solament uns vint anys. En altres paraules, les plantes de biogàs eviten les emissions GEH dels purins i altres dejeccions ramaderes, de residus agroforestals, de la gestió dels residus orgànics urbans i de la depuració de les aigües residuals.
En un moment en què, per mitigar el canvi climàtic, ens cal substituir urgentment la combustió de combustibles fòssils, el biogàs ofereix una alternativa sostenible
En tercer lloc. El processat i ús dels digerits pot aportar un seguit de nutrients i productes d’alt valor afegit per a l’agricultura, la indústria alimentària, química i farmacèutica. Entre altres productes pot aportar fertilitzants nitrogenats d’alta qualitat i mediambientalment adequats, en contraposició als fertilitzants químics altament exigents en energia per a la seva producció. Amb paraules de Xavier Flotats: “una planta de biogàs i biometà (...) no és una planta de tractament de residus, és una fàbrica de producció de nous béns i serveis energètics a partir de recursos propis que fins ara consideràvem residus”. El resultat n’és la reducció de les emissions GEH i de NH3. És el miracle de la bioeconomia circular.
En quart lloc, és una eina de desenvolupament rural. L’activitat d’una planta de biogàs aporta llocs de treball, activitat industrial i nova vitalitat rural.
La periodista Lorena Farrás ens apropa a les dificultats per a desenvolupar els propòsits del Full de Ruta. Hi ha retard en el desenvolupament de la producció de biogàs, mentre que el 2022 Alemanya comptava amb unes 730 plantes de biometà, a Espanya n’hi havia 5. El principal obstacle és la lentitud dels processos burocràtics per a la seva autorització. L’altra barrera és la manca d’un adequat marc regulador que permeti adaptar la xarxa de distribució del gas per acollir aquest nou productor.
Amb relació al biogàs, a Catalunya, tal com recull Lorena Farràs, cal destacar la iniciativa de l’empresa Alcarràs Bioproductors, una iniciativa de 150 ramaders que han unit els seus esforços per construir i gestionar una planta de biogàs. Tal com afirma el seu president Jordi Jové, “competíem entre nosaltres per les terres de conreu on abocar els purins, la qual cosa generava inseguretat i disparava els costos de producció. (...) ara hem convertit un problema en una oportunitat”. Un tema també recollit a VIA Empresa per David Rodriguez.
A Catalunya, tal com recull Lorena Farràs, cal destacar la iniciativa de l’empresa Alcarràs Bioproductors, una iniciativa de 150 ramaders que han unit els seus esforços per construir i gestionar una planta de biogàs
La importància estratègica de l’impuls del biogàs no ha evitat les protestes de grups de defensa del territori i també, amb certa sorpresa, de grups ecologistes. Arreu del món existeixen grups que s’oposen a la modificació del seu entorn de confort. Pot ser el deteriorament possible del paisatge o les molèsties que la nova instal·lació pugui provocar. En aquest cas s’argüeixen les males olors, tot i que la digestió anaeròbia té un efecte de reducció d’aquestes.
Sens dubte aquests projectes han de ser planificats des d’una visió globalitzadora que contempli tot el territori, amb les compensacions que calguin per als impactes negatius que puguin produir-se. En aquest cas, hi ha un Full de Ruta, al que ens hem referit, que potser és insuficient. Però consideraria més adequat que en comptes de dir no es digués com. S’aportessin en positiu les vies per assolir els beneficis mediambientals imprescindibles que l’impuls del biogàs ha d’aportar.