Paella, arròs amb coses (com dirien els valencians de la versió del seu plat estrella que es fa fora del territori), risotto o amanida, amb quin et quedes? I ara la segona pregunta: el clàssic blanc, integral, bomba, llarg, basmati, vermell... Quin és el millor? Tot depèn del gust de cadascú i del plat en qüestió per no esguerrar-lo, però també de la procedència de l’arròs. Perquè no te’l menjaràs igual si et diuen que ve de la Xina que del Mediterrani.
El problema és que no sempre se sap de primera mà on neix el producte, o potser al paquet està en una lletra tan diminuta que passa desapercebut. Amb l’arròs i amb tants altres productes, per descomptat, per això volem fer un repàs d’algunes de les marques que es poden trobar als lineals dels supermercats i que podrien presumir de ser de km 0. Perquè un és el que menja, però també el que compra.
Riquesa de la conca del Mediterrani
Primer de tot, situem-nos. A l’Estat espanyol són Andalusia (43%) i Extremadura (21%) les regions amb més tones totals de conreu, però Catalunya i el País Valencià les segueixen amb el 16% i el 14%, segons les dades del 2016 recollides pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, les més recents.
Ebro Foods, Arrossaires del Delta, SOS, Brillante, La Fallera, Rocío o La Cigala: les marques que es reparteixen el 90% del mercat de l'arròs
El 80% de l’arròs amb pela es comercialitza a través de cooperatives, tal com apunten les informacions del Ministeri, però prop del 90% del producte final està en mans de set companyies, les qui el processen per treure-li la pela (i tenir l’arròs més venut al mercat) i envasar-lo per a la seva venda. Entre aquestes empreses es troba Ebro Foods, líder mundial al sector i segon fabricant mundial de pasta, que integra entre les seves marques SOS, Brillante, La Fallera, Rocío o La Cigala. I fins al 2012 a la llista també hi havia Nomen, ara en mans de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre.
Aquestes vindrien a ser les principals marques que es poden trobar als lineals del supermercat. I a les cadenes que més aposten pel producte del territori, també Segadors del Delta, distribuïdes per la cooperativa tarragonina nascuda el 1860 al Delta de l’Ebre. Aquesta és una de les principals en l’àmbit arrossaire a l’Estat i té prop de 2.000 socis. Produeix anualment més de 45 milions de quilos d’arròs i té una gamma de 14 varietats diferents entre Nomen, Bayo i Segadors del Delta.
Per tant, quan es busca productes del mediterrani, aquestes tres anteriors són una bona opció. Altres marques arrelades a la zona són SOS, amb la seva principal fàbrica a la localitat valenciana d’Algemesí; La Fallera, de l’Albufera; o Montsià, de Tarragona. Zones que, a més a més, tenen les Denominacions d’Origen d’Arròs de València i del Delta.
Què li passa a l’arròs xinès?
No és qüestió de demonitzar cap producte ni cap procedència, només de ser més responsables amb el producte que es consumeix. Les dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) del 2017 mostren com la producció asiàtica suposa al voltant del 90% de l’arròs mundial. L’Estat espanyol ocupa una posició dominant a Europa, és líder seguit d’Itàlia amb 750.000 tones. Només se’n consumeix un terç, de manera que la resta es destina a l’exportació. Una bona dada si es té en compte que l’arròs representa el 20% del consum d’aliments a tot el món.
Espanya és el segon productor d'arròs d'Europa i exporta dos terços de la producció al món
L’única diferència, més enllà de varietats de conreu, entre el cereal xinès i el mediterrani és la quantitat d’arsènic, molt polèmic en els darrers anys. Però són diversos els experts que treuen ferro a l’assumpte i asseguren que aquest component tòxic es troba en tot l’arròs, independentment de la procedència. Això sí, la seva presència és més elevada en el que és originari de l’Àsia, on van començar a legislar el 2006 per no sobrepassar uns llindars de seguretat. A Espanya, la normativa hi és present des del 2016.
Per tant, la tria final ve pautada per si es vol fer una compra responsable en termes de proximitat.
El millor, al cistell de la compra
Dir quin producte és millor o pitjor sempre és una tria molt subjectiva. Més enllà de saber si és arròs català, valencià o xinès, arriba el quid de la qüestió: quin tipus escollir?
De manera ràpida i esquemàtica, els rodons com el bomba, són per a la paella valenciana o arrossos caldosos. Els llargs i vaporitzats, per a les amanides; com també els integrals. I si es vol un toc de color, les barreges amb arròs salvatge, vermell o, directament, comprar arròs negre o altres varietats exòtiques a granel posen el punt creatiu a la cuina i aporten novetat a un segment de mercat que semblava totalment dominat pel clàssic arròs blanc. Això sí, les varietats més exòtiques difícilment seran de la terra.
I la informació que més interessa a la butxaca és que és un aliment assequible i disponible a qualsevol gran superfície; també el que és de km 0. Es poden trobar els arrossos bàsics per 1,30 euros el kg i anar apujant fins als 4 euros per als més sibarites.
La dada curiosa és que el seu preu s’ha mantingut més o menys estable durant els darrers 5 anys; si més no, en el cas de l’arròs blanc de tota la vida. L’integral, en canvi, ha augmentat al voltant d’un 15% per la moda healthy.