Quan parlem de digitalització o transformació tecnològica moltes vegades pensem en feines pesades i de gran impacte com els superordinadors o els algoritmes que s'amaguen darrere d'algunes estratègies, però sobretot en feines llunyanes com extretes d'una pel·lícula futurista. Tot i això, no ens adonem que la transformació tecnològica està passant i és tan senzilla com un codi QR en comptes d'una carta en un restaurant o tan impactant com un mòbil que es connecta amb el teu cotxe per dir-te on has aparcat.
En aquest context de canvi doncs, el Govern espanyol ha reiterat contínuament que les noves mesures per a la digitalització i els estimadíssims fons europeus seran els motors per a construir una societat molt més desenvolupada, tecnològicament parlant. Però, realment, quin és el motor de canvi i com funcionarà? Carme Artigas, la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial assisteix a una conferència, de la mà de Foment del Treball, per reflexionar sobre la tecnologia espanyola i els seus pròxims passos.
"El 2021 per a mi és una dècada nova; és la dècada digital europea" explica Artigas. Segons la secretària d'Estat, estem en un moment de canvi accelerat a causa de la pandèmia on, coses quotidianes com anar a treballar s'han hagut de digitalitzar a marxes forçades, com per exemple amb el teletreball. "La pandèmia ha fet que els processos de digitalització s'acceleressin, alguns parlen del fet que hem avançat entre 3 i 5 anys més ràpid del previst", remarca Artigas. En aquest sentit doncs, no és cap secret que la digitalització ha arribat i ens hauríem de preparar.
Artigas: "La pandèmia ha fet que els processos de digitalització s'acceleressin"
I és que segons les estimacions del Govern espanyol, el país vol fer un canvi total per admetre la digitalització en moltes de les mesures d'Estat, les més recents són la llei de startups o el mateix pla de recuperació dels pressupostos d'aquest any on es contemplen entre altres coses, l'arribada dels fons europeus: "Farem servir un 25% dels fons europeus per a la transformació tecnològica, el percentatge més alt d'Europa", recorda la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
La digitalització comença en les infraestructures del govern, però també dins les cases i les empreses. En aquest sentit a Espanya li queda un llarg camí al davant per una llarga llista de motius pels quals es lamenta Artigas, entre ells les bretxes que ha reflotat la pandèmia: "Adonem-nos que en la nostra societat també hi ha una bretxa digital. Durant la pandèmia molts nens van demanar ajudes perquè no tenien ordinador a casa i no podien fer la feina", relata la secretària d'Estat. En aquest sentit doncs, la reforma digital s'ha proposat a curt termini, però s'ha pensat perquè duri al llarg dels anys: "Les polítiques que farem les enllestirem en dos anys, però aniran madurant a llarg termini", diu Artigas.
Artigas: "Formar talent és el principi de la digitalització, hem de formar als nostres joves per a feines que potser ara encara no existeixen"
A més, Artigas parla de les reformes de les pimes, una part molt important del teixit empresarial català i espanyol. Aquestes petites i mitjanes empreses són una prioritat de digitalització i tal com explica la secretària d'Estat, "volem aconseguir digitalitzar la gran majoria de pimes per a donar-los una oportunitat dins del mercat digital, on ara per ara només obtenen un 25%", afegeix.
Fuga de cervells
El talent és una de les parts més importants que Artigas creu que el país ha de conservar. Molts joves es veuen obligats a marxar per les poques oportunitats que troben a l'Estat espanyol o la precarietat en la qual arribarien a treballar. "Formar talent és el principi de la digitalització, hem de formar als nostres joves per a feines que potser ara encara no existeixen" descriu la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
"Hi ha un 40% de la població espanyola que és analfabeta digital i això no ens ha de seguir passant", es lamenta Artigas. D'aquesta manera, ella mateixa relata que hem de començar a educar als nens i nenes a les escoles per acabar a les universitats donant una gran varietat d'estudis superiors. A més, també recomana que es recompensi l'excel·lència amb beques per a tots aquells estudiants que tenen talent, però no tenen recursos: "Hem de fer un canvi transversal de l'economia del país, però també de la societat".
La digitalització de l'administració pública
Un dels últims punts que recalca Artigas és la necessitat d'innovar en les administracions públiques. En aquest sentit, explica que tenim un sistema digitalitzat, però antic i, per tant, l'experiència del client és dolenta: "Quan analitzem quanta gent fa els tràmits en línia veiem que són la gran majoria, així i tot molt d'ells no estan satisfets amb els formularis que han d'omplir o els documents repetitius que han d'entregar", afegeix.
És per aquest motiu que la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial proposa una optimització dels processos i una digitalització d'aquestes administracions públiques perquè siguin més accessibles, segures i senzilles d'utilitzar. Un procés que segons explica ella mateixa, podria arribar a costar 2.600 milions d'euros, una xifra que ja consta dins dels 11.000 milions que l'Estat té pensat per gastar en la digitalització del país.
Sigui com sigui hem de ser conscients que el món està canviant i aquesta pandèmia només ha accelerat una idea que feia anys que s'estava desenvolupant, tot i això caldrà anar amb compte i vigilar cada procés per mantenir l'ètica al capdavant, tal com recorda Artigas: "Volem construir un entorn més competitiu, fiable i segur perquè la integritat de les persones va per davant de tot".