El maridatge entre la ciència, la tècnica i les arts és molt menys conflictiu del que sembla, i sovint molt més disruptiu del que es pot imaginar. El festival Sónar+D, en el seu retorn a la presencialitat a Barcelona, presenta durant aquesta setmana algunes de les propostes més trencadores del panorama artístic, científic i tecnològic de la ciutat, del país i de l'ecosistema internacional, i com les disciplines interactuen, conversen i s'hibriden al voltant de propostes creatives en totes les arts i formats. La unió entre ciència, tècnica i humanitats és essencial per a la visió que ofereix el festival – com apunta el president de la FundacióBancSabadell, MiquelMolins, "no hi ha veritable ciència ni veritable tècnica sense el pensament i la contribució de les humanitats".
Al voltant d'aquesta premissa ha girat la quarta edició del certamen ConectARTE, que forma part de la programació del Sónar+D per segona vegada. L'esdeveniment, organitzat de la mà de la Fundació Banc Sabadell i el Centrede Cultura Contemporània de Barcelona, ha servit per visualitzar la necessitat de la conjunció entre tècnica i humanitats a l'hora de pensar la producció artística, especialment en àmbits digitals, i també el desenvolupament científic. "La bifurcació entre la ciència i les arts és nociva", planteja el director del Círculo de Bellas Artes de Madrid Valerio Rocco. El dirigent de l'entitat cultural i professor de Filosofia a la UAM reivindica visions plurals i transdisciplinaris que puguin aplicar-se a diversos àmbits, en defensa del "pluralisme científic necessari per entomar problemes complexos".
Molins: "No hi ha veritable ciència ni veritable tècnica sense el pensament i la contribució de les humanitats"
En la mateixa línia, la directora general de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT), ImmaAguilar ha lamentat que "hem trossejat la realitat fins al punt que diversos experts poden donar solucions contradictòries a un mateix problema". Ambdós ponents, en aquest sentit, han defensat una visió humanista de conceptes que a hores d'ara es lliguen amb massa facilitat a les ciències pures i la tecnologia. "Hi ha moltes formes d'innovar lligades a la cultura, i el caràcter humà està en totes les ciències", apunta Rocco. Per la seva banda, i en un sentit similar, Aguilar ha reivindicat "la transversalitat, el pluralisme científic i la generositat de l'art i les humanitats", en un festival que ha defensat especialment la idoneïtat del treball col·laboratiu com a forma d'entendre els processos artístics i científics, i, en termes generals, la creació i distribució del coneixement.
La presència mateixa – i l'èxit – d'esdeveniments com ConectARTE, i el Sónar+D en general, demostren, segons els ponents de l'acte, la necessitat i la predisposició a trobar aquests espais comuns. Rocco, de fet, destaca el paper d'institucions culturals com el CCCB en la distribució i popularització del coneixement científic – en un sentit ample – sovint des de la seva connexió amb la cultura. "Llocs com el Centre de Cultura Contemporània fan més pel coneixement de les darreres tendències científiques de tot el món que molts departaments universitaris", etziba el director del Círculo, que reivindica el rol de les institucions i entitats de l'àmbit com a "mediadors". "Les humanitats i les ciències socials – afegeix Aguilar – són imprescindibles a l'hora de prendre una decisió política", pel caràcter interpretatiu i hermenèutic de les disciplines mateixes, sovint més properes a realitats complexes que visions més unívoques.
El valor de les arts, doncs, és el d'afegir aquest tarannà plural i col·lectiu a la tècnica i les ciències pures, el "caràcter humà" del que parla Rocco. En la hibridació, apunten tots dos parlants, es troba la resposta a la complexitat del món – un món que, si es mira només des d'un prisma, "queda empobrit", com apunta Aguilar. Tal com assenyala el director del Círculo de Bellas Artes, però, la relació no és d'iguals. "Hi ha una asimetria entre ciències pures i humanitats", lamenta Rocco, que veu com s'han valorat més les formes de coneixement de les STEM que les de l'entorn humanístic. Fins i tot a l'hora d'establir aquesta hibridació, conclou el ponent, es veu una predisposició diferent des dels dos costats del passadís. "Hi ha un gran interès entre les humanitats per veure les ciències des de sí mateixes – cosa que no passa tant a la inversa".
L'ànima de la màquina
En conjunció amb aquesta exposició, ConectARTE ha ofert a les entitats i assistents a l'esdeveniment alguns dels exemples més punters d'aquesta col·laboració amb les arts i la ciència i tècnica – des de les humanitats. L'esdeveniment ha recollit ponències de dues reconegudes creadores en l'àmbit de la creació digital i el tecnoart, amb propostes que donen compte de la multiplicitat de visions i aplicacions mitjançant les quals ciències i arts poden conversar, debatre i transformar-se mútuament. L'artista digital i Premi Nacional de Cultura 2021 Mónica Rikic, resident a Londres per una estada artística, ho fa des de la particular concepció del joc. "Sempre he tingut una idea lúdica i instrumental de l'art", apunta, i reivindica la participació del públic com a part essencial de l'obra.
Rikic: "Sempre he tingut una idea lúdica i instrumental de l'art"
La creadora, amb obres al voltant del joc experimental que l'han portat a explorar qüestions com la identitat maquinària, defensa la materialitat de la joguina per la seva capacitat de trencar les tanques que sovint es poden aixecar entre algunes obres i el seu receptor. "Hi ha una accessibilitat percebuda en una peça quan es presenta davant el públic general com un joc en comptes de com una obra d'art". Les possibilitats tècniques d'aquesta perspectiva estan encara en un estadi incipient a l'Estat espanyol, però. Com apunta Rikic, les seves primeres exposicions, a principis de la passada dècada, van ser totes fora de les fronteres espanyoles. "El tecnoart ha despertat més l'atenció aquí que en el passat", reconeix.
La seva recerca més recent, com exposa, posa en contacte de manera molt explícita qüestions "existencials" amb propostes d'art tecnològic. En el que anomena una exploració de les "identitats post-singulars alternatives", Rikic ha desenvolupat i exposat diverses propostes que exploren i ironitzen sobre el futur de la Intel·ligència Artificial i la seva hipotètica consciència. Des de la impossibilitat creativa de la màquina com a font de patiment per sí mateixa fins a La màquina que juga sola, exposada al CaixaFòrum, Rikic s'ha fet diverses preguntes que posen en diàleg qüestions plenament humanes amb el desenvolupament tecnològic i la singularitat. "La IA no vol destruir l'ésser humà – afegeix – vol passar d'ell".
Punts de llum
L'artista visual i inventora AnnaDíaz, part de Hamill Industries, l'estudi creatiu basat a Barcelona que comparteix amb el també artista Pablo Barquín, ha exposat al Mirador del CCCB la conjunció entre tecnologia i arts visuals – i entre el món digital i analògic – que guia la seva creació. Hamill, més coneguts per la seva col·laboració amb el productor d'electrònica britànic Floating Points, és un exemple especialment trencador de les possibilitats que adquireixen les arts quan s'hibriden amb un desenvolupament tecnològic dedicat. Des de l'ús d'una adaptació de la tecnologia d'impressió en 3D per "pintar amb llum" – projectar figures animals per un videoclip, precisament, de Floating Points – fins a l'ús del làser sobre una pantalla que captura la llum per crear efectes lumínics digitals en directe, Díaz exposa la potència del tecnoart fet realitat en els projectes de Hamill.
La fusió entre tècnica i art i la cooperació entre les figures del món físic i els entorns digitals es plasmen en el nou projecte de l'estudi. La coloració de bombolles i la relació de les vibracions musicals amb una reflexió cromàtica sobre aigua són les primeres fases d'un projecte que explora la relació entre el món animal i floral i la seva perspectiva artística. L'artista no veu complicacions ni contradiccions en aquesta integració entre el fet natural, artístic i tecnològic. "La tecnologia no és una tanca, és una eina que ajuda a explorar, que ajuda a experimentar igual que un pinzell o el fang per esculpir".
Díaz: "La tecnologia és una eina que ajuda a explorar, igual que un pinzell o el fang per esculpir"
La capacitat experimental de l'art en relació amb la tecnologia, com coincideixen les dues ponents, necessita unes condicions per florir – culturals, laborals i materials. El treball col·lectiu i les possibilitats de cooperar amb institucions fora de l'àmbit artístic han estat molt rellevants, apunta Díaz, per als desenvolupaments tècnics que han portat a Hamill a aplicar les seves idees. "La col·laboració entre diversos àmbits – afirma – és el futur del treball, en l'entorn artístic però també en el professional". Aquesta col·laboració institucional, però, ha de seguir els termes del creador, i no criteris tècnics o de benefici, segons defensa Rikic. "Els artistes treballem de forma visceral i personal, i hi ha a qui això li sembla banal". "No es pot assumir que treballem per amor a l'art", etziba, tot reivindicant el valor de l'art digital i tecnològic. Rikic, apunta, es pren el Premi Nacional de Cultura com un "reconeixement a tothom que treballa l'art digital". "Hem vingut a quedar-nos i tenim molt a dir", conclou.