Menys atur, però s’apropa la tempesta. Les dades que presenta l'Enquesta de Població Activa (EPA) semblen positives a simple vista ja que la desocupació ha caigut el 2018 un 5,82% a Catalunya i un 12,28% a Espanya en relació amb l’any anterior situant-se la taxa d’atur en un 11,75% a Catalunya i en un 14,45% a tot l’Estat. Són les taxes més baixes dels últims 10 anys. A més, en el darrer trimestre de l’any, només s’ha creat ocupació en el sector públic -43.400 llocs de feina a tot Espanya, un 1,37% més-, mentre que ha caigut en el sector privat un 0,04% amb 6.900 llocs de treball menys. La indústria i els serveis -malgrat la campanya de Nadal- també perden llocs de feina.
Però, què representen aquestes xifres? Les opinions són diverses i, mentre alguns consideren que són xifres esperançadores, d’altres donen un toc d’alerta perquè “tenim un futur amb una sèrie d’incerteses que són importants a tenir en compte”. Tant l’economista i president de la consultora de recursos humans Icsa Grupo, Ernesto Poveda, com el professor d’Economia de la UOC Josep Lladós, adverteixen que no tot serà tant bonic com pinta en els propers mesos.
Lladós considera que aquestes xifres són “positives en un context en què tots som conscients que s'està desaccelerant l'economia, però tenim un bon ritme d'evolució de l'activitat” i afegeix a VIA Empresa que aquest és “un any positiu en el mercat laboral”. Mentrestant, Poveda adverteix que “si s'ha de ser optimistes davant d'això perquè hem baixat el percentatge d’atur, és una barbaritat que em xoca moltíssim perquè a nosaltres, que fem cerca i selecció cada dia, ens costa més trobar persones qualificades”.
I no només això. També es qüestiona que “si els salaris pugen una mitjana del 2%, però la inflació ho fa un 1,4% i el preu de la llum està pels núvols, què hem guanyat?”. La indústria, a més, també ha perdut llocs de feina el 2018 amb 2.900 ocupats menys, mentre que el sector públic, “amb uns sous que ja li agradaria tenir al sector privat”, en guanya. I, amb tot plegat, moltes grans empreses com Caixabank o Naturgy ja han fet o anunciats EROs per acomiadar milers de treballadors.
Davant d’això, i sobretot amb la creació de llocs de feina en el sector públic, Poveda subratlla que “desafortunadament, estem gestionant misèria i no estem ni molt menys repartint la riquesa que creem. En lloc de reduir-se la bretxa entre riquesa i pobresa, s'ha polaritzat tot més”. De la seva banda UGT i CCOO se sumen a les paraules dels dos economistes i, en un comunicat, els primers lamenten que “el mercat laboral català substitueix llocs de treball a la indústria per ocupació als serveis, externalitzacions, temporalitat i precarietat” i els segons alerten de “l’escassa qualitat de l’ocupació”.
Desacceleració i (més) precarietat a la vista
“La tempesta ja és aquí”. Poveda posa de relleu que la precarietat laboral “continua incrementant-se” ja que de l’ocupació creada, el 31% “és precària”, al mateix temps que Lladós hi afegeix un punt més i és que “tenim la dificultat per crear ocupació per als joves”, així com que “en un any de molta creació d'ocupació, no hi ha hagut creació de llocs de feina a la indústria”.
Això, segons el professor de la UOC, no vol dir que anem cap a una crisi, sinó que “en un context de desacceleració de creixement”. De fet, el que més el preocupa és “la manca d’inversió empresarial” i, precisament per això, creu que “aquestes taxes tan elevades de creació de treball serà difícil mantenir-les en un futur” justament per la falta d’inversió. El secretari general de Cecot, David Garrofé, també alerta que, “probablement, la creació d’ocupació continuarà creixent a un ritme inferior al que hem estat experimentant els darrers anys”.
Font: Idescat
De moment, però, i com assegura Lladós, “la situació a Catalunya és més positiva del que sembla perquè és on més creix la taxa d'activitat a l'Estat. De tota la gent que s'incorpora al mercat laboral, el 45% és a Catalunya”, posa damunt la taula. Espanya ha recuperat el 70% de l'ocupació perduda durant la crisi. L'any 2007 hi havia 20,57 milions d'ocupats i el 2014 es va tocar terra amb 16,95 milions de llocs de feina: es van perdre 3,62 milions de llocs de treball i se n'han recuperat fins ara 2,61 milions, però encara falten un milió de llocs de feina per tornar als màxims previs a la crisi.
Ara bé, tot i això, la manca de creació d’ocupació a la indústria també preocupa als experts. Segons Lladós, “va associat a l’automatizació”, mentre que, de la seva banda, Poveda va un pas més enllà i diu que això “segur que influeix, però si no necessitem algú perquè faci una determinada tasca perquè la fa un robot, sí que necessitarem gent que programi i que faci el manteniment dels robots: la feina ni es crea ni es destrueix, es transforma”.
Tan economistes, com sindicats, patronals i portals d’ocupació destaquen la dificultat per trobar personal qualificat que cobreixi l’oferta de llocs de feina en el sector tecnològic. Infojobs subratlla que el 47% de les empreses espanyoles afirmen que incrementaran la recerca de perfils vinculats amb la Intel·ligència Artificial (IA), però adverteixen de la manca de talent qualificat per cobrir-los.
(Des)igualtat de gènere i d’edat?
Les dades de l’atur reflecteixen, a més, que les dones continuen sent majoria en les llistes de l’atur amb un 51,24% de desocupació del total. També els majors de 55 anys tenen més dificultats per trobar feina i, si ho fan, és amb “salaris un 30% inferiors al que solien cobrar abans”, indica Poveda. A tot això, s’hi ha de sumar que l’atur juvenil s’eleva fins el 27,65% del total.
Infojobs avisa: "La igualtat de gènere és un repte pendent del 2019"
El panorama pinta negre. “Hi ha precarietat, segmentació de gènere i problemes d'accés al mercat de treball dels joves”, avisa el professor de la UOC, al mateix temps que Poveda es pregunta, en aquest sentit, que “on són” les polítiques d’igualtat perquè “hi ha molta més dona aturada, que home”.
Infojobs se suma a aquesta realitat i considera la igualtat de gènere “un repte pendent per al 2019” i encara més tenint en compte que, segons apunten les seves dades, el 80% de la població activa creu que hi ha bretxa salarial a Espanya” i CCOO també denuncia que “l’elevada parcialitat continua afectant més les dones que els homes”.
Resposta política i empresarial
Tot té solució en aquesta vida, però la fórmula no és màgica i cal prendre’n consciència. Mentre que Infojobs exigeix tant a les empreses com als polítics que “ajudin a equilibrar aquesta situació” i Cecot insta els governs a “implementar reformes estructurals en el marc laboral per ajudar a mantenir la tendència i adaptar el marc als actuals models econòmics que estem experimentant”, Poveda es pregunta si les administracions públiques “no pensen reduir despeses”.
I ho exemplifica així: “A casa, si els ingressos no pugen, minimitzem la despesa en tonteries. Si pugem impostos i incrementem la despesa pública, estirem més el braç que la màniga”. La seva proposta? “Racionalitzar la despesa i no gastar-la” perquè, ara mateix, “es destina més despesa a cobrir aquests llocs de feina, mentre “no es mesuren tota una sèrie d’aspectes sobre com és la nostra qualitat de vida”. “Tenim el doble de funcionariat que alguns països més avançats com Alemanya”, recorda Poveda.
Més ocupació, però més precarietat. Més llocs de feina en el sector públic, però menys en el privat. La indústria perd ocupació en un moment en què l’oferta en ocupacions vinculades amb la tecnologia sobra per totes bandes. I les empreses deixen d’invertir com ho feien fins ara. A simple vista, les xifres de l’atur són positives perquè no es reduïa a aquests nivells des del 2008. Però, si s’analitzen les dades, el panorama no pinta tan bé. Arriba la desacceleració?